Vés al contingut

Expedició Reial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentExpedició Reial
Map
 42° 49′ N, 1° 39′ O / 42.82°N,1.65°O / 42.82; -1.65
Tipusmilitary expedition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part dePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps15 maig - 24 octubre 1837 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNavarra (Espanya)
Aragó (Espanya)
Catalunya (Espanya)
País Valencià (Espanya)
Castella - la Manxa (Espanya)
Comunitat de Madrid (Espanya)
Castella i Lleó (Espanya)
La Rioja (Espanya)
Cantàbria (Espanya)
País Basc (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant
Mapa del recorregut de l'Expedició Reial, reportat per Wilhem Von-Rahden

Es coneix amb el nom d'Expedició Reial l'intent de Carles Maria Isidre de Borbó de prendre Madrid el 1837 i destronar la seva neboda Isabel II, partint amb un exèrcit des del territori basco-navarrès dominat pels carlins, durant la Primera Guerra Carlina.

Estratègia

[modifica]

Organitzada i dirigida per l'infant Sebastià,[1] i pel general González Moreno, l'estratègia consistia a marxar per Aragó fins a passar a Catalunya, reforçar l'exèrcit amb les tropes carlines catalanes i creuar l'Ebre per reunir-se amb la força de Cabrera al Maestrat. Després d'això, l'exèrcit tindria força suficient per enfrontar-se a qualsevol dels exèrcits isabelins, tenint assegurat el camí per a apoderar-se de Madrid i asseure en el tron el Pretendent.

Desenvolupament de l'Expedició

[modifica]
Gravat amb els carlins a les portes de Madrid durant l'Expedició Reial

Els 16 batallons d'infanteria i els 4 esquadrons de cavalleria sortiren d'Estella el 15 de maig en direcció a l'Alt Aragó, amb la intenció de passar seguidament a Catalunya. El 20 de maig van travessar el riu Aragó, arribant a Osca l'endemà, vencent les tropes liberals del general Miguel María Iribarren,[2] que va morir poc després, i el 27 van arribar a Barbastre, on van vèncer les forces del general Oráa el 2 de juny, i aquest els encalçà de nou en la travessa del Cinca, en la que l'artilleria cristina els atacà amb duresa,[3] i foren derrotats a la batalla de Gra.[4]

Els informes que tenien de les tropes existents a Catalunya eren poc acurats, ja que en aquell moment només hi havia partides aïllades i poc disciplinades que no van poder aportar gaires tropes ni de gaire qualitat a l'Expedició. La tropa avançà, trista i desanimada per les terres de ponent del Principat fins a entrar el 14 de juny a la recent recuperada ciutat de Solsona.

Arribats a la riba esquerra de l'Ebre després d'arribar a Garcia i passar pels masos de Móra i ocupar Ginestar, les forces van arribar al punt triat per travessar el riu: la població de Xerta. Cabrera va haver de netejar abans la riba dreta derrotant Emilio Borso di Carminati a la batalla de Xerta[5] perquè l'Expedició Reial pogués travessar el riu el migdia del 29 de juny del 1837, afegint les tropes de Cabrera i totalitzant així 22.000 homes[6] i atacant Castelló,[7] i marxant per l'Horta de València per ser derrotats a la batalla de Xiva,[8] però després obtenint una brillant victòria sobre un exèrcit isabelí a Villar de los Navarros,[9] l'expedició va seguir sense trobar grans obstacles fins a les portes de Madrid el 12 de setembre.

Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, que restava indefensa i la indecisió de Carles V, que esperava el compliment del pacte secret fet amb la reina Maria Cristina de reconèixer-lo com a rei, provocà la inacció durant més de 2 dies, cosa que va desesperar Cabrera i va impedir l'assalt, i probablement la victòria i la fi de la guerra. L'arribada dels reforços del general Espartero, que va entrar a Madrid el dia 13 i va perseguir els carlins, que es van retirar cap al nord, derrotant-los a la batalla d'Aranzueque, va provocar el retorn de l'expedició a Navarra[10] i el de Cabrera al Maestrat.

Conseqüències

[modifica]

El fracàs de l'expedició reial va comportar la represa de la iniciativa militar pel mateix pretendent Carles i una purga de tots els líders anteriors, entre ells l'infant Sebastià, Simón de la Torre i Bruno Villarreal. Carles va nomenar cap de l'Estat Major Rafael Maroto, qui va optar per una estratègia conservadora al front del nord. Mentrestant, la guerra a l'Aragó i València va arribar a la màxima intensitat per l'empenta de Ramon Cabrera, que en saber-se aïllat va intentar infructuosament connectar-se amb Navarra intentant prendre Terol i Saragossa,[11] i consolidant les seves conquestes amb la presa de Morella el 26 de gener de 1838,[12] que va passar a ser la capital del seu domini al Maestrat.

Referències

[modifica]
  1. Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 75. ISBN 8424509102. 
  2. «Miguel María Iribarren» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 agost 2015].
  3. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].
  4. Gonzalo Morón, Fermín; de Ramón Carbonell, Ignacio. Revista de España, de Indias y del extrangero (en castellà). Volum 7. Imprenta de Alegria y Charlain, 1846, p. 11. 
  5. Flávio, 1870, p. 321.
  6. Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 74. ISBN 8497618068. 
  7. Pirala, 1842, p. 132.
  8. Pirala, 1842, p. 145.
  9. Pirala, 1842, p. 152.
  10. Flávio, 1870, p. 351.
  11. «La cincomarzada» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].
  12. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 18 maig 2013].

Bibliografia

[modifica]