Tongbaïta
Tongbaïta | |
---|---|
Fórmula química | Cr₃C₂ |
Epònim | Tongbai County (en) |
Localitat tipus | poble Liu, Tongbai Co., Prefectura de Nanyang, Província de Henan, República Popular de la Xina |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BA.15 |
Dana | 1.1.17.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 5,52Å; b = 11,48Å; c = 2,82Å; |
Color | groc marronós |
Duresa (Mohs) | 8,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1982-003 |
Any d'aprovació | 1982 |
Símbol | Tgb |
Referències | [1] |
La tongbaïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Tongbai (Henan, República Popular de la Xina).
Característiques
[modifica]La tongbaïta és un carbur de crom, de fórmula química Cr₃C₂, que va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics pseudohexagonals, de fins a 0,3 mil·límetres, que poden tenir terminacions en forma de punta de llança.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tongbaïta pertany a «01.BA - Carburs» juntament amb els següents minerals: cohenita, haxonita, isovita, khamrabaevita, niobocarbur, tantalcarbur, qusongita i yarlongita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada de molts altres minerals com: magnesiocromita, pentlandita, pirita, calcopirita, cubanita, magnetita, ilmenita, altaïta, violarita, awaruïta, bismutohauchecornita, plom, crom, or, coure, platí o ferro, entre altres.[2] Va ser descoberta l'any 1982 a Liu, Tongbai (Henan, República Popular de la Xina). També se n'ha trobat al riu Is, al districte d'Isovsky (Rússia).