Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Les llengües preromanes balears

Amb l'excepció del fenici les llengües que es parlaren a les illes abans del llatí ens són desconegudes. Tot i això, és possible establir qualque anàlisi comparativa que ens pot fornir informació, que hauria de ser contrastada per l'arqueologia i l'etnohistòria. Per al seu estudi comptam amb elements toponímics actuals, fonts escrites de l'època clàssica i alguna font epigràfica. Sense cap dubte la principal aportació a aquest àmbit la constitueix l'obra de Joan Coromines.^[1]

Topònims esmentats pels geògrafs i historiadors de l'antiguitat

Kromyussa i Melussa (Hecateu de Milet 540aC - 475 aC).^[2]
Gymnesiai o Baliarides, Palma, Pollentia, Pityoussai, Ebysos i Ophiusa (Estrabó 65 aC a 29 dC)^[3]
Baliares, Baliares maior, Palma col.(oniae), Baliaris minor, Mago castellum, Jammo castellum, Ebusus i ins. Colubraria (Pomponi Mela entre el 37 i el 47 dC).^[4]
Baliaris, Palma, Pollentia, Guium, Tucis, Bocchorum, Gymnesiae Insulae, Magon, Sanicera, Iamon, Capraria ins, Menariae, Tiquadra i Hannibal, Pityusae, Ebusus i Ophiussa ins. (Plini el Vell cap a la meitat del segle I dC).^[4]
Gymnesia (Ruf Fest Aviè s. IV dC).^[4]
Balearicum mare, Balearis minor, Gymnesiae, Balearis maior, Aphrosias i Ebosus. Isidor de Sevilla abans de 636 dC).^[4]

Topònims de probable origen preromà

Alaior: Municipi i ciutat de Menorca. Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaró i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Alpara: Lloc de Ciutadella i puig de la comarca de Llevant (Mallorca). Podria ser preromà. Cal assenyalar les formes com Alps i els termes llatins ALPINUS, ALPICUS i ALPESTRIS, relacionades amb indrets elevats.

Alaró: Vila de Mallorca. Sembla haver-hi una base ILURO. El seu nom és preromà i es relaciona amb Alarona (Mataró). Pel que fa al continent cal assenyalar Alora i Illora (Andalusia), Ilurdoz (País Basc), l'antic Ilurbeda, Oloron (Bearn) i l'illa d'Oleron a la costa atlàntica.

Ariant: Vall i possessió de la Serra mallorquina. Recorda el nom del poble d'Ariany. Possible etimologia preromana.

Bèquer o Beca: Punta de Bèquer a Pollença. Binibèquer a Menorca. Possible relació amb la sèrie Síller, Bóquer... BECCUS 'bec d'ocell' és un manlleu del cèltic en llatí vulgar.

Bóquer: Antiga ciutat indígena federada amb Roma. Bocchoris en Plini i en el Llibre del Repartiment hi consta 'Alqueria Buchar'. Coromines esmenta un grup de noms de forma aproximada Boccus urgellesos antics, comengers i protoaquitans. Bocurus en una inscripció del Gard. En conseqüència s'hi veu una traça indoeuropea.^[5]

Cúber: Possessió i vall de la Serra de Tramuntana, en el municipi d'Escorca.

Garonda: El torrent de Garonda està situat a la Marina de Llucmajor. És un nom molt antic (1232),^[6] que es relaciona amb el nom del riu Garona i amb els nombrosos Garona, Garoña, Guareña, etc. de la península Ibèrica. Podria tenir el significat de "curs d'aigua".

Mallorca: És un mot d'origen indoeuropeu, com Menorca. Un mot llatí Maiorica no hauria pogut evolucionar fonèticament cap a Mallorca; segons Coromines, el més probable és que procedeixi d'una base *Maglorica,^[7] mentre que Alcover es decanta per considerar que el mot ha passat pel filtre de l'àrab Mayurqa i que ha patit una ultracorrecció de Maiorca a Mallorca (com la major part del català va abandonar la pronúncia paia per palla, el primer només viu a les Balears).^[8]

Menorca: És un mot preromà d'origen indoeuropeu, com Mallorca, llatinitzat com a Minorica.

Míner: Hi ha dues possessions mallorquines amb aquest nom (Llucmajor i Escorca). La d'Escorca apareix en el s. XIII com Mínur.^[9] La de Llucmajor el 1460 és Míner. Segons Coromines es tracta d'un nom del grup de Sóller, Sèlva(r), Bóquer, Cúber, Búger, etc.

Selva: Nom d'una vila important de Mallorca. En la documentació antiga apareix en la forma Sèlvar o Sèlver. Coromines^[10] hi veu una forma SǏLŬAR que considera l'etimològica de Sóller. A Sant Llorenç des Cardassar hi hagué un altre Sílbar.

Síller: Nom d'una antiga alqueria situada prop del Port de Pollença. Forma part de la sèrie preromana: Míner, Búger, Bóquer, Sóller, Sèlver (Selva), etc.

Tagomago: Illeta situada a un km de la punta NE d'Eivissa. Probablement és un element lingüístic indoeuropeu (Taga-/Tago- amb noms com Tagast, Taga i Tagamanent que sembla significar la idea de 'turó' i -mago que expressa la idea de 'gran' com Mag-/Meg-/Magh-/Magn-). Aquest influx indoeuropeu fa pensar a Coromines amb raids marins d'indoeuropeus cap a les illes, però més aviat caldria veure-hi una colonització intensa vinculada a les darreres fases de les cultures megalítiques.

El Toro: La muntanya més alta de Menorca. L'origen és preromà, segurament amb el significat de 'turó, muntanya, altitud'. Emparentat amb el català turó i gascó turoun.

Noms d'origen incert

Talapi (Sa Pobla), Talatí (Maó), Tornaltí (Maó).

Vegeu també

Referències

↑ Joan Coromines i J. Mascaró Pasarius “Onomasticon Cataloniae” Curial Edicionas Catalanaes: Barcelona, 1989. Vol. I.
↑ Veny Melià, Cristóbal. 1953: "Un texto de Hecateo: Kromyusa y Melusa". Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 31. 251-254. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. PDF
↑ [Libro tercero de la Geografía de Estrabón, que comprehende un tratado sobre España antigua] (castellà)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Corominas, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Toponímia antiga de les Illes Balears. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 299. ISBN 8472563308.
↑ Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 160.
↑ Poveda, Àngel Repertori de toponímia arabo-musulmana de mayurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300) Fontes Rerum Balearium III p. 10)
↑ Coromines, Joan Entre dos llenguatges Curial: Barcelona, 1976, p. 47
↑ «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 8 abril 2018].
↑ Rafel Juan Mestre Escorca. Apuntes para la historia del municipio Palma 2002, I, 51.
↑ Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 261

[1] Joan Coromines i J. Mascaró Pasarius “Onomasticon Cataloniae” Curial Edicionas Catalanaes: Barcelona, 1989. Vol. I.

[2] Veny Melià, Cristóbal. 1953: "Un texto de Hecateo: Kromyusa y Melusa". Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 31. 251-254. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. PDF

[3] [Libro tercero de la Geografía de Estrabón, que comprehende un tratado sobre España antigua] (castellà)

[Coro-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Corominas, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Toponímia antiga de les Illes Balears. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 299. ISBN 8472563308.

[5] Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 160.

[6] Poveda, Àngel Repertori de toponímia arabo-musulmana de mayurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300) Fontes Rerum Balearium III p. 10)

[7] Coromines, Joan Entre dos llenguatges Curial: Barcelona, 1976, p. 47

[8] «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 8 abril 2018].

[9] Rafel Juan Mestre Escorca. Apuntes para la historia del municipio Palma 2002, I, 51.

[10] Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 261

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]