Riudarenes

Riudarenes
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 49′ 26″ N, 2° 43′ 03″ E / 41.823888888889°N,2.7175°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Riudarenes
Població humana
Població	2.332 (2023) (48,99 hab./km²)
Llars	84 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	47,6 km²
Banyat per	riera de Santa Coloma
Altitud	84 m
Limita amb	Santa Coloma de Farners ; Maçanes ; Maçanet de la Selva ; Sils ; Sant Feliu de Buixalleu
Organització política
• Alcalde	Josep Solé Turon (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17421
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17148
Codi IDESCAT	171485
Lloc web	ajuntamentderiudarenes.cat

Riudarenes és una vila i municipi de la comarca de la Selva al marge esquerre de la riera de Santa Coloma.^[1]

Història

El primer esment escrit Sanctum Martinum de Rivo de Arenis data del 1190.^[1]

Durant la guerra franco-espanyola, un terç castellà d'uns 1000 homes comandats per Lleonard Moles es va allotjar entre l'aleshores vila de les Mallorquines i Riudarenes, que en aquell moment comptava a uns 100 veïns. Tensions entre els soldats i els habitants van anar creixent a causa de l'obligació imposada als riudarenencs d'allotjar i donar menjar els soldats, fins que el 2 de maig de 1640, va esclatar una baralla entre els soldats i els habitants del poble que va deixar vuit soldats morts i catorze de ferits.

L'endemà , els enfrontaments van seguir i els soldats castellans van saquejar i cremar la rectoria de l'Església de Sant Martí. Així descrivia Jeroni del Real a la seva crònica els fets d'aquells dies:^[2]

«	[...]los soldats dels tércios del Conde Duque que governava Joan de Arce y altres de napolitans que governava Don Leonardo Molas, per las vaxations que feyan als pagesos a sos allotjaments, arribant en lo lloch de Riudarenas posaren foch en moltas casas y en particular a la Isglésia, enten-se para robar los mobles de particulars que y havian aportats. Fou tant lo foch que cremá fins los altars, y la reserva de las formas consagradas fou trobada, si bé fou declarat per theólechs ésser ja consumidas las espécias per rahó del foch, y foren guardadas a la Seu	»
— Jeroni del Real, La Crònica de Jeroni del Real 1626-1683

Aquests fets i d'altres similars van ser un dels fets que poc temps més tard farien que la revolta contra l'exèrcit espanyol es generalitzés per totes les comarques gironines i, més tard, per tot Catalunya i que el dia 7 de juny d'aquell any esclatés la Guerra dels Segadors. Events similars a aquest van donar-se altres localitats de la Selva, episodis de revolta contra els soldats espanyols com els de la veïna Santa Coloma de Farners, Sant esteve de Palau Tordera o Palafrugell.^[3]

L'episodi de Riudarenes en concret va ser mencionat en la lletra antiga de l'himne de Catalunya, a la tercera estrofa de la cancó.^[4]

Geografia

Llista de topònims de Riudarenes (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies…).

El terme municipal de Riudarenes es troba al bell mig de la plana selvatana, limita al nord amb el terme de Santa Coloma de Farners, al sud amb els de Sils i Maçanet de la Selva, a l'oest amb els de Maçanes i Sant Feliu de Buixalleu.

El terme es troba a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de nord a sud dividint-lo en dos sectors ben diferenciats, la part oriental més humida i planera, del costat de la depressió selvatana, on se situa el nucli urbà de la vila (84 metres d'altitud), i el costat de ponent, més boscós i muntanyós, a l'inici del massís de les Guilleries on hi ha el poble de l'Esparra i la urbanització de Can Fornaca. El punt més alt del municipi és el Far (583 m), que confronta amb el puig d'Argimon (466 m). També trobem diversos turons d'origen volcànic formats de material basàltic (el turó del Ninot de Montcorb (186,5 m) i Puigsardina (131 m) i, al costat nord-est, la serra Magra, tocant a Vallcanera (Sils).

Diversos torrents, recs i rierols travessen el terme per desembocar a la riera de Santa Coloma, del costat dret de la riera trobem el torrent del Vilarràs i la riera de l'Esparra (antigament anomenada de Ricastell),^[5] al flanc esquerre hi desguassa el riu Esplet que després de la Camparra –zona humida, restes d'un antic estany–, abans d'arribar a la riera de Santa Coloma rep l'aigua del rec Roig i el Vallmadral, que són derivacions del rec del Molí que antigament feia moure diferents molins de farina (can Pastells, can Caldes, Manresa, molí de l'Arrupit).

La principal via de comunicació és la carretera C-63 que travessa el nucli urbà pel carrer de Santa Coloma. També hi ha la carretera GI-555 que uneix la N-II amb Hostalric i travessa el terme de Riudarenes des de les Mallorquines fins al terme de Maçanes seguint l'antic traçat del camí ral de Barcelona, que fou el camí d'Hèracles i Via Augusta durant l'època romana.^[6]

Entitat de població	Habitants (2023)
Riudarenes	1.396
Can Fornaca	709
la Riera	66
la Carretera de Santa Coloma	44
Raval de l'Esparra	41
les Mallorquines	39
Serramagra	29
l'Esparra	8
Font: Idescat

El 1800 era un ens local (batllia de Riudarenes dependent del vescomtat de Cabrera). Una vegada esdevingut municipi constitucional, Riudarenes va incorporar l'Esparra per la política de reducció del nombre de municipis.^[7]

Demografia

Evolució demogràfica
1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
69	72	84	968	1.391	1.295	1.283	1.252	1.115	2.123	2.332

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

Riudarenencs cèlebres

Fra Mateu Blanc (1498-1557)^[8]
Lluís Castells i Sivilla (1855 - 1897), comerciant, banquer i hisendat.
Prudenci Bertrana i Compte (1867 - 1941), escriptor. La seva família era propietària de Ca l'Espriu de l'Esparra on passà els estius de la seva adolescència, el mas i els seus entorns van ser font d'inspiració de la novel·la L'hereu (1931) i de diversos contes de Proses bàrbares (1911) i Els herois (1920)^[9]
Iu Pascual Rodés (1883 - 1949), pintor.
Jaume Tàpias i Boadas (1899 - 1984), músic, flabiolaire i compositor de sardanes.
Josep Boada i Gasull (1901 - 1982), mestre.
Gerard Deulofeu i Lázaro,(1994), futbolista

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Riudarenes». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 3 setembre 2022].
↑ «[https://www.miquelborrell.cat/wp-content/uploads/2015/02/2006-segadors-Riudarenes.pdf LA GUERRA DELS SEGADORS A RIUDARENES: REVISIÓ I NOVES APORTACIONS]». Revista de Riudarenes.
↑ Bassegoda i Hugas, Bonaventura; Garriga i Riera, Joaquim. L'època del Barroc i els Bonifàs (en anglès). Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 481. ISBN ISBN 8447531953.
↑ «HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA».
↑ Congost, Rosa. «La vertadera història de l'hereu Bertrana». A: Família i canvi social a la Catalunya contemporània (s. XIX-XX). Primera edició: març de 1994. Barcelona: EUMO, p. 207, 209. ISBN 84-7602-237-9.
↑ Llinàs, Joan; Delgado, Alfons. El cor de la Selva. Primera Edició. Juny 2020. Girona: Diputació de Girona, p. 116. ISBN 978-84-15808-87-9.
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «Història». Ajuntament de Riudarenes. [Consulta: 3 setembre 2022].
↑ Formiga i Bosch, Josep. Riudarenes. Diputació de Girona, novembre de 2020 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN ISBN 978-84-15808-92-3.

Bibliografia

Alberch, Ramon; Clara, Josep; Roura, Gabriel; Gran Geografia comarcal de Catalunya. El Gironès, la Selva i la Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981. ISBN 84-85194-17-9.
Formiga i Bosch, Josep. Riudarenes. Girona: Diputació de Girona, 2020. (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN 978-84-15808-92-3.
Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1978. Volum 12. ISBN 84-85194-07-1.
Llinàs, Joan; Delgado, Alfons. El cor de la Selva. Girona: Diputació de Girona, 2020. ISBN 978-84-15808-87-9.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudarenes

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[gec-1] 1,0 ^1,1 «Riudarenes». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 3 setembre 2022].

[2] «[https://www.miquelborrell.cat/wp-content/uploads/2015/02/2006-segadors-Riudarenes.pdf LA GUERRA DELS SEGADORS A RIUDARENES: REVISIÓ I NOVES APORTACIONS]». Revista de Riudarenes.

[3] Bassegoda i Hugas, Bonaventura; Garriga i Riera, Joaquim. L'època del Barroc i els Bonifàs (en anglès). Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 481. ISBN ISBN 8447531953.

[4] «HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA».

[5] Congost, Rosa. «La vertadera història de l'hereu Bertrana». A: Família i canvi social a la Catalunya contemporània (s. XIX-XX). Primera edició: març de 1994. Barcelona: EUMO, p. 207, 209. ISBN 84-7602-237-9.

[6] Llinàs, Joan; Delgado, Alfons. El cor de la Selva. Primera Edició. Juny 2020. Girona: Diputació de Girona, p. 116. ISBN 978-84-15808-87-9.

[7] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[8] «Història». Ajuntament de Riudarenes. [Consulta: 3 setembre 2022].

[9] Formiga i Bosch, Josep. Riudarenes. Diputació de Girona, novembre de 2020 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN ISBN 978-84-15808-92-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)