Vés al contingut

The Angels Wash Their Faces

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Angels Wash Their Faces
Fitxa
DireccióRay Enright Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMichael Fessier, Niven Busch i Robert Buckner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAdolph Deutsch Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArthur L. Todd Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0031045 FilmAffinity: 714821 Allocine: 233224 Letterboxd: angels-wash-their-faces Allmovie: v83737 TCM: 2867 AFI: 5087 TMDB.org: 99909 Modifica el valor a Wikidata

The Angels Wash Their Faces és una pel·lícula estatunidenca de 1939 de Warner Bros. dirigida per Ray Enright i protagonitzada per Ann Sheridan, Ronald Reagan i els Dead End Kids.

Argument

[modifica]

Un jove acabat de sortir d'un reformatori es trasllada a un nou barri amb la seva germana, amb la intenció de començar una nova vida. Però es veu involucrat amb el cap de la màfia local i els polítics corruptes i aviat es veu acusat d'un incendi i un assassinat que no ha fet.

Repartiment

[modifica]

Els Dead End Kids

[modifica]

Repartiment addicional

[modifica]

Producció

[modifica]

The Angels Wash Their Faces es va rodar sota el títol The Battle of the City Hall.[1] Es va canviar per fer referència al títol de la pel·lícula no relacionada Angels with Dirty Faces, [2] que també va protagonitzar Ann Sheridan i els Dead End Kids juntament amb James Cagney i Humphrey Bogart i que s'havia estrenat l'any anterior.

Recepció

[modifica]

Variety va escriure que, tot i que Ray Enright va sacrificar la "plausibilitat per a l'acció", havia "dirigit amb un ull per a l'espectacularitat, inclosa una escena emocionant de l'incendi i una seqüència dramàtica de la sala de tribunals" i mai va deixar que "el ritme ràpid s'alleugés", mentre que el "guió no segueix el ritme vertiginós de la trama".[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Variety, September 1939, pàg. 14.
  2. Hayes, David and Brent Walker (1984). The Films of The Bowery Boys. Secaucus, NJ: Citadel Press.