Thiram
|
No s'ha de confondre amb ziram. |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 239,988 Da |
| Rol | mutagen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆H₁₂N₂S₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,29 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0,003 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Punt de fusió | 156 °C 150 °C |
| Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 100 mg/m³ |
| Altres | |
| sòlid inflamable | |
Thiram, amb el nom IUPAC: dimetilcarbamotioilsulfanil N,N-dimetilcarbamoditioat, és un fungicida ectoparasiticida de tipus orgànic. Es presenta com una pols cristal·lina blanca o groga. Es fa servir àmpliament per evitar les malalties de les plantes (en la mateixa planta i en les seves llavors) causades per fongs. També s'usa com repel·lent d'animals herbívors (com per exemple els conills, altres rosegadors i els cérvols). Actua contra diverses malalties fúngiques i algunes afeccions per bacteris en humans.[1]
Propietats químiques
[modifica]El thiram és un tipus de fungicida amb sofre. És disponible en forma de pols, pols mullable, fluid, grànuls dispersables en aigua i formulacions en suspensió en aigua a més de presentar-se en mescles amb altres fungicides.[1]
El thiram resta gairebé immobilitzat en els sòls argilencs o en sòls d'alt contingut en matèria orgànica del sòl. No es creu que contamini l'aigua subterrània perquè la seva vida mitjana al sòl és només de 15 dies i té la tendència d'enganxar-se a les partícules del sòl.[2]
Toxicitat
[modifica]El thiram és moderadament tòxic per ingestió, però és molt tòxic per inhalació.[3] El thiram irrita els ulls, la pell i el tracte respiratori.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 http://pmep.cce.cornell.edu/profiles/extoxnet/pyrethrins-ziram/thiram-ext.html
- ↑ Howard, P.H. (ed.). 1989. Handbook of Environmental Fate and Exposure Data for Organic Chemicals, Vol. III: Pesticides. Lewis Publishers, Chelsea, MI.
- ↑ Hayes, W.J. and E.R. Laws (ed.). 1990. Handbook of Pesticide Toxicology, Vol. 3, Classes of Pesticides. Academic Press, Inc., NY.