Teresa Bertinotti
Litografia de Teresa Bertinotti | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1776 Savigliano (Itàlia) |
Mort | 12 febrer 1854 (77/78 anys) Bolonya (Itàlia) |
Sepultura | Certosa di Bologna, Chiostro V, portico sud, lato di ponente, arco 6 grave of Bertinotti Radicati (en) |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, professora de música |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Felice Alessandro Radicati |
Teresa Bertinotti (Savigliano, 1776 - Bolonya, 12 de febrer de 1854) Teresa Bertinotti-Radicati , va ser una soprano italiana.
Biografia
[modifica]La carrera de Teresa Bertinotti -la primera dona admesa als teatres de Roma (on encara era vigent l'antiga prohibició de pujar als escenaris a les dones)- en l'àmbit musical va començar ja als dotze anys quan, després dels seus estudis realitzats a Nàpols, va actuar per primera vegada al Teatre San Carlo. Va estudiar cant amb Baldassare La Barbiera i ja als vint anys va tenir l'oportunitat de cantar en teatres com La Scala i La Fenice. Per això va començar a cantar per tota Itàlia: el 1798 va poder cantar a Roma després que s'eliminés la prohibició que les dones cantessin a l'escenari. També va cantar a Alemanya, Àustria, Portugal, Rússia, Holanda, Irlanda i el Regne Unit. Va tenir molt d'èxit a La flauta màgica i Così fan tutte al "King's Theatre" de Londres, on va actuar el 1811-1812.
Es va casar el 1801 amb el violinista i compositor Felice Radicati, va fer nombrosos viatges a Europa amb ell[1] i el 1815 es va instal·lar a Bolonya, quan el seu marit va obtenir la plaça de professora al Liceo Musicale i primer violí a l'orquestra Comunale. Radicati va compondre diverses òperes per a la seva dona, entre elles Fedra, que Bertinotti va cantar en la seva primera temporada al "King's Theatre"; també es diu que va compondre diverses àries perquè les interpolés a la Zaira de Vincenzo Federici per a la seva primera actuació a Londres el 1811.[2]
Bertinotti ja havia tingut l'oportunitat de cantar abans a la citada ciutat: de fet ja havia cantat el 1796 a lElfrida de Paisiello al Teatre Zagnoni, el 1800 a l'Orazi e Curiazide Cimarosa i el 1803 al Comunale ambLa selvaggia nel Messico de Giuseppe Nicolini.[3] Va ser ben rebuda quan va tornar als escenaris dels teatres bolonyesos:
« | "És una actriu incomparable, que en la seva edat ja no supera cap altra i encara es podria dir que és ella mateixa, ja que deu anys després de sentir-la ens semblava més meravellosa i perfecta com a cantant. Una veu robusta, una frase cantant exquisida, un tril mordaç que omple el teatre, una envejable economia d'embelliments i, finalment, una acció digna, són les principals qualitats que s'admiren i aplaudeixen en aquesta dona il·lustre que va fer les delícies dels Teatres de Amsterdam, Lisboa, Londres, Munic, Viena, etc."[4][5] | » |
Va romandre a Bolonya fins i tot després de la mort del seu marit, retirant-se dels escenaris el 1823 i dedicant-se a l'ensenyament.[6] Entre els seus alumnes hi havia Carolina Cuzzani, que es va convertir en prima donna a La Scala,[7] i Balbina Steffenone, que va cantar el paper de Leonora a l'estrena nord-americana de Il trovatore.[8][9]
Va ser agregada a l'Acadèmia Filharmònica el 1839.[10] Teresa Bertinotti va morir a Bolonya als 78 anys. Està enterrada a la tomba familiar, al pòrtic sud del claustre V, costat oest, arc 6 del cementiri monumental de la Certosa de Bolonya.[11]
Repertori
[modifica]- Ipermestra a Le Danaidi d'Angelo Tarchi (Milà, 1794)
- Rossana a Rossana de Ferdinando Paër (Milà, 1795)
- Ginevra a Ginevra di Scozia de Johann Simon Mayr (Trieste, 1801)
- Zulira a La selvaggia nel Messico de Nicolini (Bolonya, 1803)
- Virginia a La Virginia de Vincenzo Federici (Ferrara, 1805)
- Fedra a Fedra de Felice Radicati (Londres 1811)
- Telaira a Castore e Polluce de Felice Radicati (Bolonya, 1815)
- Minerva a Il vero eroismo ossia Adria serenata de Farinelli (Venècia, 1815)
- Berenice a Antigono de Luigi Caruso
- Merope a Merope e Polifonte de Sebastiano Nasolini
- Amenaide a Tancredi de Rossini
- Donna Anna nel Don Giovanni de Mozart
- Pamina ne La flauta màgica de Mozart
- Fiordiligi nel Così fan tutte de Mozart
- Fecennia a I Baccanali di Roma de Pietro Generali
- Zenobia in Aureliano a Palmira di Rossini
Referències
[modifica]- ↑ Bozoli, Giuseppe, voce: "Radicati, Felice Maurizio", in Biografia degli Italiani illustri nelle scienze, lettere ed arti del secolo XVIII, e de' contemporanei, vol. 4, Alvisopoli, 1837, pp. 400–402.
- ↑ Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. 1, 1900ª ed., Macmillan & Co, p. 248.
- ↑ Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ Il Giornale del Dipartimento del Reno, 6 luglio 1815.
- ↑ Tosca's Rome: The Play and the Opera in Historical Perspective. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ Bertinòtti-Radicati, Teresa, in Treccani.it – Enciclopedie on line, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ Luigi Romani, Teatro alla Scala: Cronologia di tutti gli spettacoli rappresentati in questo teatro dal giorno del solenne suo aprimento sino ad oggi. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ (EN) The Diaries of Giacomo Meyerbeer: The last years, 1857-1864. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ (FR) Nouvelles diverses, in Le Ménestrel : journal de musique, n. 50, Parigi, Heugel, 9 novembre 1856, p. 4. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.
- ↑ Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022.
Bibliografia
[modifica]- Un mondo di musica: concerti alla Società del Casino nel primo Ottocento, a cura de Maria Chiara Mazzi, Bollettino del Museo del Risorgimento di Bologna, 2014.
- De Bekker, Stokes Encyclopedia of Music and Musicians, Volume 1, p. 67, originàriament publicat el 1908, ara en facsimil a Read Books, 2007, ISBN 1-4067-7180-5
- Green, Janet M. and Hubbard, William Lines, Musical Biographies, publicat originalment el 1908, ara en facsímil a Read Books, 2008, p. 71. ISBN 1-4097-7867-3