Llista de topònims terminats en -ona
La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona. El sufix toponímic -ona apareix sovint al Principat de Catalunya i a Occitània (i en molt menor mesura també al nord de la península itàlica, l'Aragó, i al País Basc).
Etimològicament, molts dels topònims actuals catalans i occitans amb el sufix -ona tenien un nom original pre-romà acabat en -o que ha evolucionat en -ona per via de l'acusatiu llatí -onem, comː Barkéno (ibèric) > Barcino (llatí) - Barcinonem > Barcelona; Tàrraco - Tarraconem > Tarragona.[1] De manera similar, en el cas de la península itàlica, moltes de les terminacions -ona corresponen a la llatinització de noms pre-romans,[2] com per exemple del sufix etrusc -u, -unː Curtun > Cortona, Vescu > Vescona, Veru > Verona.[3]
Un altre possible origen etimològic dels topònims acabats amb -ona seria el sufix preindoeuropeu "onno", "onna" que vol dir 'aigua', per a indicar un lloc on hi ha molta aigua o per on flueix l'aigua.[4] Aquest seria el cas de topònims de la Vall d'Aosta com Créta d'Hone (Tchahtéyón), Verdona (Oyace), Vessona (Bionaz) i potser fins i tot Aoulna (Saint-Marcel) o, al Piemont, el torrent de Viona, que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i del Canavese.[4] Aquesta teoria podria explicar el fet que molts dels noms dels (sub)afluents del riu Garona continguin el sufix -ona (Ambrona, Aurona, Autona, Barguelona, Eigadona, Gardona, Gimona, Lansona, Larona, Lauterona, Marquessona, Mullona, Ona, Sasona, Saudrona, Sellona, Tartarona, Tessona…).[5] En català, part dels noms de lloc acabats en -ona provenen del superlatiu femení d'un substantiu anterior, p. ex. Falguera > Falguerona, Riera > Rierona, o de la versió femenina de noms acabats en -o, p. ex. Baró > Barona, Miró > Mirona,...
Molts dels noms de lloc del Principat llistats a sota han estat extrets del "Nomenclàtor oficial de toponímia major" de la Generalitat.[6] El llistat inclou els noms de tots els municipis dels Països Catalans (excepte els termes de Cabanabona, Costabona, Riu de Bona, Serrabona, Vallbona, Vallibona; Llocnou de la Corona; o Mata-rodona i Vila-rodona on el sufix és "bona", "corona" i "rodona" respectivament) així com la majoria de l'Occitània, però no és una llista exhaustiva pel que fa a topònims diferents dels municipals. Noms de lloc que acaben amb les paraules "bona", "corona", "dona", "Ramona", "redona", "rodona", "segona", "Simona" han estat exclosos. No hi ha cap nom de municipi a les Illes, ni al País Valencià (a part de Xixona, i Vallbona i Vallibona mencionats amunt) que acabi en -ona.
A
[modifica]- Aitona, municipi del Segrià.
- Aliona, serra del municipi d'Olivella (Garraf).
- Alzona, municipi de l'Aude (Occitània).
- Ambona, port de Cap d'Agde (Erau, Occitània).
- Ambrona, (sub)afluent de l'Èrs Viu (conca del riu Garona).[5]
- Ancona, municipi de les Marques (Itàlia).
- Ancona (Droma), municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Antona, topònim de diferents indrets a Alàs i Cerc i Artesa de Segre.[6]
- Antona e Trigonant, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
- Aragona, municipi de la província d'Agrigent (Sicília).
- Arbona, municipi del nord del País Basc, Coma de n'Arbona coma a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
- Argentona, municipi del Maresme.
- Arona, municipi de l'Alier (Alvèrnia) i de Novara (Piemont).
- Arraona, turó i jaciment arqueològic a Sabadell.
- Artasona, topònim de diversos nuclis de població a Osca (Aragó).
- Artona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
- Ascona municipi del cantó de Ticino (Suïssa).
- Aussona, municipi de l'Alta Garona (Occitània).
- Aurona, (sub)afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Autona, (sub)afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).[5]
B
[modifica]- Badalona, municipi del Barcelonès.
- Baiona, municipi del nord del País Basc, així com topònim de diferents indrets del Camp de Tarragona.[6]
- Bajona, masies del Solsonès.
- Barasona, antic poblet de la Baixa Ribagorça inundat pel pantà del mateix nom.
- Serra Barona, nucli del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental).
- Torre Barona, torre de Castelldefels (Baix Llobregat).
- Barçalona de Gèrç, municipi del Gers (Occitània).
- Barcelona, capital de Catalunya.
- Barcilona (o Barcilona de Provença), municipi dels Alps de l'Alta Provença (Provença, Occitània).
- Barcilona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Barguelona, afluent del riu Garona.[5]
- Bascona, riera de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental).[6]
- Bastidona, municipi de la Valclusa (Provença, Occitània).
- Becona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Bellinzona capital del cantó de Ticino (Suïssa).
- Bellona, torre de Camarasa (Noguera).[6]
- Bergarona, municipi dels Pirineus Atlàntics (Nova Aquitània, Occitània).
- Bergona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
- Bessona, masos al Pinell de Brai i Bellaguarda.[6]
- Beurona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
- Bettona, municipi italià.
- Bissona, roc de Sant Guilhèm dau Desèrt (Erau, Occitània).
- Bocona, bosc de Pibrac (Alta Garona, Occitània).
- Bojona, mas a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).[6]
- Sant Pèire e la Borlhona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
- Bremona, mas a Argentona (Maresme).[6]
C
[modifica]- Calderona, comarca i serra del País Valencià.
- Capona, mas al Pla de Santa Maria (Alt Camp).[6]
- Carbona, municipi de l'Alta Garona (Occitània).
- Torre de la Carbona, torre de Vallfogona de Balaguer (Noguera).[6]
- Carcassona, capital de l'Aude (Occitània).
- Cardona, municipi del Bages.
- Carmona (Castellví de Rosanes), mas de Castellví de Rosanes.
- Carmona (Viver i Serrateix), mas de Viver i Serrateix.
- Carmona (Sevilla), municipi de la província de Sevilla (Andalusia).
- Castalona, tossal del Pallars Sobirà.
- Castellona, nom de diferents muntanyes a Vilanova de Prades (Conca de Barberà), Roquetes, Sarroca de Bellera, Vidreres.[6]
- Cervellona, font d'Aiguamúrcia.[6]
- Cetona, municipi de la Toscana.
- Cobòna, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Cocona, muntanya de Cervelló (Baix Llobregat).[6]
- Comacucona, coma d'Ivars de Noguera (Noguera).[6]
- Comapregona, coma del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), i nom de diferents indrets de l'Urgell.[6]
- Cona, municipi del Vèneto, topònim orogràfic de Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pere de Ribes.[6]
- Corcòna, municipi del Gard (Occitània).
- Corrona, mas de la Granadella.[6]
- Cortona, municipi de la Toscana.
- Crapona, municipi de l'Alt Loira (Alvèrnia, Occitània).
- Cremona, municipi de la Llombardia.
- Cucona, font d'Ivars de Noguera.[6]
- Cutrona, mas de Batea (Terra Alta).[6]
D
[modifica]- Sent Pardol i Sent Meard de Drona, municipis de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
E
[modifica]- Eigadona (Eaudonne, en francès), afluent del riu Garona.[5]
- Escalona, topònim propi de diverses contrades de la península ibèrica.
- Espona, topònim comú al Pallars Jussà, Osona, i la Vall d'Aran.[6]
F
[modifica]- Falguerona, noms de masos (i de termes orogràfics) a Avinyonet de Puigventós, Maçanet de Cabrenys i Palau de Santa Eulàlia.
- Fontalona, font de la Rasa de Freixinet a Riner (Solsonès)
- Fontfregona, serra de l'Anoia.
G
[modifica]- Ganxona, relatiu al municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
- Gardona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
- Gardona (riu), (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Garona, riu de Catalunya i Occitània.
- Gel·lona, abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt (Erau, Occitània)
- Gigona, tossal d'Almacelles (Segarra).[6]
- Gimona, riu d'Occitània, afluent del Garona.
- Girona, capital del Gironès.
- Gorgona, illa de la mar Tirrena entre Toscana i Còrsega.
- Gramona, celler de Sant Sadurní d'Anoia.
- Gravellona, municipis del Piemont i de la Llombardia.
- Gravedona, municipi de la Llombardia.
- Guissona, municipi de la Segarra.
- Guitona, mas de l'Abella de la Conca (Conca de Barberà).[6]
I
[modifica]- Isona, municipi del Pallars Jussà.
I
[modifica]L
[modifica]- Lansona, (sub)afluent de l'Arieja (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Larona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Larraona, municipi de Navarra.
- Lauterona, (Lautheronne, en francès), (sub)afluent del Seuna (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Sent Pau de Lisona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
- Conhat e Liona, municipi de l'Alier (Alvèrnia, Occitània).
- Llagona, riera de Pardines.[6]
- Llerona, municipi del Vallès Oriental.
- Lliurona (o Llorona), torrent i nucli de Bassegoda/Albanyà (Alt Empordà).
- Llona, indret de Sant Pere Pescador.[6]
M
[modifica]- Madrona, riu i població del Solsonès.
- Puig Madrona, cim de la Serra de Collserola.
- Magalona, localitat d'Occitània.
- Mairona, municipi d'Òlt (Occitània).
- Manxona, bassa de Seròs.[6]
- Marcona, masos de Mont-roig del Camp (el Baix Camp.[6]
- Mariona, coster de Santa Coloma de Queralt.[6]
- Marquessona, (sub)afluent de l'Èrs Mòrt (conca del riu Garona).[5]
- Massona, llacuna litoral a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà).[6]
- Mediona, municipi de l'Alt Penedès.
- Miquelona, obaga de la Pobla de Massaluca.[6]
- La Mirona, sala d'espectacles al municipi de Salt (el Gironès) i nom de diverses torres del Baix Empordà.[6]
- Montsona, riera de Maials.[6]
- Moretona, serra del Moianès.
- Moscallona, indret de Santa Coloma de Queralt.[6]
- Mullona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).[5]
N
[modifica]O
[modifica]- Olona, riu de la Llombardia.
- Ona (riu), subafluent de la Garona.
- Osona, comarca de Catalunya.
- Ortona, diverses ciutats de la península itàlica.
P
[modifica]- Pampalona, municipi del Tarn (Occitània). També mas de Bassella (Alt Urgell).[6]
- Pamplona, capital de Navarra.
- Pona, masia del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), així com de masos a diferents altres contrades i de barranc de la Terra Alta.[6]
- Pedrona, masia d'Àger (Noguera).[6]
- Pelona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Perona, puig del municipi de Sant Martí Vell.[6]
- Picona, mas de Móra d'Ebre.[6]
- Plorona, mas d'Ulldecona.[6]
- Pregona, nom de masos, barrancs, rieres, cims del Vallès Oriental, Berguedà, Moianès i el Camp de Tarragona.[6]
- Preona, vall del municipi de Girona.[6]
- Prona, cala del Port de la Selva (Alt Empordà).[6]
R
[modifica]- Rierona, mas de Sant Ferriol (Garrotxa).[6]
S
[modifica]- Saona, afluent del Roine que dona nom al departament de Saona i Loira (Borgonya - Franc Comtat).
- Sasona (Cézone, en francès), (sub)afluent del Sera (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Saudrona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).[5]
- Savassona, topònim d'Osona.
- Sellona, (sub)afluent de l'Èrs Mòrt (conca del riu Garona).[5]
- Solsona, capital del Solsonès.
T
[modifica]- Tarassona, municipi de Saragossa (Aragó).
- Targarona, masia de Sant Pere de Torelló (Osona).
- Targasona, riu i municipi de l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord).
- Tarragona, capital d'El Tarragonès.
- Tarrascona, riera del Baix Camp.[6]
- Tartarona, subafluent de la Losera, afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).
- Tartona, municipi dels Alps de l'Alta Provença (Occitània).
- Tessona, petit afluent del riu Garona.
- Tiona, mas de Caldes de Malavella.[6]
- Tona, municipi d'Osona.
- Torrellardona, mas de Santa Margarida de Montbui i de la Seu d'Urgell.[6]
- Torremirona, nucli de Navata (Alt Empordà).
- Torre-serona, municipi del Segrià.
- Trona, noms de diversos cims del Principat.[6]
- Turona, muntanya de la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
U
[modifica]V
[modifica]- Puig de la Valona, puig de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
- Valladona, indret de la Granja d'Escarp.[6]
- Vallfogona, part del topònim de diversos municipis del Principat.
- Vallpresona, riera i cala de Santa Cristina d'Aro (La Selva).
- Verdona (o Verdonnaz), vall d'Oyace (Vall d'Aosta).[4]
- Vessona (o Vessonaz), coll d'Alps a Bionaz (Vall d'Aosta)[4]
- Verona, ciutat del Vèneto.
- Verona (Droma), municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
- Vernassona (o Bernhassona/Bernassona a la part superior), afluent del riu Aude.
- Viona, granges de Vilanova de la Barca.[6]
- Viona (torrent), torrent piemontès que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i Canavese.[4]
- Volona, municipi dels Alps de l'Alta Provença (Occitània).
X
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Toponímia basca
- Topònims d'origen basc a Catalunya
- Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà
- Topònims balears preromans
Referències
[modifica]- ↑ «Dies mogudets a Catalunya, Palma i Madrid», 2016. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ Matteo. «Distribuzione territoriale dei comuni d'Italia in base al suffisso» (en italià). [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ Pittau, Massimo. STUDI SULLA LINGUA ETRUSCA (en italia). Ipazia Books, 23 Apr 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Toponomastica - Comune di Hône». [Consulta: 1r febrer 2020].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 «Liste des affluents et sous-affluents de la Garonne» (en francès). Wikimonde. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 6,25 6,26 6,27 6,28 6,29 6,30 6,31 6,32 6,33 6,34 6,35 6,36 6,37 6,38 6,39 6,40 6,41 6,42 6,43 6,44 6,45 6,46 6,47 6,48 6,49 «Nomenclator oficial de toponimia major». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2020].