Vés al contingut

Tini zabútikh prèdkiv

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTini zabútikh prèdkiv
Тіні забутих предків Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSergei Paradjànov Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Ivan Mykolaichuk (en) Tradueix
Mykola Hrynko
Leonid Yengibarov (en) Tradueix
Nina Alisova
Larisa Kadochnikova (en) Tradueix
Tatyana Bestayeva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióMykhailo Kotsiubynski, Sergei Paradjànov i Ivan Chendeĭ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiroslav Skorik Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIuri Il·lienko Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEstudis Dovjenko Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus
ucraïnès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enShadows of Forgotten Ancestors (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'art i assaig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUcraïna Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0058642 FilmAffinity: 347796 Allocine: 802 Rottentomatoes: m/shadows_of_forgotten_ancestors Letterboxd: shadows-of-forgotten-ancestors Allmovie: v44028 TCM: 490774 AFI: 23604 TMDB.org: 26782 Modifica el valor a Wikidata

Tini zabútikh prèdkiv (en ucraïnès, Тіні забутих предків, Ombres dels avantpassats oblidats) és una pel·lícula dirigida el 1965 pel cineasta armeni soviètic i ucraïnès soviètic Serguei Paradjànov basant-se en una història de l'escriptor ucraïnès Mikhailo Kotsiubinski.[1] Va ser la primera opera magna del realitzador i el seu ric ús de vestuaris i colorit li van valer l'aplaudiment internacional. Retrata a més amb detall la cultura dels muntanyesos hutsuls d'Ucraïna: l'entorn dels Carpats, les brutals rivalitats entre famílies i la bellesa de tradicions, música, vestits i parla hutsuls.[2]

Era una producció dels Estudis Dovjenko (Kíiv)[3] i va ser rodada en ucraïnès.[4][5]

Argument

[modifica]

En un llogaret hutsul dels Carpats ucraïnesos, les famílies d'Ivan, humil, i Maritxka, adinerada, es professen una forta enemistat que se segella quan el pare de Maritxka mata al d'Ivan en sortir de l'església. Tanmateix els nens creixen junts i planegen casar-se. Ivan marxa per treballar en diferents oficis i estalviar per al matrimoni però en la seva absència, Maritxka rellisca tractant de rescatar un xai perdut, cau al riu i s'ofega. De retorn, Ivan troba el seu cos inert i, desfet, l'enterra en la muntanya.

Després d'un període de duel solitari ocupat en el treball, Ivan és seduït per la jove Palagna mentre ferra un cavall. Es casen d'acord amb la tradició hutsul i s'ocupen de les labors del camp, però la seva relació es deteriora aviat a causa de l'obsessió d'Ivan amb el record de Maritxka. L'actitud distant d'Ivan empeny Palagna a la fetilleria a la recerca de quedar encinta, al mateix temps que el seu marit comença a experimentar visions. Palagna entaula relació amb Iura, un bruixot temut pels vilatans que invoca i espanta la tempesta.

A la taverna del poble, els vilatans beuen i canten. Iura beu, sorrut. Quan arriben Ivan i Palagna, s'acosta al bruixot quan Ivan s'uneix als que canten. Un amic d'Ivan tracta de separar-los i és colpejat per Iura. Ivan veu a la seva dona abraçada a aquest i agafa una destral. Iura empunya una altra i li dona un cop al cap. Trontollant, Ivan surt cap a la muntanya, deixant la dona amb el bruixot, i troba Maritxka reflectida en l'aigua del riu i girant entre els arbres. Maritxka estén la mà cap a Ivan, i en agafar-la crida i tot gira. Els vilatans duen a terme el funeral d'Ivan, ballen i fumen. Un vilatà recorda que Ivan volia que l'enterressin amb la roba blanca que usava de petit mentre els nens miren a través de finestres entrellaçades.

Temes

[modifica]

La pel·lícula és altament simbòlica, fa un ús freqüent d'imatges religioses i folklòriques que inclouen creus, xais, fosses i esperits. També utilitza el color per representar l'estat d'ànim. Durant el període de dol de l'Ivan, s'utilitza una pel·lícula en blanc i negre. En altres escenes, els colors sovint són apagats, però amb tocs de contrast a través de l'ús del vermell i groc vius. En el seu llançament, la presentació de la pel·lícula, en l'estil poètic ucraïnès, contrastava amb l'estil comú del realisme socialista que tenia l'aprovació del govern. Després de negar-se a canviar la pel·lícula, Parajanov va entrar aviat en la llista negra del cinema soviètic.[6]

Repartiment

[modifica]

Estrena i premis

[modifica]

La pel·lícula fou rodada en part als Carpats ucraïnesos i en part als Estudis Dovjenko. Va començar una gira internacional de festivals de cinema a la primavera del 1965.[7] L'estrena de Tini zabútikh prèdkiv a Kíiv el 4 de setembre de 1965 va ser el detonant d'una protesta política (en contra de les polítiques repressives del règim sobre la llibertat de creació) on molts dissidents van participar.[8][2] La pel·lícula va ser vista per 8,5 milions d'espectadors a la URSS.[9]

El 1965 va rebre el Gran Premi al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata (1965). Tot i que la famosa Enciclopèdia del Cinema d'Ephraim Katz indica que Tini zabútikh prèdkiv va rebre el premi BAFTA de l'Acadèmia Britànica com a "millor producció estrangera", de fet el més probable era que guanyès al Festival de Cinema de Londres quan es va estrenar el 1966, ja que el premi BAFTA a millor producció estrangera no existia en aquella època.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Klytchkov, Serguei. Le livre de la vie et de la mort. L'AGE D'HOMME, 1981, p. 271. ISBN 9782825116593. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Steffen, James. The Cinema of Sergei Parajanov. Madison: University of Wisconsin Press, 2013, p. "xvi. ISBN 978-0-299-29653-7. 
  3. ↑ «Fitxa: Shadows of Forgotten Ancestors / Tini zabutykh predkiv / Wild Horses of Fire» (en anglès americà). Kíiv: Oleksandr Dovzhenko National Centre (Dovzhenko Centre) - Ukrainian Film Archive. [Consulta: 3 març 2024].
  4. ↑ «Shadows of Forgotten Ancestors preceded by Kyiv Frescoes» (en anglès). Toronto International Film Festival. [Consulta: 3 març 2024].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Tini zabutykh predkiv (Shadows of Forgotten Ancestors)» (en anglès). Biennale Cinema 2023, La Biennale di Venezia, 17-07-2023. [Consulta: 3 març 2024].
  6. ↑ Sergei Paradzhanov
  7. ↑ Steffen, James. The Cinema of Sergei Parajanov, 2013, p. 73. ISBN 9780299296537. 
  8. ↑ Rozoverskiy, Oleksiy. «Ancestors Leave the Shadows: Why the Paradzhanov’s Film is This Year’s Most Crucial Cinema Premiere» (en anglès). Bird in Flight, 18-05-2022. [Consulta: 3 març 2024].
  9. ↑ [1]
  10. ↑ «SHADOWS OF FORGOTTEN ANCESTORS» (en anglès). Parajanov-Vartanov Institute, 31-12-2016. [Consulta: 3 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tini_zabútikh_prèdkiv&oldid=34361223»