Tholus

Tholus
Epònim	Tolos
Part de	nomenclatura planetària

En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta»^{[Nota 1]}^[3] que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom,^[4] possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes. Per aquest motiu s'oposa al terme «mons», reservada per a muntanyes i relleus més pronunciats.

El 1973, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va adoptar el terme «tholus» com un dels diversos termes descriptors oficials per a estructures exogeològiques;^[5] una justificació per a l'ús de descriptors neutres llatins o grecs era que permetia assignar i descriure les característiques abans de poder determinar la seva geologia o geomorfologia.^[6] Per exemple, molts tholi semblen d'origen volcànic, però el terme no implica un origen geològic específic.^[7]

A l'abril de 2018, la UAI tenia reconeguts 98 tholi. Els tholi estan presents a les superfícies dels planetes Venus i Mart, del satèl·lit Io, del planeta nan Ceres i de l'asteroide (4) Vesta. Van ser anomenats seguint els següents criteris si no hi ha un criteri més general per al cos celeste en qüestió:

a Venus: porten el nom de deïtats femenines de diverses cultures.
a Mart: porten el nom de característiques d'albedo presents en els mapes marcians d'Eugène Michel Antoniadi i Giovanni Virginio Schiaparelli, que al seu torn es referien a termes de la cultura clàssica grega i romana.
a Ió: noms de personatges vinculats al mite d'Io, a l'infern de la Divina Comèdia de Dante, o d'altres estructures superficials situades a prop.
a Ceres: noms de festivitats associades a l'agricultura.
a (4) Vesta: nom de festes romanes o llocs associats a les vestals.

Nota

↑ La paraula original prové del grec θόλος, tholos (pl. tholoi), que significa «edifici circular amb sostre cònic» o «edifici amb una bòveda».^[1] Els romans van transliterar la paraula al llatí «tholus», que significa «cúpula» o «dom».^[2]

Referències

↑ Liddell, Scott. An Intermediate Greek-English Lexicon (en anglès), 1889, p. 368.
↑ Simpson, DP. Cassell's New Latin Dictionary (en anglès). Nova York: Funk & Wagnalls, 1968, p. 604.
↑ «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglès). International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2013.
↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
↑ Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.
↑ Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1310.
↑ Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1312.

[3] La paraula original prové del grec θόλος, tholos (pl. tholoi), que significa «edifici circular amb sostre cònic» o «edifici amb una bòveda».^[1] Els romans van transliterar la paraula al llatí «tholus», que significa «cúpula» o «dom».^[2]

[1] Liddell, Scott. An Intermediate Greek-English Lexicon (en anglès), 1889, p. 368.

[2] Simpson, DP. Cassell's New Latin Dictionary (en anglès). Nova York: Funk & Wagnalls, 1968, p. 604.

[4] «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglès). International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2013.

[5] (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)

[6] Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.

[7] Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1310.

[8] Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1312.

[Nota 1]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[1]

[2]

Estructures exogeològiques
Àmplia estructura anul·lar (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI)
Característica satèl·lit (SF) · Lloc d'allunatge (LF)
Vegeu també: Exogeologia · Nomenclatura planetària · Unió Astronòmica Internacional