Casa Amatller
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1898 | |||
| Obertura | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig de Gràcia, 41 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 38-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0004199 | |||
| Id. IPAC | 42 | |||
| Id. Barcelona | 1518 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Institut Amatller d'Art Hispànic | |||
| Lloc web | amatller.org | |||
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, 41 de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[1] Obra de Puig i Cadafalch, forma part de l'anomenada Illa de la Discòrdia, juntament amb la casa Lleó Morera, de Domènech i Muntaner i la casa Batlló, de Gaudí. Actualment acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.[2]
Història
[modifica]El 1875, Maria Martorell i Peña va encarregar al mestre d'obres Antoni Robert el projecte d'un edifici de planta baixa i tres pisos al núm. 101 (actual 41) del Passeig de Gràcia.[3]
El 1898, la finca va ser adquirida per l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa (1851-1910),[4] que va encarregar-ne la reforma i la construcció d'un taller fotogràfic al terrat a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.[5] Aquest va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.[1]
L'any 1942, Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla d'Antoni, bo i seguint les disposicions testamentàries del seu pare, encarregà a l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart la creació de l'Institut Amatller d’Art Hispànic al pis principal que havia ocupat la família, que encara perdura.[1][4]
Descripció
[modifica]
Té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dues vessants que queda darrere el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma. La planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (del primer al quart pis) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.[1]
La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoidal amb capitells florals.[1]
El pis principal és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, d'estil flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres. S'accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d'un pati (a l'estil dels patis gòtics catalans) situat a la dreta del vestíbul d'entrada. Al fons d'aquest pati hi ha l'escala d'accés als altres pisos i l'ascensor.[1]
La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures dels dos pisos més alts són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.[1]
La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc.[1] També hi col·laborà Alfons Juyol, i els treballs de serralleria són obra d'Esteve Andorrà i Farràs.
En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Casa Amatller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AADD, 2010, p. 19.
- ↑ «Maria Martorell Peña. Passeig de Gràcia illa 28-L-LL-29 (ara 41). Construir una casa (Casa Amatller)». Q127 Foment 558 D. AMCB, 04-03-1875.
- ↑ 4,0 4,1 «Casa Museu Amatller». Cases Singulars.
- ↑ «Antonio Amatller. Passeig de Gràcia 101 (ara 41). Obres de reforma a l'interior i façana del Passeig de Gràcia, i construir taller fotogràfic (Casa Amatller)». Q127 Eixample 7294/1899. AMCB, 08-10-1898.
Bibliografia
[modifica]- DDAA. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 19. ISBN 84-393-5437-1.
- P., B. «Casa particular en el paseo de Gracia, 41». Arquitectura y construcción, 10-1901, pàg. 11-14.
- Casellas, Raimon «Monografia Puig i Cadafalch». Hispania, 73, 1902.
- Olivella Torras, Anna «Restauración y adecuación a casa museo de la vivienda de Antoni y Teresa Amatller: seguimiento de obra, fase inicial». Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (treball de fi de carrera), 2013.
- Premsa «Projecte Cultural de Restauració de la Casa Amatller». Dossier Premsa Conveni, 2009. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
- Tarragó Cid, Salvador «La Casa Amatller : quilòmetre zero del Modernisme». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 258, 2009, pàg. 84-95.
- Urbano, Judith; Carabí, Guillem; López, Fátima «La mansana de la Discòrdia, un projecte per a un grup de recerca interdisciplinari». II Congrés Internacional CDF, 2015, pàg. 8-10.
Enllaços externs
[modifica]
- Casa Amatller - Lloc web oficial
- «Casa Amatller». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Amatller». UPcommons.
