Vés al contingut

Tony Leblanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Toni Leblanc)
Plantilla:Infotaula personaTony Leblanc

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementIgnacio Fernández Sánchez
7 maig 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Villaviciosa de Odón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi
càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTony Leblanc Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióactor, presentador de televisió, boxador, compositor de bandes sonores, actor de cinema, músic de jazz, director de cinema, guionista, futbolista, humorista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata - 2012 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsabel Páez de la Torre (1955-2012) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0495764 Allocine: 26837 Allmovie: p220156 TCM: 1138704 TMDB.org: 12089
Musicbrainz: 9f26b141-3106-49af-b3f9-81c61b324d20 Discogs: 2488520 Find a Grave: 101216525 Modifica el valor a Wikidata

Ignacio Fernández Sánchez (Madrid, 7 de maig de 1922 - Villaviciosa de Odón, 24 de novembre de 2012[1]), més conegut com a Tony Leblanc, fou un actor, director i humorista espanyol.

Biografia

[modifica]

El seu pare treballava com a porter al Museu del Prado. En la seva adolescència es dedicava a la boxa, i va arribar a ser campió de Castella dels pesos lleugers a la lliga amateur, alhora que participava en el teatre d'aficionats. També va ser jugador de futbol al club Carabanchel CF de Tercera Divisió.

Es va estrenar com a professional en la companyia de Celia Gámez. El seu debut en la cinematografia arribaria el 1945 a "Los últimos de Filipinas". La seva fama s'estén a partir de l'any 1955 i durant els anys 60. En algunes pel·lícules conformen un duet artístic amb Concha Velasco, en altres trio còmic amb José Luis Ozores i Manolo Gómez Bur. Tony decideix retirar-se del cinema en el 1975 en rodar "Tres suecas para tres Rodríguez", però mai es va imaginar el que vindria. El 1981 va ser operat de cataractes a Madrid, a la Clínica Ruber. Tres anys més tard, més precisament el 6 de maig de 1983, un accident de trànsit el deixaria incapacitat permanentment, obstaculitzant definitivament la seva carrera.

Santiago Segura seria en l'encarregat de rescatar-lo del pou, i donar-li l'oportunitat d'actuar en la primera pel·lícula sota la seva direcció, "Torrente, el brazo tonto de la ley" on va aconseguir un Goya al Millor Actor de Repartiment. La recollida d'aquest premi al gener de 1998 va ser especialment emotiva a causa de la gairebé miraculosa recuperació de l'actor qui va aconseguir caminar després d'haver estat durant anys en cadira de rodes. Santiago confiaria novament en ell, per continuar amb la saga de Torrente en les seves dues seqüeles. En els darrers anys se'l va veure també a la televsió, a la sèrie "Cuéntame cómo pasó " interpretant a Cervan, un vell i entranyable quiosquer.

Va estar a càrrec més de la producció, direcció i el guió de diverses pel·lícules. Debutant com a director amb "El pobre García", comèdia amb Lina Morgan i Manolo Gómez Bur. No va obtenir massa resultats comercials amb les seves aventures darrere de les càmeres pel que va abandonar la carrera com a director cinematogràfic.[2]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Com a actor
  • Los últimos de Filipinas (1945)
  • Por el gran premio (1947)
  • Barrio (1947)
  • Fuenteovejuna (1947)
  • Dos cuentos para dos (1947)
  • Alhucemas (1948)
  • La próxima vez que vivamos (1948)
  • La cigarra (1948)
  • La fiesta sigue (1948)
  • Currito de la Cruz (1949)
  • ¡Fuego! (1949)
  • La revoltosa (1949)
  • 39 cartas de amor (1950)
  • Servicio en la mar (1951)
  • La danza del corazón (1952)
  • Segundo López, aventurero urbano (1953)
  • El pescador de coplas (1954)
  • Historias de la radio (1955)
  • Hospital de urgencia (1956)
  • Manolo guardia urbano (1956)
  • Un abrigo a cuadros (1957)
  • Faustina (1957)
  • Los ángeles del volante (1957)
  • Muchachas de azul (1957)
  • El tigre de Chamberí (1957)
  • Historias de Madrid (1958)
  • Las chicas de la Cruz Roja (1958)
  • Entierro de un funcionario en primavera (1958)
  • Secretaria para todo (1958)
  • Luna de verano (1959)
  • Parque de Madrid (1959)
  • El día de los enamorados (1959)
  • Los tramposos (1959)
  • Vida sin risas (1959)
  • Y después del cuplé (1959)
  • Juicio final (1960)
  • La fiel infantería (1960)
  • El hombre que perdió el tren (1960
  • Días de feria (1960)
  • Amor bajo cero (1960)
  • Don Lucio y el hermano pío (1960)
  • 091 Policía al habla (1960)
  • Los económicamente débiles (1960)
  • Mi noche de bodas (1961)
  • Julia y el celacanto (1961)
  • Fantasmas en la casa (1961)
  • El pobre García (1961)
  • Tres de la Cruz Roja (1961)
  • Los pedigüeños (1961)
  • Las estrellas (1962)
  • Sabían demasiado (1962)
  • Una isla con tomate (1962)
  • Torrejón City (1962)
  • Historias de la televisión (1965)
  • Hoy como ayer (1966)
  • Los subdesarrollados (1968)
  • Los que tocan el piano (1968)
  • La dinamita está servida (1968)
  • Una vez al año ser hippy no hace daño (1969)
  • El hombre que se quiso matar (1970)
  • El dinero tiene miedo (1970)
  • El astronauta (1970)
  • El sobre verde (1971)
  • La casa de los Martínez (1971)
  • Ligue Story (1972)
  • Celos, amor y Mercado Común (1973)
  • Tres suecas para tres Rodríguez (1975)
  • Torrente, el brazo tonto de la ley (1998)
  • Torrente 2: Misión en Marbella (2001)
  • Torrente 3: El protector (2005)
  • Torrente 4: lethal crisis (2011)
Com a guionista i director
  • El pobre García (1961)
  • Los pedigüeños (1961)
  • Una isla con tomate (1962)

Televisió

[modifica]

Premis

[modifica]
Any Premi Categoria Títol Resultat
1960 Sindicat Nacional d'espectacle, Espanya[3] Don Lucio y el hermano pío Millor actor Guanyador
1994 Premis Goya[3] Goya d'Honor Guanyador
1999 Premis Goya[3] Goya al millor actor secundari Torrente, el brazo tonto de la ley Guanyador
2004 Unió d'Actors (Espanya)[3] Millor actor Cuéntame Guanyador
2011 Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (Espanya)[3] Guanyador
Altres premis
  • (1980): Medalla al Mèrit en el Treball
  • Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts
  • II Premi Nacional de Teatre "Pepe Isbert" (concedit pels Amics dels Teatres d'Espanya)
  • Va ser President d'honor dels Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE)
  • (2010) Medalla d'Or d'AMITE
  • (2011) Estrella en el Passeig de la Fama de Madrid
  • (2012) Cavaller Gran Creu de l'Ordre del Dos de Maig[4]

Referències

[modifica]
  1. «Mor als 90 anys l'actor espanyol Tony Leblanc». 324.cat, 24-11-2012. [Consulta: 25 novembre 2012].
  2. «Biografía de Tony Leblanc» (en castellà). biografias. [Consulta: 8 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Tony Leblanc-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 9 febrer 2014].
  4. «Santiago Segura y Toni Leblanc, galardonados en el Día de la Comunidad de Madrid» (en castellà). mujerhoy. [Consulta: 9 febrer 2014].