Raúl Arévalo

Raúl Arévalo
	(2018)
Biografia
Naixement	(es) Raúl Arévalo Zorzo ; 22 novembre 1979 (45 anys); Móstoles (Espanya)
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió, director de cinema, guionista
Activitat	2001 -
Premis
	(2013) Fotogramas de Plata al millor actor de televisió, per l'obra Con el culo al aire; (2009) Goya al millor actor secundari, per l'obra Gordos; Premi Feroz a la millor direcció ;

Raúl Arévalo (Móstoles, 22 de novembre de 1979) és un actor i director espanyol.

Biografia

Comença la seva carrera com a actor en la sèrie Compañeros, on va interpretar el paper de Carlos durant dues temporades entre 2001 i 2002. Va ser una oportunitat que li va arribar quan encara no havia acabat els seus estudis d'interpretació a la reconeguda escola de Cristina Rota.

L'any següent Raúl roda la seva primera pel·lícula a les ordres de Joaquim Oristrell, Els sotasignats, al costat de Javier Càmera, Fernando Guillén i Maria i Juan Diego Botto entre d'altres.

La seva següent incursió cinematogràfica seria Coses que fan que la vida valgui la pena (2004), de Manuel Gómez Pereira. En aquesta ocasió, actors com Ana Belén, José Sagristán, Rosario Pardo o Carmen Balagué l'acompanyaven en el repartiment.

Entre 2003 i 2005 Raúl va fer personatges en episodis de diverses sèries d'èxit com a Hospital Central, Explica'm com va passar, Aída o Motius personals.

Iñaki Martikorena el dirigiria el 2005 en el curtmetratge La llum del primer estel (2005), en què compartia protagonisme amb l'actriu Marta Aledo.

Un any més tard, el 2006, li arribaria un dels papers més importants que ha interpretat, el d'Israel en la reeixida òpera prima de Daniel Sánchez Arévalo, AzulOscuroCasiNegro, al costat de Quim Gutiérrez, Marta Etura i Antonio de la Torre entre d'altres. El seu treball en aquesta producció li va valer el Premi de la Unió d'Actors al millor actor revelació, imposant-se a Javier Cifrián i al seu propi company en la pel·lícula Quim Gutiérrez.

L'any 2007 va aparèixer a la sèrie Gènesi, en la ment de l'assassí. Però el paper de l'any anterior a AzulOscuroCasiNegro li va obrir les portes del cinema per rodar en diverses pel·lícules més a partir de llavors.

Antonio Banderes el va triar per ser un dels protagonistes de la seva segona pel·lícula com a director, El camí dels anglesos (2006), al costat de Fran Perea, Félix Gómez i Alberto Groga entre d'altres.

El 2007 estrenaria Per què es freguen les potetes?, d'Álvaro Begines amb Lola Herrera, Carlos Álvarez-Novoa i Antonio Dechent com a part de l'elenc. També tornaria a treballar amb Daniel Sánchez Arévalo, aquesta vegada en un curt titulat Traumalogía i amb Natalia Mateo, Jorge Monjo, Héctor Colomé, Estíbaliz Gabilondo i Antonio de la Torre, entre d'altres, com a companys.

Va intervenir a Set taules de billar francès (2007), dirigida per Gracia Querejeta i protagonitzada per Maribel Verdú, Blanca Portillo, Ramón Barea i Amparo Baró, entre d'altres i a Tocar el cel (2007), de Marcos Carnevale i al costat de Chete Lera i Verónica Echegui.

8 cites, sota la direcció de Peris Romano i Rodrigo Sorogoyen, en la qual va compartir protagonisme amb Fernando Tejero, José Luis García Pérez, Adriana Ozores i Belén Rueda i Els girasols cecs, de José Luis Cuerda, al costat de Maribel Verdú, són les seves principals aparicions cinematogràfiques de 2008.

En 2011 va estrenar Cosins com el cosí Julián, al costat de Quim Gutiérrez i Adrián Llastra.

Antena 3 va començar a emetre des de l'1 de febrer de 2012 i fins al 9 de juliol de 2014 Con el culo al aire en què Raúl Arévalo va interpretar Jorge, un noi al qual la seva nòvia abandona en quedar-se sense feina i es veu obligat a anar a viure a un càmping.

El 3 de febrer d'aquest mateix any estrena Promoció fantasma en què dona vida a Modesto, un professor d'institut que veu morts. També ha participat en la pel·lícula Cent anys de perdó, dirigida per Daniel Calparsoro al costat d'altres actors com Rodrigo de la Serna, José Coronado, Luis Tosar o Patricia Vico.

Des d'abril de 2016 apareix a la sèrie L'ambaixada, que s'emet cada dilluns en horari de màxima audiència a Antena 3, aconseguint en el seu primer capítol reunir més de quatre milions de teleespectadors.^[1]

El 2 de setembre de 2016, va presentar la seva òpera prima com a director Tarde per a la Ira, en la Mostra de Venècia de 2016, protagonitzada per Antonio de la Torre.^[2]

A més, compta amb una extensa experiència teatral: ha participat en diversos muntatges.

Filmografia

Llargmetratges

Actor

Any	Títol	Personatge	Director
2016	Cent anys de perdó	Ferrán	Daniel Calparsoro
2015	Les ovelles no perden el tren	Alberto	Álvaro Fernández Armero
2014	El club dels incompresos	Martín	Carlos Calmis
2014	L'illa mínima	Pedro Suárez	Alberto Rodríguez
2014	Negociador	Nuvi de Sophie	Borja Cobeaga
2014	La vida inesperada	Jorge	Jorge Torregrossa
2013	La gran família espanyola	Cambrer	Daniel Sánchez Arévalo
2013	Van morir per sobre de les seves possibilitats		Isaki Lacuesta
2013	Els amants passatgers	Ulloa	Pedro Almodóvar
2012	Predeterminats		Jordi Arencon
2012	Promoció fantasma	Modesto	Javier Ruiz Caldera
2011	Cosins	Julián	Daniel Sánchez Arévalo
2010	També la pluja	Juan / Montesinos	Icíar Bollaín
2010	Balada trista de trompeta	Carlos (noi del cinema)	Álex de la Iglesia
2009	Gordos	Álex	Daniel Sánchez Arévalo
2008	El pati de la meva presó		Belén Macías
2008	Els girasols cecs	Salvador	José Luis Cuerda
2008	Che: Guerrilla	Soldat capturat #1	Steven Soderbergh
2008	8 cites	Jesús	Peris Romano i Rodrigo Sorogoyen
2007	Set taules de billar francès	Fele	Gracia Querejeta
2007	Tocar el cel	Fidel	Marcos Carnevale
2006	Per què es freguen les cametes?	Utrera	Álvaro Begines
2006	El camí dels anglesos	Babirusa	Antonio Banderas
2006	AzulOscuroCasiNegro	Israel	Daniel Sánchez Arévalo
2005	M'estic traient	John O'Brian	Juan Alberto de Burgos
2004	Coses que fan que la vida valgui la pena	Venedor	Manuel Gómez Pereira
2003	Els sotasignants	Cambrer de l'hotel	Joaquim Oristrell

Director

2016, Tarde para la ira

Curtmetratges

Actor

2001, Sessió de nit de Javier Hernán Cabo

Director

2008, Un amor

Televisió

Papers fixos

Compañeros (2001-2002) com a Carlos Medina, dirigit per Pablo Barrera, César Vidal, Víctor Cabaco, José Ramón Ayerra i Manuel Ríos San Martín.
Amb el cul enlaire (2012-2014) com a Jorge Ruiz Martínez.
El temps entre costures (2013-2014) com a Ignacio.
Velvet (2015) com a Víctor Mendoza.
L'ambaixada (2016) com a Eduardo Marañón.

Papers en episodis

Hospital Central (2003), dirigit per Javier Pizarro.
Cuéntame como pasó (2004), dirigit per Agustín Crespi.
La sopa boba (2004) (diversos episodis)
L'inquilí (2004)
Motius personals (2005), dirigit per Rafael Moleón.
Gènesi, en la ment de l'assassí (2007), dirigit per Ignacio Mercero.
Aída (2010), dirigit per Jesús Rodrigo i Nacho G. Velilla.

Teatre

Falstaff, dirigida per Andrés Lima, i el Centre Dramàtic Nacional.
Urtain, dirigida per Andrés Lima, una coproducció de Animalario i el Centre Dramàtic Nacional.
L'última nit de la Pesta, dirigida per Víctor García León.
Katarsis del Tomatazo, a la Sala Mirador.
Però qui va matar el teatre?, dirigida per Joaquim Oristrell.
El bufó del rei, dirigida per José Luís Matienzo.
Vis a vis, d'Amanda Rodríguez Cabal, dirigida per J.A. Ortega.
Ni és cel ni és blau, de Fermín Cabal, dirigida per Cristina Rota.
Star bé, Sala Triangle.
Homes ineptes, Sala Triangle.

Premis i candidatures

Premis Sant Jordi^[3]

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2015	Millor actor en pel·lícula espanyola	L'illa mínima	Guanyador

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2016	Millor director novell	Tarde para la ira	Nominat
2016	Millor guió original	Tarde para la ira	Nominat
2014	Millor actor	L'illa mínima	Nominat
2011	Millor actor secundari	Primos	Nominat
2009	Millor actor secundari	Gordos	Guanyador
2008	Millor actor	Els girasols cecs	Nominat
2007	Millor actor secundari	Set taules de billar francès	Nominat

Premis Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Treball	Resultat
2014	Millor actor de cinema	L'illa mínima	Nominat
2013	Millor actor de televisió	Amb el cul enlaire	Guanyador
2012	Millor actor de televisió	Amb el cul enlaire	Nominat
2008	Millor actor de cinema	Els girasols cecs	Nominat

Premis de la Unió d'Actors

Any	Categoria	Treball	Resultat
2014	Millor actor protagonista de cinema	L'illa mínima	Nominat
2011	Millor actor secundari de cinema	Primos	Guanyador
2009	Millor actor secundari de cinema	Gordos	Nominat
2008	Millor actor protagonista de cinema	Els girasols cecs	Nominat
2007	Millor actor secundari de cinema	Set taules de billar francès	Guanyador
2006	Millor actor revelació	AzulOscuroCasiNegro	Guanyador

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2014	Millor actor protagonista	L'illa mínima	Nominat
2011	Millor actor secundari	Primos	Nominat
2007	Millor actor secundari	Set taules de billar francès	Nominat

Altres

El 30 de març de 2012, va rebre el guardó "Actor segle XXI" en la Setmana de Cinema de Medina del Campo.
Premi del públic a la millor pel·lícula pel seu curtmetratge Un amor en la sisena edició de Jameson Notodofilmfest.

Referències

↑ formulatv.com. «'La Embajada' (22,5%) brilla en su estreno con más de 4 millones frente al "flojo" regreso de Bertín Osborne (15,6%)» (en castellà).
↑ Arévalo, Raúl. «The Fury of a Patient Man», 09-09-2016. [Consulta: 18 octubre 2016].
↑ «RNE entrega este lunes los 59º Premios Sant Jordi de Cinematografía». RTVE, 13-04-2015. [Consulta: 3 setembre 2016].

[1] formulatv.com. «'La Embajada' (22,5%) brilla en su estreno con más de 4 millones frente al "flojo" regreso de Bertín Osborne (15,6%)» (en castellà).

[2] Arévalo, Raúl. «The Fury of a Patient Man», 09-09-2016. [Consulta: 18 octubre 2016].

[3] «RNE entrega este lunes los 59º Premios Sant Jordi de Cinematografía». RTVE, 13-04-2015. [Consulta: 3 setembre 2016].

[1]

[2]

[3]

Goya al millor guió original
1980s	Fernando Fernán Gómez (1986) Rafael Azcona (1987) Pedro Almodóvar (1988) Agustí Villaronga (1989)
1990s	Montxo Armendáriz (1990) Juanma Bajo Ulloa i Eduardo Bajo Ulloa (1991) Rafael Azcona, José Luis García Sánchez i Fernando Trueba (1992) Mario Camus (1993) Joaquim Oristrell, Yolanda García Serrano, Juan Luis Iborra i Manuel Gómez Pereira (1994) Agustín Díaz Yanes (1995) Alejandro Amenábar (1996) Ricardo Franco i Ángeles González-Sinde (1997) Fernando León de Aranoa (1998) Benito Zambrano (1999)
2000s	Achero Mañas i Verónica Fernández (2000) Alejandro Amenábar (2001) Enrique Brasó i Antonio Hernández (2002) Icíar Bollaín i Alicia Luna (2003) Alejandro Amenábar i Mateo Gil (2004) Isabel Coixet (2005) Guillermo del Toro (2006) Sergio G. Sánchez (2007) Javier Fesser (2008) Alejandro Amenábar i Mateo Gil (2009) Chris Sparling (2010)
2010s	Enrique Urbizu i Michel Gaztambide (2011) Pablo Berger (2012) David Trueba (2013) Alberto Rodríguez i Rafael Cobos López (2014) Cesc Gay i Tomàs Aragay (2015) Raúl Arévalo i David Pulido (2016) Aitor Arregi, Andoni de Carlos, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga (2017) Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen (2018) Pedro Almodóvar (2019)
2020s	Pilar Palomero (2020) Fernando León de Aranoa (2021) Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen (2022) Estibaliz Urresola (2023)

Goya al millor actor secundari
1980s	Miguel Rellán (1986) Juan Echanove (1987) Josep Sazatornil (1988) Adolfo Marsillach (1989)
1990s	Gabino Diego (1990) Juan Diego (1991) Fernando Fernán Gómez (1992) Tito Valverde (1993) Javier Bardem (1994) Luis Ciges (1995) Luis Cuenca (1996) José Sancho (1997) Tony Leblanc (1998) Juan Diego (1999)
2000s	Emilio Gutiérrez Caba (2000) Emilio Gutiérrez Caba (2001) Luis Tosar (2002) Eduard Fernández (2003) Celso Bugallo (2004) Carmelo Gómez (2005) Antonio de la Torre (2006) José Manuel Cervino (2007) Jordi Dauder (2008) Raúl Arévalo (2009)
2010s	Karra Elejalde (2010) Lluís Homar (2011) Julián Villagrán (2012) Roberto Álamo (2013) Karra Elejalde (2014) Javier Cámara (2015) Manolo Solo (2016) David Verdaguer (2017) Luis Zahera (2018) Eduard Fernández (2019)
2020s	Alberto San Juan (2020) Urko Olazabal (2021) Luis Zahera (2022) José Coronado (2023)

Premi Sant Jordi al millor actor espanyol
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i espanyols.
1958-1964	Francisco Rabal (1958) Albert Closas (1959) Adolfo Marsillach (1960) José Isbert (1961) José Luis López Vázquez (1962) Manuel Gallardo (1963) Julián Mateos (1964)
1965-1983‡	Manuel Gallardo (1964) José María Prada (1967) Fernando Rey (1970) José Luis López Vázquez (1972) José Sacristán (1974) José Luis Gómez (1977) Héctor Alterio (1978) José Sacristán (1979)
1984-ara	Eusebio Poncela (1984) Fernando Fernán Gómez (1985) Fernando Rey (1986) Juan Echanove (1987) Antonio Banderas (1988) Josep Maria Pou (1989) Jorge Sanz (1990) Jordi Dauder (1991) Fernando Guillén (1992) Javier Bardem (1993) Juan Echanove (1994) Juanjo Puigcorbé (1995) Federico Luppi (1996) Luis Cuenca García (1997) Eusebio Poncela (1998) Francisco Algora (1999) Eduard Fernández (2000) Sergi López (2001) Eduard Fernández (2002) Luis Tosar (2003) Joan Dalmau (2004) Javier Bardem (2005) Manuel Alexandre (2006) Quim Gutiérrez (2007) Àlex Brendemühl (2008) No atorgat (2009) Óscar Ladoire (2010) Carlos Areces/Antonio de la Torre (2011) José Coronado (2012) José Sacristán (2013) Antonio Dechent (2014) Raúl Arévalo/Javier Gutiérrez (2015) Pedro Casablanc (2016) Luis Callejo (2017) David Verdaguer (2018) Antonio de la Torre (2019) Antonio Banderas (2020) Mario Casas (2021) Javier Bardem (2022) Luis Zahera (2023) Alberto Ammann (2024)