Tercera carta als corintis
| Tipus | llibres apòcrifs i Pseudo-epígraf  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | grec koiné |
| Dades i xifres | |
| Personatges | |
| Sèrie | |
| Part de | Fets de Pau |
La Tercera carta als corintis és un text apòcrif atribuït a Sant Pau apòstol. També es troba a Fets de Pau, i s'emmarca com una resposta a la carta dels corintis a Pau. La còpia més antiga existent és el Papir Bodmer X.
A Occident no era considerada canònica al segle iv, passant a formar part dels apòcrifs del Nou Testament. A l'Est, a l'Església Ortodoxa Siríaca, Afraates la tractà com canònica i Efraïm de Síria aparentment també, car n'escrigué un comentari. La Doctrina d'Addai la inclou, però no figurà en la traducció siríaca de la Bíblia, la Peixitta (però tampoc hi eren 2-3 Joan, 2 Pere, Judes o Apocalipsi, que són pràcticament reconeguts universalment com a canònics). Tot i que part de l'Oskan Armenian Bible del 1666 fou col·locada en un apèndix de la Zohrab Armenian Bible del 1805 que segueix el cànon de la Vulgata, i no és considerada actualment part del Nou Testament ortodox armeni, no fou part de la llista canònica d'Anània shirakatsi al segle vii, però fou inclosa en les llistes canòniques de Mechitar d'Ayrivank (segle xiii) i de Gregory Tatew (segle XIV).
El text està estructurat com un intent de corregir les suposades males interpretacions de les anteriors Primera i Segona carta als Corintis que l'autor (normalment anomenat «pseudo-Pau») ha notat a causa de la Carta dels corintis a Pau. D'acord amb la part precedent dels Fets de Pau, quan la carta fou escrita quan Pau era a la presó, per causa d'Estratònice, la dona d'Apolòfanes. En particular, l'epístola cerca corregir la interpretació de la frase «la carn i la sang no poden heretar el regne de Déu», a partir de la qual alguns ensenyaven que la resurrecció dels morts no pot ser física.
Els gnòstics eren coneguts per citar aquesta part de 1 Corintis, fent enfurir els cristians com Ireneu de Lió, que afirmaven que els morts eren físicament, més que espiritualment, ressuscitats. Ireneu comentà: «Tots els heretges sempre citen aquest passatge». Es considera que l'argument dels gnòstics guanyà tant de terreny que alguns cristians ortodoxos sentiren la necessitat de forjar 3 Corintis per contrarestar-los.