Vés al contingut

Teresa Font Guiteras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeresa Font Guiteras
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Gallifa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaCatalunya
Activitat
Ocupaciómuntadora Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0284765 Allmovie: p90095 TMDB.org: 59881
LinkedIn: teresa-font-guiteras-95285945 Modifica el valor a Wikidata

Teresa Font Guiteras (Gallifa, 1956) és una muntadora catalana. Ha treballat en títols com Juana La Loca, Libertarias, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.

Biografia

[modifica]

Va estudiar a la Universitat de Barcelona, tot i que volia treballar al cinema, per la qual cosa es va traslladar a Londres per conèixer escoles de cinema, bé que no va arribar a estudiar-hi mai. En tornar a Barcelona va buscar feina com a meritòria en diverses productores. En ser dona li van proposar treballar com script o muntadora i es va decidir pel muntatge de cinema.[1] També ha treballat com a muntadora de so en pel·lícules com El día de la bestia, Jamón, jamón i d'altres, encara que no hi surt acreditada en aquesta tasca.[2] La seva formació com a muntadora és autodidacta, procedeix de veure pel·lícules, tant en la seva estada a Londres com de tornada a Barcelona en la filmoteca.[3]

Va estar casada amb Vicente Aranda, a qui va conèixer quan treballava amb ell en Asesinato en el comité central en 1982 i va seguir treballant com a muntadora de totes les seves pel·lícules posteriors, fins a l'última Luna caliente.[4] Va començar a treballar al cinema el 1976, com a ajudant de muntatge. Els anys 1977 i 1978 treballa en curtmetratges de l'ICC (Institut de Cinema Català). La seva primera feina com a muntadora data de 1979 a Nemo, de Jesús Garay. El seu primer llargmetratge és el documental de 1980 Numax presenta... de Joaquim Jordà. El 1982 realitza el muntatge de Asesinato en el comité central, de Vicente Aranda.[5] D'ençà d'aquesta data treballa a totes les pel·lícules de Vicente Aranda. Són títols com Fanny Pelopaja. Tiempo de silencio, El Lute, camina o revienta, Amantes, La pasión turca, Tirant lo Blanc o Luna caliente. També treballa de forma habitual amb realitzadors com Imanol Uribe per a qui realitza el muntatge de El rey pasmado, Días contados, Bwana, Plenilunio, El viaje de Carol o La carta esférica.[5]

El documental El tren de la vida va revitalitzar la seva carrera i fa dos anys Almódovar la va trucar per substituir José Salcedo, el seu muntador de tota la vida, que havia mort feia poc. El seu treball a Dolor y gloria l'ha fet mereixedora del Goya en la categoria de muntatge per la intrincada xarxa de connexions entre les diferents històries i èpoques del film.[6]

Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.[7]

De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure.[8] La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme.[8]

Producció[2][9]

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Teresa Font, Premio Ricardo Franco - Academia de Cine del 19 Festival de Málaga» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 13 abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 Vera, Cecilia. Cómo hacer cine 2 (en castellà). Madrid: Editorial Fundamentos, 2002, p. 191. ISBN 84-245-0922-6. 
  3. ↑ Vera, Cecilia. Cómo hacer cine 2 (en castellà). Madrid: Editorial Fundamentos, 2002, p. 179. ISBN 84-245-0922-6. 
  4. ↑ «Las mujeres de Vicente Aranda, El Mundo 27.5.2015». [Consulta: 31 març 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Internet Movie Database» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2016].
  6. ↑ Ara, edició del dia 25 de gener de 2020
  7. ↑ Vera, Cecilia. Cómo hacer cine 2. Madrid: Editorial Fundamentos, 2002, p. 179-191. ISBN 84-295-0922-6 [Consulta: 30 març 2016]. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Marimon, Joan. El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla. (en castellà). Barcelona: Edicions UB, 2014, p. 118. ISBN 978-84-475-3806-5. 
  9. ↑ «Internet Movie Database» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2016].
  10. ↑ «Goya al millor muntatge per Dolor y gloria» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  11. ↑ «Premiados en los IX Premios Goya». [Consulta: 30 març 2016].
  12. ↑ «Award of Merit Special Mention EDITING: Teresa Font (Accolade Global Film Competition)» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2016].
  13. ↑ «Teresa Font guanya el premi Ricardo Franco al Festival de Màlaga». [Consulta: 13 abril 2016].
  14. ↑ «Premios Goya 1989». [Consulta: 15 abril 2016].
  15. ↑ «Premios Goya 1992». [Consulta: 15 abril 2016].
  16. ↑ «Premios Goya 1994». [Consulta: 15 abril 2016].
  17. ↑ «Premios Goya 1996». [Consulta: 15 abril 2016].
  18. ↑ «Premios Goya 2002». [Consulta: 15 abril 2016].
  19. ↑ «Premios Goya 2004». [Consulta: 15 abril 2016].
  20. ↑ «CinEuphoria Awards». [Consulta: 15 abril 2016].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Font_Guiteras&oldid=34239656»