Etapa plana en els primers quilòmetres, per a partir de Bôle (km. 66) iniciar un terreny més accidentat, amb el pas per tres ports puntuables, dos de segona categoria (km. 95,2 i 159,1) i un de tercera (km. 173,1), a sols 11 km de l'arribada.[3]
Una escapada inicial formada per quatre corredors (Martin Kohler, Kenny Dehaes, Angelo Tulik i Jimmy Engoulvent) arribà a tenir més de cinc minuts, però fou neutralitzada en la segona de les ascensions del dia. Mentrestant els esprintadors anaven quedant relegats a les darreres posicions del gran grup per la forta acceleració que els ciclistes del Rabobank ProTeam i Team Sky estaven donant a la cursa. Alguns atacs en la darrera ascensió no van impedir una arribada a l'esprint, en què Bradley Wiggins (Team Sky) fou el més ràpid, alhora que aconseguia el liderat gràcies a les bonificacions.[4][5]
Nova etapa de mitja muntanya, amb tres ports puntuables, el primer de tercera categoria (km. 53,1) i els dos darrers de segona (km 84,2 i 120,9). Els darrers km tenen una lleugera tendència ascendent.[6]
L'etapa està marcada per una llarga escapada protagonitzada per Christian Meier i Lars Bak, que no seran neutralitzats fins a la darrera de les dificultats muntanyoses del dia, La Caquerelle. Tot seguit foren Fabrice Jeandesboz i Peter Stetina els que provaren sort, però els homes del Team Sky i el GreenEDGE l'anul·laren i la victòria es disputà a l'esprint, sent el vencedor Jonathan Hivert.[7][8]
De nou una etapa trencacames amb tres ports puntuables, dos de tercera i un de segona categoria. El darrer port es troba a 32 km de l'arribada. Els darrers 8 km són en pujada, tot i que no puntuable.[9]
Un grup de cinc escapats va marcar l'etapa, però a manca de 17 km sols quedava Gatis Smukulis (Team Katusha) al capdavant. Finalment fou agafat a manca de 5 km, moment en què es succeïren els intents d'arribada en solitari, sobretot per part dels homes de l'Astana Qazaqstan Team. Amb tot els homes del Rabobank ProTeam controlaren la cursa i s'arribà a l'esprint, en què s'imposà Luis León Sánchez.[10][11]
Etapa reina de la present edició, amb tres ports de primera i un de segona categoria. En els darrers 60 km els ciclistes hauran de superar tres d'aquests ports de manera consecutiva, el darrer d'ells a sols 24 km per a l'arribada.[12]
En l'ascens al darrer port del dia es neutralitza l'escapada del dia, formant-se un grup d'una trentena d'unitats, amb els principals favorits de la general, que es jugarà la victòria a l'esprint. El vencedor és, per segon dia consecutiu, Luis León Sánchez, el qual es col·loca líder gràcies a les bonificacions.[13][14]
Darrera etapa de la present edició, amb una Contrarellotge individual pels voltants de Crans-Montana que té la dificultat d'haver de superar un port de primera categoria al quilòmetre 8.[15]
Bradley Wiggins s'imposà en l'etapa i en la classificació general de la present edició del Tour de Romandia. Tot i alguns problemes mecànics, superà en la meta a Andrew Talansky per 1". El fins aleshores líder Luis León Sánchez perdé 1' 23" en l'arribada i tota possibilitat a mantenir el liderat.[16][17]