Vés al contingut

Triòxid de bari i titani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Titanat de bari)
Infotaula de compost químicTriòxid de bari i titani

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular233,83793736 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaBaTiO₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Ba+2].[Ba+2].[O-][Ti]([O-])([O-])[O-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat6,02 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.616 ℃ Modifica el valor a Wikidata

El triòxid de bari i titani, antigament anomenat titanat de bari,[a] és un compost inorgànic de la classe dels òxids, constituït per cations bari(2+), titani(4+) i anions òxid O2–, que posseeix la fórmula química BaTiO3. Es tracta d'un material ceràmic ferroelèctric, amb propietats piezoelèctriques i d'efecte fotorefractiu. En estat d'agregació sòlid, té cinc fases, d'acord amb la seva temperatura: hexagonal, cúbica, tetragonal, ortoròmbica i romboèdrica (estructures cristal·lines ordenades d'acord amb temperatura decreixent). En totes les estructures té propietats ferroelèctriques, excepte en la cúbica[1]

Aparença

[modifica]

Té l'aparença de pols blanc o cristalls translúcids. No és soluble en aigua, però si en àcid sulfúric concentrat.

Síntesi

[modifica]

El triòxid de bari i titani pot ser obtingut mitjançant sinterització en fase líquida de carbonat de bari i diòxid de titani. Sovint és barrejat amb el titanat d'estronci.

Usos

[modifica]

El triòxid de bari i titani s'utilitza com a material dielèctric per a la construcció de condensadors ceràmics i com a material piezoelèctric per a la construcció de micròfons de contacte i altres transductors. Com a material piezoelèctric, el titanat de bari, ha reemplaçat en nombroses aplicacions al titanat zirconat de plom (PZT).

El triòxid de bari i titani policristal·lí, té un coeficient de temperatura positiu (PTC), fet que el converteix en un material molt útil per a la construcció de termistors i elements calefactors autoregulats.[2]

El triòxid de bari i titani es fa servir àmpliament en la fabricació elements calefactors de coeficient de temperatura positiu. Per a aquestes aplicacions, el titanat de bari es fabrica amb dopants per poder donar al material propietats semiconductores. Les aplicacions específiques dels termistors inclouen protecció contra sobreintensitat per a motors, balasts per a llums fluorescents, escalfadors d'aire per a cabines d'automòbils i escalfadors d'espai per a consumidors.[3]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 'Titanat de bari' és un nom no sistemàtic encara molt emprat en l'actualitat, però la IUPAC considera que s'ha d'abandonar perquè dona a entendre que existeix un anió titanat TiO32- i que és una sal, la qual cosa és incorrecte perquè no té aquest anió i és un òxid.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barium Titanate (BaTiO3) – Properties and Applications.
  2. ↑ «Pelonis USA: Helpful Information». Arxivat de l'original el 5 desembre 1998.
  3. ↑ PTC thermistors, general technical information. EPCOS AG, 2016 [Consulta: 9 maig 2022]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Triòxid_de_bari_i_titani&oldid=33433993»