Tommaso Campanella
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giovan Domenico Campanella 4 setembre 1568 Stilo (Regne de Nàpols) |
| Mort | 21 maig 1639 (70 anys) París (Regne de França) |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Escriptor |
| Influències | |
| Nom de ploma | Settimontano Squilla |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
 | |
Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.[1]
Va ser processat per la Inquisició romana per heretgia el 1594 i va ser confinat a arrest domiciliari durant dos anys. Acusat de conspirar contra els governants espanyols de Calàbria el 1599, va ser torturat i enviat a la presó, on va passar 27 anys. Durant aquesta època va escriure les seves obres més significatives, com La ciutat del sol, una utopia que descriu una societat teocràtica igualitària on la propietat es manté en comú.
Biografia
[modifica]Nascut a Stilo,[2] fill d'una humil família de pagesos i nen prodigi, va ingressar als 14 anys a l'orde dels dominics,[3] moment en què canvià el seu nom de Joan Domènec pel de Tomàs en honor a Tomàs d'Aquino. L'afany de saber el va portar a llegir de tot: astrologia, ciències ocultes, textos profètics, al costat de filosofia, de ciències natural, etc. Sense mirar si determinats llibres eren permesos o no pel Sant Ofici. Dins la seva orde va rebre una formació en línia amb la tradició de la filosofia aristotèlica-tomista. Diverses lectures l'allunyaren d'aquest posicionament, especialment sota l'influx del sensualisme de Bernardíno Telesio. Aquesta desviació doctrinal li comportà, entre 15811 i 1597, quatre processos acusat d'heretgia dels quals aconseguí reeixir. Fets que l'impel·liren a marxar de Calàbria i residir a successivament a Florència, Pàdua, Roma i Nàpols. La seva defensa de Galileu s'indisposà amb la Inquisició. Retornà a Calàbria per una decisió inquisitorial que l'obligà a residir al seu convent original a Stilo. On va reviure la vida de misèria i dificultats de la majoria de gent i que sempre l'havien empès a proposar una reforma social.
Va participar en una conspiració contra la dominació espanyola (1598). Detingut i després d'un complicat i duríssim procés polític i eclesiàstic fou acusat de rebel·lió i heretgia. El virrei espanyol i la jerarquia eclesiàstica, el 1602, el condemnaren a cadena perpetua. Fou empresonat al Castell Nou de Nàpols durant un llarg període de vint-i-set anys. Va ser durant aquest empresonament que dedicà totes les energies a la producció literària en camps de la filosofia, la teologia, la política i l'astrologia. També a refer les obres confiscades per la Inquisició. Produccions que incrementaren el seu prestigi internacionalment. Després de múltiples gestions i la intervenció del papa Urbà VIII, finalment fou alliberat. Residí un temps a Roma, però fou objecte d'hostilitats pels seus plantejaments així com d'una possible extradició a Nàpols. Marxà, el 1634, a París on fou rebut en tots els honors pel Cardenal Richelieu i el rei Lluís XIII. Aquest li concedí una pensió. En uns temps en què el regne de França mantenia una forta oposició política vers la monarquia espanyola. També fou ben acollit pels cercles literaris i científics francesos, tot i la sorpresa que despertaven algunes idees visionàries de Campanella. El 1639 morí a Paris Tomasso Campanella.[4][5]
Pensament, política i ideals
[modifica]
Admirador de Joaquim de Fiore i Bernardino Telesio, dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees.
La seva filosofia afirma que tots els éssers tenen capacitat de relacionar-se amb l'exterior amb els sentits, fins i tot els inanimats, per això l'experiència ha de ser la base de qualsevol coneixement. L'ésser humà a més a més compta amb l'ànima, que posseeix un autoconeixement innat i el guia en la recerca del saber. Per evitar els conflictes, les persones s'han de sotmetre a un únic poder universal, el del Papa, i viure segons els preceptes utòpics exposats a la seva obra La ciutat del sol (basats en una teocràcia sense propietat privada)
A aquesta Civitas solis, appendix Politiae, Idea reipublicae philosophicae, publicada el 1623, exposà com organitzar aquest estat ideal governat pel poder, la saviesa i l'amor. Obra que, escrita com una utopia, té un objectiu pragmàtic i polític. La idea central de Campanella és cercar la via per assolir una societat organitzada de tot el gènere humà que veu com la forma «més feliç i senzilla» que podia concebre's. En una república on béns, educació, treball, aliments, i altres recursos són comuns. Única manera d'evitar l'instint de possessió i rapinya origen de tantes guerres. Fonamentada en el pensament i la raó que és allò que caracteritza i diferència a l'èsser dels animals. Un poderós alçaprem que pot fer que aquest ésser humà, es converteixi en el constructor del món i senyor de tota cosa.[5][6]
Tommaso Campanella dissenyà a la seva obra un model d'organització politico-social adreçat no sols a Europa sinó a tota la humanitat. Considerava que la separació del món en diferents estats era una de les causes fonamentals dels problemes de la humanitat. Per superar aquesta situació calia unir tots els pobles mitjançant la construcció d'un nou ordre mundial que havia d'estar basat en la unitat social, política i religiosa. Un plantejament que era contrari al moviment coetani de construir grans i forts estats com Espanya, França o la Gran Bretanya. El dominic i filòsof calabrès,que coneixia de ben a prop la situació real de la majoria de la població, pretenia posar remei a les desgràcies de la humanitat mitjançant la instauració d'un ordre nou que portaria la pau universal en establir una única i suprema autoritat per a tots els pobles, la saviesa dels quals la faria obrar bé i justament.[5][6]
Igual que altres autors utòpics com Thomas More o Denis Vairasse d'Alais, Tommaso Campanella també es va interessar per la qüestió lingüística a la imaginada i desitjada societat perfecta.[7]
Obres més destacades
[modifica]- Philosophia sensibulus demonstrata (1591)
- Del senso delle cose e della magia (1620)
- Apologia pro Galileo, mathematico Florentino (1622)
- Atheismus triumphatus (1631)
- Monarchia messiae (1633)
- Disputationum in quator partes suae philosophia reales libri quator (1637)
- Epilogo magno
- Theologicorum libri XXX
- Civitas solis
Referències
[modifica]
- ↑ «Tommaso Campanella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Germana Ernst, Tommaso Campanella: The Book and the Body of Nature, Dordrecht, Springer, 2010, p. 8.
- ↑ Ernst, Germana, "Tommaso Campanella", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.)
- ↑ Mondolfo, Rodolfo. Tres filósofos del Renacimiento (Bruno, Galileo, Campanella). Buenos Aires: Editorial Losada, 1947.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 GONZÀLEZ GARCÍA, Moisés "Introducción" a CAMPANELLA, Tommaso, La política, Madrid: Alianza, 1991, p. 8 - 40 ISBN 84-206-0536-0
- ↑ 6,0 6,1 Ferreter Mora, Josep. Diccionario de Filosofia. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1964, Tom I, p. 250.
- ↑ Alcalde Villacampa, Javier. Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907). Barcelona: Malcriàs d'Agràcia, 2022, p. 61. ISBN 9788409391417.