Teresa Amatller i Cros
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r març 1873  Barcelona | ||
| Mort | 26 març 1960 (87 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresària, mecenes | ||
| Família | |||
| Pare | Antoni Amatller i Costa | ||
Teresa Amatller i Cros (Barcelona, 1 de març de 1873[1] - 26 de març de 1960)[2] fou una empresària i mecenes catalana,[3][4] coneguda principalment per liderar entre 1910 i 1960 l'empresa Xocolates Amatller[5] i per la creació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic l'any 1943.[6]
Biografia
[modifica]Teresa Amatller i Cros va néixer el 1873, filla d'Antoni Amatller i Costa i Càndida Cros i Circuns. Quan Teresa tenia 4 anys, els seus pares es van separar i ella es va quedar amb el seu pare. Antoni Amatller no es va tornar a casar i Càndida Cros va marxar a viure a Itàlia, si bé ella no va perdre mai el contacte amb la seva mare.[7]
Antoni Amatller era un gran aficionat de la fotografia i l'art, i va compartir amb la seva filla nombrosos viatges a països exòtics i la passió pel col·leccionisme.[8] Quan el seu pare va morir l'any 1910, Teresa Amatller, que tenia 37 anys, va passar a liderar Xocolates Amatller. El seu pare, en el testament, havia inclòs una clàusula que especificava que si ella moria sense descendència, havia de cedir la Casa Amatller i les seves col·leccions a l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi el Museu Amatller.[7] L'any 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola, es va exiliar a Gènova amb la seva mare. A l'octubre de 1936 es va comprometre a fer una donació de 500.000 pessetes al bàndol franquista.[9]
El 1943 Teresa Amatller va crear l'Institut Amatller d'Art Hispànic amb dos objectius principals: la conservació de la Casa Amatller i les seves col·leccions i la propulsió de la recerca en història de l'art. L'any 1944 va ser condecorada amb la encomienda de Alfonso X el Sabio per part del ministre d'Educación Nacional, José Ibáñez Martín, reconeixent la seva labor en la preservació i difusió de la cultura espanyola.[10] Va morir a finals de març de 1960, a Barcelona,[11] fet que va suposar la fi del règim familiar de l'empresa, ja que no tenia descendència. D'acord amb els desitjos del seu pare, Teresa Amatller va fer donació de la Casa Amatller i de les seves col·leccions a l'Ajuntament de Barcelona.[12]
A l'Institut Amatller d'Art Hispànic es conserva una obra seva.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Naixements.1873.Registre núm.1186». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 01-03-1873. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 29-03-1960, pàg. 25.
- ↑ «La restauración de la Casa Amatller: Entre el horror vacui y la renovación sostenible de sus instalaciones». Academia del Partal, 09-05-2017.(castellà)
- ↑ «Un jardí i un museu per a la Casa Amatller». El Periódico de Catalunya, 19-12-2018.
- ↑ «Cronologia Històrica». Chocolates Amatller.
- ↑ «Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic». Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic.
- ↑ 7,0 7,1 «Casa Museu Amatller». Cases Singulars.
- ↑ «La casa Amatller, única». El País, 18-03-2015.
- ↑ d'Abadal i Calderó, Raimón. Dietari de guerra, exili I retorn (1936-1940). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 9788484153450 [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ «Imposición de la Encomienda de Alfonso X el Sabio a una dama barcelonesa». La Vanguardia, 26-05-1944.(castellà)
- ↑ «Necrología. La Excma. Sra. Doña Teresa Amatller Cros». La Vanguardia, 30-03-1960.(castellà)
- ↑ «Història». Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic.
- ↑ Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 43. ISBN 84-931852-1-3.