Vés al contingut

Tour del Mediterrani 2014

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum cursa ciclistaTour del Mediterrani 2014
Data13 al 16 de febrer
Etapes4 etapes
Distància666,5 km
PaïsosFrança França
SortidaArgelers
ArribadaToló Mont Faron
Inscrits164
Acaben146
Palmarès
Vencedor Steve Cummings (GBR)
Temps del vencedor16h 31' 59" (40,313 km/h)
Segon Jean-Christophe Péraud (FRA)
Tercer Riccardo Zoidl (AUT)
Classificacions secundàries
Muntanya Jarlinson Pantano (COL)
Punts John Degenkolb (GER)
Joves Eduardo Sepúlveda (ARG)
EquipBMC Racing Team

El Tour del Mediterrani 2014, 44a edició del Tour del Mediterrani, es va disputar entre el 13 i el 16 de febrer de 2014 sobre un recorregut de 666,5 km repartits entre quatre etapes, una d'elles dividida en dos sectors. La cursa formava part del calendari de l'UCI Europa Tour 2014, amb una categoria 2.1.

La cursa fou guanyada pel britànic Steve Cummings (BMC Racing Team), vencedor de la contrarellotge del segon sector de la tercera etapa, amb quatre segons d'avantatge sobre el francès Jean-Christophe Péraud (AG2R La Mondiale), vencedor de la darrera etapa al cim del mont Faron, i de l'austríac Riccardo Zoidl (Trek Factory Racing).[1][2]

L'alemany John Degenkolb (Giant-Shimano), vencedor de les tres primeres etapes, guanyà la classificació per punts, mentre el colombià Jarlinson Pantano (Colombia) guanyà la classificació de la muntanya i l'argentí Eduardo Sepúlveda (Bretagne-Séché Environnement), quart a la general, fou el millor jove. El BMC Racing Team guanyà la classificació per equips.

Equips

[modifica]

L'organització comunicà la llista dels 21 equips convidats el 6 de gener de 2014. D'aquests, set eren World Tour, nou equips continentals professionals i cinc equips continentals:

equips World Tour
AG2R La Mondiale, BMC Racing Team, Team Europcar, FDJ, Giant-Shimano, Team Katusha, Trek Factory Racing
equips continentals professionals
GW Erco Shimano, Bardiani Valvole-CSF Inox, Bretagne-Séché Environnement, Caja Rural-Seguros RGA, CCC Polsat Polkowice, Cofidis, Colombia, IAM Cycling, Wanty-Groupe Gobert
equips continentals
BigMat-Auber 93, La Pomme Marseille 13, Raleigh, Roubaix Lille Métropole, Wallonie-Bruxelles

Etapes

[modifica]
Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 13 de febrer Argelers - Montanhac Etapa plana 223,5  John Degenkolb (GER)  John Degenkolb (GER)
2a 14 de febrer Ca d'Oliva - Rosset Etapa plana 170,6  John Degenkolb (GER)  John Degenkolb (GER)
3a A 15 de febrer Lambesc - Sant Romieg de Provença Etapa trencacames 61,5  John Degenkolb (GER)  John Degenkolb (GER)
3a B 15 de febrer Sant Romieg de Provença - Sant Romieg de Provença contrarellotge 18,2  Steve Cummings (GBR)  Steve Cummings (GBR)
4a 16 de febrer Bandòu - Toló Mont Faron Etapa de muntnaya 192,7  Jean-Christophe Péraud (FRA)  Steve Cummings (GBR)

Classificació final[3]

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1  Steve Cummings (GBR) BMC Racing Team 16h 31' 59"
2  Jean-Christophe Péraud (FRA) AG2R La Mondiale + 4"
3  Riccardo Zoidl (AUT) Trek Factory Racing + 10"
4  Eduardo Sepúlveda (ARG) Bretagne-Séché Environnement + 28"
5  Tobias Ludvigsson (SWE) Giant-Shimano + 56"
6  Thomas Degand (BEL) Wanty-Groupe Gobert + 56"
7  Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 1' 01"
8  Iegor Silin (RUS) Team Katusha + 1' 01"
9  Ben Hermans (BEL) BMC Racing Team + 1' 18"
10  Francesco Manuel Bongiorno (ITA) Bardiani CSF + 1' 29"

Referències

[modifica]
  1. EFE «Cummings, en lo más alto del podio; Peraud ganó la última etapa». El Mundo Deportivo. EFE, 16-02-2014 [Consulta: 11 març 2014].
  2. «Péraud conquista el Mont Faron». Marca, 16-02-2014 [Consulta: 11 març 2014].
  3. «Resultats». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 11 març 2014].

Enllaços externs

[modifica]
  • (francès) Web oficial