Tereré
 | |
| Tipus | beguda  |
|---|---|
| Origen | Paraguai |
El tereré (del guaraní, terere)[1] és una beguda elaborada a base de fulles d'herba mate (Ilex paraguariensis) i aigua amb molt de gel, a la qual se sol afegir pohã ñana («herbes medicinals», en llengua guaraní).[2][3][4] El tereré és considerada la beguda nacional del Paraguai, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.[5][6][7]
És similar al mate —infusió també elaborada a base d'herba mate—, amb la diferència que el tereré es consumeix fred, especialment a les zones més càlides del Con Sud.[8] També hi ha una variant a base de suc de fruites, anomenada «tereré de suc» o «tereré rus», que substitueix l'aigua per un suc de fruita dolça.[9]
Història
[modifica]La interpretació més freqüent suggereix que «tereré» és una paraula d'origen guaraní (terere),[1] i que és onomatopeica, lligada als tres últims glops que es donen en prendre aquesta beguda.[10][11][12]
Aquesta beguda té les seves arrels a l'Amèrica precolombina, i es va consolidar com a tradició a la regió guaraní durant l'època de les missions jesuítiques, com ho testifiquen les cròniques dels segles XVI, XVII i XVIII.[13] El 17 de desembre de 2020, la UNESCO va declarar el tereré Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la qual cosa inclou la beguda i els seus mètodes de preparació amb herbes medicinals (pohã ñana).[6][14][15]
Popularitat
[modifica]El tereré és tradicional al Paraguai, on es considera una icona cultural, encara que també gaudeix d'una situació similar al nord-est argentí (província de Corrientes, Formosa, Chaco i Misiones),[16] regió culturalment similar, per proximitat geogràfica i històrica, com ho indiquen les memòries escrites dels jesuïtes. En les darreres dècades, s'ha tornat popular a parts del sud del Brasil, l'est i el sud de Bolívia i gran part d'Argentina (països on el tereré de suc és tan popular, fins i tot més que el tereré d'aigua).[17][18]
El tereré ha estat declarat beguda oficial de Paraguai i patrimoni cultural de la nació.[19] Cada darrer dissabte de febrer, des del 2011, se celebra el Dia Nacional del Tereré,[20] per tal de reconèixer la importància d'aquesta beguda pròpia de la cultura paraguaiana. D'altra banda, la ciutat d'Itakyry és la seu permanent del Festival del Tereré des de 1998.[21] Per la Resolució 219/2019, la Secretaria Nacional de Cultura del Paraguai va declarar Patrimoni Nacional Cultural Immaterial a les «pràctiques i sabers tradicionals del tereré en la cultura del pohã ñana, beguda ancestral guaraní a Paraguai».[22]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Español actual (en castellà). Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1968, p. 30.
- ↑ ASALE. «Tereré» (en castellà). Diccionario de americanismos, 18-03-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Tereré, una bebida fría que se toma al calor de amistad | Noticias ONU» (en castellà), 04-02-2021. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Rivista di fisica, matematica e scienze naturali (en italià). Tip. Fratelli Fusi, 1931, p. 208.
- ↑ «Paraguay celebra entre sorbos refrescantes el día de su bebida, el tereré» (en espanyol europeu). Swissinfo, 25-02-2023. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Prácticas y saberes tradicionales del tereré en la cultura del pohã ñana, bebida ancestral guaraní en Paraguay» (en castellà). UNESCO, 2019. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Paraguay recibió el certificado que acredita al Tereré y Pohã Ñana como patrimonio universal» (en espanyol paraguaià). Portal Oficial del Ministerio de Relaciones Exteriores de la República del Paraguay, 09-12-2021. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Qué es el tereré, la bebida paraguaya reconocida como patrimonio inmaterial de la humanidad» (en castellà). BBC News Mundo, 18-12-2020 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Tereré ruso» (en castellà). Recetas de Paraguay. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Cacciavillani, Carlos Alberto «Observaciones sobre el habla popular en la literatura del litoral argentino» (en castellà). Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1992.
- ↑ Viguera, Manuel Ariza. Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española (en castellà). Pabellón de España, 1992. ISBN 978-84-604-4308-7.
- ↑ Sgarella, Soledad. «Tereré jere: amigues, yerba y hielito» (en castellà). La tinta, 03-12-2020. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «El Padre Pedro de Montenegro, 1711. Su tratamiento de herboristerapia para las afecciones mentales y sus referencias a la medicina hipocrático-galénica». Memorias de las XIV Jornadas de Investigación - Tercer encuentro de investigadores de Psicología del Mercosur [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ «La Unesco declaró al tereré como patrimonio inmaterial de la humanidad» (en espanyol europeu). Infobae, 18-12-2020. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Flores, Lorena. «El encanto del tereré, la primera tradición paraguaya en ser reconocida como Patrimonio de la Humanidad» (en castellà). Anadolu Ajansı, 23-12-2020. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «La Unesco declaró al tereré como Patrimonio de la Humanidad» (en castellà). Instituto Nacional de la Yerba Mate (Argentina), 20-12-2018. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Se impone el tereré en las playas de la costa atlántica» (en castellà). La Nueva, 04-02-2017. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Un informe revela que en las playas argentinas se impone el tereré como bebida preferida» (en castellà). Infocampo, 27-01-2017. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Paraguay celebra el Día nacional del Tereré» (en castellà). Consulado General de la República del Paraguay en Los Angeles-CA, Estados Unidos de América, 26-02-2022. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Mereles, Roque. «Hoy sí es oficial: este sábado se celebra el Día Nacional del Tereré» (en castellà). Agencia de Información Paraguaya, 24-02-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Festival del Tereré propone serie de espectáculos» (en castellà). ABC Color, 15-02-2020. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «SNC declaró Patrimonio Nacional Cultural Inmaterial a las prácticas y saberes tradicionales del Tereré en la cultura del Pohã Ñana» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura (Paraguay), 12-04-2019. [Consulta: 31 juliol 2024].