Vés al contingut

Teresa Bertinotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeresa Bertinotti

Litografia de Teresa Bertinotti Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1776 Modifica el valor a Wikidata
Savigliano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1854 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCertosa di Bologna, Chiostro V, portico sud, lato di ponente, arco 6
grave of Bertinotti Radicati (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora de música Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFelice Alessandro Radicati Modifica el valor a Wikidata

Teresa Bertinotti (Savigliano, 1776 - Bolonya, 12 de febrer de 1854) Teresa Bertinotti-Radicati , va ser una soprano italiana.

Biografia

[modifica]

La carrera de Teresa Bertinotti -la primera dona admesa als teatres de Roma (on encara era vigent l'antiga prohibició de pujar als escenaris a les dones)- en l'àmbit musical va començar ja als dotze anys quan, després dels seus estudis realitzats a Nàpols, va actuar per primera vegada al Teatre San Carlo. Va estudiar cant amb Baldassare La Barbiera i ja als vint anys va tenir l'oportunitat de cantar en teatres com La Scala i La Fenice. Per això va començar a cantar per tota Itàlia: el 1798 va poder cantar a Roma després que s'eliminés la prohibició que les dones cantessin a l'escenari. També va cantar a Alemanya, Àustria, Portugal, Rússia, Holanda, Irlanda i el Regne Unit. Va tenir molt d'èxit a La flauta màgica i Così fan tutte al "King's Theatre" de Londres, on va actuar el 1811-1812.

Es va casar el 1801 amb el violinista i compositor Felice Radicati, va fer nombrosos viatges a Europa amb ell[1] i el 1815 es va instal·lar a Bolonya, quan el seu marit va obtenir la plaça de professora al Liceo Musicale i primer violí a l'orquestra Comunale. Radicati va compondre diverses òperes per a la seva dona, entre elles Fedra, que Bertinotti va cantar en la seva primera temporada al "King's Theatre"; també es diu que va compondre diverses àries perquè les interpolés a la Zaira de Vincenzo Federici per a la seva primera actuació a Londres el 1811.[2]

Bertinotti ja havia tingut l'oportunitat de cantar abans a la citada ciutat: de fet ja havia cantat el 1796 a lElfrida de Paisiello al Teatre Zagnoni, el 1800 a l'Orazi e Curiazide Cimarosa i el 1803 al Comunale ambLa selvaggia nel Messico de Giuseppe Nicolini.[3] Va ser ben rebuda quan va tornar als escenaris dels teatres bolonyesos:

« "És una actriu incomparable, que en la seva edat ja no supera cap altra i encara es podria dir que és ella mateixa, ja que deu anys després de sentir-la ens semblava més meravellosa i perfecta com a cantant. Una veu robusta, una frase cantant exquisida, un tril mordaç que omple el teatre, una envejable economia d'embelliments i, finalment, una acció digna, són les principals qualitats que s'admiren i aplaudeixen en aquesta dona il·lustre que va fer les delícies dels Teatres de Amsterdam, Lisboa, Londres, Munic, Viena, etc."[4][5] »

Va romandre a Bolonya fins i tot després de la mort del seu marit, retirant-se dels escenaris el 1823 i dedicant-se a l'ensenyament.[6] Entre els seus alumnes hi havia Carolina Cuzzani, que es va convertir en prima donna a La Scala,[7] i Balbina Steffenone, que va cantar el paper de Leonora a l'estrena nord-americana de Il trovatore.[8][9]

Va ser agregada a l'Acadèmia Filharmònica el 1839.[10] Teresa Bertinotti va morir a Bolonya als 78 anys. Està enterrada a la tomba familiar, al pòrtic sud del claustre V, costat oest, arc 6 del cementiri monumental de la Certosa de Bolonya.[11]

Repertori

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bozoli, Giuseppe, voce: "Radicati, Felice Maurizio", in Biografia degli Italiani illustri nelle scienze, lettere ed arti del secolo XVIII, e de' contemporanei, vol. 4, Alvisopoli, 1837, pp. 400–402.
  2. Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. 1, 1900ª ed., Macmillan & Co, p. 248.
  3. Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  4. Il Giornale del Dipartimento del Reno, 6 luglio 1815.
  5. Tosca's Rome: The Play and the Opera in Historical Perspective. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  6. Bertinòtti-Radicati, Teresa, in Treccani.it – Enciclopedie on line, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  7. Luigi Romani, Teatro alla Scala: Cronologia di tutti gli spettacoli rappresentati in questo teatro dal giorno del solenne suo aprimento sino ad oggi. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  8. (EN) The Diaries of Giacomo Meyerbeer: The last years, 1857-1864. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  9. (FR) Nouvelles diverses, in Le Ménestrel : journal de musique, n. 50, Parigi, Heugel, 9 novembre 1856, p. 4. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  10. Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.
  11. Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.

Bibliografia

[modifica]
  • Un mondo di musica: concerti alla Società del Casino nel primo Ottocento, a cura de Maria Chiara Mazzi, Bollettino del Museo del Risorgimento di Bologna, 2014.
  • De Bekker, Stokes Encyclopedia of Music and Musicians, Volume 1, p. 67, originàriament publicat el 1908, ara en facsimil a Read Books, 2007, ISBN 1-4067-7180-5
  • Green, Janet M. and Hubbard, William Lines, Musical Biographies, publicat originalment el 1908, ara en facsímil a Read Books, 2008, p. 71. ISBN 1-4097-7867-3