Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)
Nom original | (la) Ti.Sempronius Ti.f.C.n. Longus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle III aC valor desconegut |
Mort | 174 aC valor desconegut |
Senador romà | |
valor desconegut – 174 aC | |
Decemvir sacris faciundis (en) | |
210 aC – 174 aC | |
Àugur | |
210 aC – 174 aC | |
Tribú de la plebs | |
200 aC – 200 aC | |
Edil curul | |
198 aC – 198 aC | |
1r Triumvir coloniae deducendae | |
197 aC – 197 aC | |
Governador romà Còrsega i Sardenya | |
196 aC – 195 aC | |
Pretor | |
196 aC – 196 aC | |
2n Triumvir coloniae deducendae | |
194 aC – 194 aC | |
Cònsol romà | |
194 aC – 194 aC Juntament amb: Publi Corneli Escipió Africà | |
1r Legat | |
193 aC – 193 aC | |
2n Legat | |
191 aC – 191 aC | |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Família | |
Família | Sempronii Longi (en) |
Cònjuge | valor desconegut |
Fills | Gai Semproni Llong |
Pares | Tiberi Semproni Llong i valor desconegut |
Germans | Publi Semproni Llong |
Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del segles II i II aC. Era fill de Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus. Formava part de la gens Semprònia, i era de la família dels Llong, d'origen plebeu.
Sembla que va substituir el seu pare com a decemvir sacris faciundis l'any 210 aC i després, el mateix any, va ser també àugur, al lloc de Tit Otacili Cras. Sembla rar que tingués aquests càrrecs sense haver obtingut abans cap altra magistratura, però Titus Livi ho diu de manera molt clara, sense possibilitat de dubte. El mateix any tanmateix va ser elegit tribú de la plebs i el 197 aC era un dels Triumviri coloniae deducendae per l'establiment de colònies a Puteoli, Buxentum i altres llocs.
L'any 196 aC va ser pretor amb Sardenya com a província, on va allargar el seu mandat també el 195 aC. L'any 194 aC va ser elegit cònsol amb Publi Corneli Escipió Africà, i va lluitar contra els bois sense gaire èxit.
L'any 193 aC va ser legat del cònsol Luci Corneli Merula en la seva campanya contra els bois i el 191 aC legat del cònsol Marc Acili Glabrió I en la campanya contra Antíoc III el Gran a Grècia.
Va aspirar sense èxit a la censura el 184 aC. Va morir de pesta l'any 174 aC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 806.