El serbi Novak Đoković va guanyar el seu primer títol a Wimbledon, segon de la temporada, i tercer de la seva carrera. Amb aquesta victòria seguia millorant l'excepcional temporada 2011 amb el vuitè títol de l'any i una marca provisional de 48 victòries i només una derrota. També va aconseguir trencar el duopoli mantingut pel manacorí Rafael Nadal i Roger Federer en aquest torneig, ja que havien conquerit totes les edicions des del títol aconseguit per Lleyton Hewitt el 2002. Nadal no va poder defensar el títol aconseguit en l'edició anterior i perdia per cinquena ocasió en aquesta temporada davant Đoković en una final.[1]
La tennista txeca Petra Kvitová va aconseguir el seu primer títol de Grand Slam. Curiosament, és la primera ocasió en l'Era Open que la vuitena cap de sèrie guanya un títol de Grand Slam.[2]
Els germans estatunidencs Bob Bryan i Mike Bryan van aconseguir el seu onzè títol de Grand Slam igualant la fita aconseguida per la parella formada pels australians Todd Woodbridge i Mark Woodforde, la millor parella masculina de l'Era Open i segona en la història del tennis. També era el segon títol a Wimbledon després de la victòria del 2006 en la cinquena final que disputaven, i també el segon Grand Slam de l'any després del títol a l'Open d'Austràlia. La parella formada per Robert Lindstedt i Horia Tecau van perdre la segona final consecutiva a Wimbledon.[3]
La parella femenina Květa Peschke i Katarina Srebotnik van aconseguir el seu primer títol de Grand Slam conjuntament alhora que també aconseguien pujar fins al lloc més alt del rànquing de dobles.[4]
La parella mixta formada per la txeca Iveta Benešová i l'austríac Jurgen Melzer van aconseguir el seu primer títol de Grand Slam en aquesta categoria. Melzer havia aconseguit el títol de dobles masculins en l'edició anterior.[5][6]
El tennista serbi Novak Đoković va esdevenir nou número 1 del rànquing individual masculí després de derrotar el francès Jo-Wilfried Tsonga a semifinals. Aquest ascens es devia a la fantàstica temporada 2011 que va registrar, incloent una marca de 47−1 victòries i derrotes fins al moment que li van permetre guanyar set títols. Entre ells hi havia l'Open d'Austràlia i quatre Masters 1000, tots quatre superant al balear Rafael Nadal en la final, que era el número 1 fins al moment. Va esdevenir el 25è tennista en arribar al número 1 des de l'Era Open, el primer serbi a fer-ho, acabant amb les 56 setmanes que portava Nadal consecutivament. Alhora també acabava amb el duopoli que havien mantingut al suís Roger Federer i Nadal des del febrer de 2004 dominant la posició més alta del rànquing.[7]
La República Txeca va aconseguir el triplet femení amb els títols individual de Petra Kvitová, el de dobles femenins amb Květa Peschke i el de dobles mixtos amb Iveta Benešová.[6]