Thaddée Nsengiyumva
Biografia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 17 març 1949 Districte de Burera (Ruanda) | ||||||||||
Mort | 5 juny 1994 (45 anys) Kabgayi | ||||||||||
Bisbe de Kabgayi | |||||||||||
7 d'octubre de 1989 – 8 de juny de 1994 | |||||||||||
Dades personals | |||||||||||
Nacionalitat | Ruanda | ||||||||||
Religió | Catòlica | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1988–), sacerdot catòlic (1975–) | ||||||||||
Consagració | 31 de gener de 1988 per André Perraudin | ||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||
Llista
|
Thaddée Nsengiyumva (Rambura, 17 de març de 1949 - Kabgayi, 5 de juny de 1994) va ser un religiós ruandès, bisbe de Kabgayi assassinat durant el genocidi de Ruanda de 1994.
Va ser ordenat sacerdot el 20 de juliol de 1975. El 18 de novembre de 1987 va ser nomenat Bisbe Coadjutor de Kabgayi, i va ser ordenat en aquesta el 31 de gener de 1988.[1] Va ser ordenat bisbe de Kabgayi el 8 d'octubre de 1989, succeint André Perraudin.[2] El desembre de 1991 Nsengiyumva va emetre una carta pastoral Convertissons-nous pour vivre ensemble dans la paix. Kabgayi, december 1991, 40pp en la qual va dir que no es feien esforços seriosos per resoldre la lluita entre els pobles hutu i tutsi, i dient que "l'assassinat polític és ara cos habitual".[3] El seu document era autocrític, dient que l'església no havia fet prou per ajudar a la gent i que s'havia convertit en còmplice del sistema del règim.[4]
Després del genocidi iniciat el 1994, Nsengiyumva va fer repetides crides per aturar la matança.[5] Juntament amb el Comitè Internacional de la Creu Roja va intentar ajudar a una gran quantitat de desplaçats de guerra a la seva diòcesi. No obstant això, el 16 d'abril va emetre una carta que generalment pensava recolzar al govern hutu contra la rebel·lió tutsi.[6] El 5 de juny de 1994 Thaddée Nsengiyumva va ser assassinat a Gakurazo[7] juntament amb l'arquebisbe de Kigali, Vincent Nsengiyumva i el bisbe Joseph Ruzindana.[8] Deu sacerdots també van ser assassinats, segons sembla, pels soldats que els custodiaven. S'ha dit que Thaddée Nsengiyumva va ser assassinat per accident, i que el veritable objectiu era el seu nom Vincent Nsengiyumva. Això no és plausible, ja que els dos homes van ser assassinats junts.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cheney, 2012.
- ↑ Perraudin, 2003, p. 69.
- ↑ Peterson, 2001, p. 274.
- ↑ Desouter, 2007, p. 81.
- ↑ Desouter, 2007, p. 89.
- ↑ Coret i Verschave, 2005, p. 291.
- ↑ 7,0 7,1 Sibomana i Guilbert, 2008, p. 103.
- ↑ Desouter, 2007, p. 90.
Fonts
[modifica]- Cheney, David M. «Bishop Thaddée Nsengiyumva». Catholic Hierarchy, 05-09-2012. [Consulta: 21 març 2013].
- Coret, Laure; Verschave, Francois-Xavier. L'horreur qui nous prend au visage - L'Etat français et le génocide au Rwanda. KARTHALA Editions, 2005. ISBN 978-2-8111-3925-4 [Consulta: 21 març 2013].
- Lewis, Paul «June 5–10: New Atrocities in Africa; Three Bishops and 10 Priests Are Slaughtered in Rwanda As Tribal Killings Go On». The New York Times, 12-06-1994 [Consulta: 21 març 2013].
- Desouter, Serge. Rwanda le procès du FPR: Mise au point historique. Harmattan, maig 2007, p. 89. ISBN 978-2-296-16303-4 [Consulta: 21 març 2013].
- Perraudin, André. "Par-dessus tout la charité": un évêque au Rwanda : les six premières années de mon épiscopat (1956-1962). Editions Saint-Augustin, 2003. ISBN 978-2-88011-295-0 [Consulta: 21 març 2013].
- Peterson, Scott. Me Against My Brother: At War in Somalia, Sudan, and Rwanda : a Journalist Reports from the Battlefields of Africa. Routledge, 2001-09-01. ISBN 978-0-415-93063-5 [Consulta: 21 març 2013].
- Sibomana, André; Guilbert, Laure. Gardons espoir pour le Rwanda: suivi de enquête sur la mort d'André Sibomana, par Hervé Deguine. Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-04164-6 [Consulta: 21 març 2013].