Torre Girona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial, capella, cotxera de vehicles, cavallerissa i jardí  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| Localització | Jordi Girona Salgado, 31 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2069 | |||
La Torre Girona és una finca del barri de Pedralbes, al districte de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment acull el Rectorat de la UPC i el Centre de Supercomputació de Barcelona, amb el superordinador MareNostrum, ubicat a l'antiga capella de la residència i que es caracteritza per ser un dels més potents d'Europa.[2][3]
Història i descripció
[modifica]
El 1823, Rita Agrafel, segona esposa d'Ignasi Girona i Targa, va adquirir al pagès de Sarrià Josep Anton Amat una peça de terreny plantada de vinya, que havia estat segregada de l'antic mas Artès, propietat dels Custó.[4] El 1857, el seu fill Manuel Girona i Agrafel va adquirir a Joaquim Molet (usufructuari) i la seva esposa Manuela Bobera (propietària) una altra peça de terra procedent de l'antic mas Custó.[4] El 1863 ja era construïda la seva torre d'estiuieg,[4] obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas.[2]
Constava de soterranis, planta baixa, pis i golfes. A la finca també hi havia la casa del jardiner, una torre-molí de vent per a disposar d'aigua, així com horta, vinya i boscs, i uns jardins que es van dissenyar seguint l'estil romàntic i classicista dels jardins europeus, amb l'aigua com a element protagonista, i constituïen un parc temàtic de l'època (la família Girona l'anomenava «el parc»), amb pavellons xinesos, escultures, atraccions i un molí de vent (desapareguts). Al costat de la casa es va construir un gran estany d'aparença natural, amb un embarcador i un mirador (que encara existeix).[4][1][2]
Cap a començament del segle xx, Manuel Girona i Vidal, fill del banquer, hi va fer construir un hivernacle i una caseta de camp, de planta baixa i golfes, amb pati, cavallerisses i cotxeres.[4][1] Morí el 1920 i deixà la finca en herència als seus fills Lluís, Carles, Xavier i Manuel Girona i Fernández-Maqueira, que el 1924 es dividiren el patrimoni i l'adjudicaren a aquest darrer.[4]
A la dècada del 1940 s'hi va construir una gran capella d'estil classicista flanquejada per dos esvelts campanars.[2] Als anys 1960, la torre va ser ocupada pel col·legi de monges de l'Assumpció, i més tard, per l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC.[4][2] Actualment, en resta l'edifici principal (tot i que reformat per a oficines), la capella, les cotxeres i les cavallerisses, situades al costat de la plaça d'Eusebi Güell i el carrer de Dolcet.[1]
El 2012, la Universitat Veracruzana de Mèxic va donar a la UPC una còpia fidel de la Cabeza Colosal Olmeca 1 del museu de Xalapa, que es va col·locar als jardins,[5] cedits a l'Ajuntament de Barcelona com a parc públic l'abril de 2019. Entre els arbres centenaris n'hi ha tres catalogats: un pi blanc (Pinus halepensis), un pi pinyer (Pinus pinea) i un arbre ampolla (Brachychiton populneus), i d'altres molt interessants com un xiprer araar (Tetraclinis articulata), un conjunt destacable de l'espècie taronger de Louisiana (Maclura pomifera), alguns llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus) de port arbori, i altres arbres de gran mida.[6]
Vegeu també
[modifica]- Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia
- Casa Manuel Girona
- Can Girona (MACOSA)
- Casa-fàbrica Girona
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «JARDINS, ESTANY I MIRADOR, COTXERES DE CAN GIRONA. ACTUAL RECTORAT DE LA U.P.C.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tort Arnau, 2022.
- ↑ «La Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Casinos, Xavi «El olmeca de Pedralbes». La Vanguardia, 23-04-2023.
- ↑ «Jardins de Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 56-57. ISBN 978-84-09-46124-0.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Capella de la Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Jardina i mirador de Can Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.