Torres de Puigsardina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de telegrafia òptica  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Riudarenes (Selva) | |||
| Localització | Camí de Puigsardina, dalt d'un turó | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 31153 | |||
Les Torres de Puigsardina són dues torres de telegrafia en desús de Riudarenes (Selva). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
[modifica]
Al cim del turó s'alcen dues torres atalussades de planta quadrada disposades de forma asimètrica. La de ponent té totes quatre parets orientades seguint els punts cardinals de 6,05 x 6,05 m i 90 cm de gruix màxim. És de tres plantes, d'uns 3 m cadascuna, amb tres espitlleres per mur a la part inferior. L'entrada es troba a la paret sud de la segona planta i s'hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra. La torre de llevant té les parets orientades en diagonal respecte als punts cardinals. La planta és lleugerament rectangular, de 6,05 x 5,85 m, i les característiques constructives són similars a l'altre. Té dues plantes i terrat espitllerat amb garita de vigilància. L'accés també es troba a nivell de la segona planta a través d'un pas elevat sostingut per una pilastra quadrangular. El conjunt està envoltat per un fossat format per una rasa excavada a la roca i murs afegits de pedres lligades amb argamassa que té una amplada que oscil·la entre els 3 i els 4,25 metres i una profunditat d'uns 2,25 metres.[2]
Història
[modifica]En el mateix lloc s'hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula...) i un recinte emmurallat que indiquen l'existència d'un hàbitat del segle ii aC.[2]
Les torres de Puigsardina pertanyen a les línies, general i militar, de telegrafia òptica Barcelona-La Jonquera que van estar en funcionament a mitjan segle xix. La línia militar, la de llevant, entrà en funcionament l'any 1849 i es comunicava amb Maçanet (castell de Torcafelló) i Brunyola (torre emboscada). La de ponent és la de la línia general que comunicava amb Puig Marí i amb la torre del Castell de Brunyola i entrà en funcionament cap a les mateixes dates. La irrupció de la telegrafia elèctrica al cap d'uns deu anys provocà el seu abandonament.[2] [3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Llinàs i Pol, Joan «L'hàbitat del del segle II a. C. i les torres de Puig Ardina (Riudarenes)». Quaderns de la Selva, 6, 1993, pàg. 31-48. ISSN: 2385-4480.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Torres de Puigsardina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2017].
- ↑ «Mapa GPS Torres de Telegrafia Òptica».
- ↑ Arjona, Josep Maria Les terres gironines connectades a Europa abans d’internet (2a part - Les torres militars: La doble línia catalana).
Vegeu també
[modifica]