Vés al contingut

Traïció (obra de teatre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesTraïció
Betrayal Modifica el valor a Wikidata

En Comedy Teatre de Londres durant la representació del 2011
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorHarold Pinter Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
PremisPremis Laurence Olivier Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesEmma (en) Tradueix, Jerry (en) Tradueix, Waiter (en) Tradueix i Robert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena15 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata
TeatreRoyal National Theatre Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webharoldpinter.org… Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 1967 Modifica el valor a Wikidata

Traïció (en anglès original, Betrayal) és una obra de teatre escrita per Harold Pinter l'any 1978. Considerada críticament com una de les obres dramàtiques més importants del dramaturg anglès, presenta el seu diàleg característic de l'economia, les emocions ocultes i les motivacions velades dels personatges, i la seva superació competitiva, absorta en si mateixa, en salvar la cara, la deshonestedat i (auto)enganys.[1] Ha estat traduït al català per Esteve Miralles per una representació de Carles Alfaro.[2]

Argument

[modifica]

Inspirada en la relació extramatrimonial clandestina de Pinter amb la presentadora de la BBC Television Joan Bakewell, que va durar set anys, des del 1962 fins al 1969,[3] la trama de Traïció integra diferents permutacions de traïció relacionades amb una relació de set anys que va implicar una parella casada, Emma i Robert, i l' "amic íntim" de Robert, Jerry, que també està casat amb una dona anomenada Judith. Durant cinc anys en Jerry i l'Emma segueixen la seva aventura sense que Robert ni Judith ho sàpiguen, fins que l'Emma, sense dir-li a Jerry que ho ha fet, admet la seva infidelitat a Robert (en efecte, traint a Jerry), encara que continua el seu afer. El 1977, quatre anys després d'exposar l'aventura (el 1973) i dos anys després de la seva posterior ruptura (el 1975), l'Emma troba Jerry per dir-li que el seu matrimoni amb Robert s'ha acabat. Aleshores menteix Jerry dient-li que, "ahir a la nit", va haver de revelar la veritat a Robert i que ara sap de l'afer. La veritat, però, és que Robert coneix l'afer durant els últims quatre anys.

L'ús particular que fa Pinter de la cronologia inversa a l'hora d'estructurar la trama és innovador: les dues primeres escenes tenen lloc després que l'afer hagi acabat, el 1977; l'escena final acaba quan comença l'afer, l'any 1968; i, entre 1977 i 1968, les escenes de dos anys cabdals (1977 i 1973) avancen cronològicament.[4] Com observa Roger Ebert, en la seva ressenya de la pel·lícula de 1983, basada en el guió del mateix Pinter, "L'estructura de la traïció despulla tot artifici. En aquesta visió, l'obra mostra, sense pietat, que la mateixa capacitat d'amor es basa de vegades en la traïció, no només els altres éssers estimats, sinó fins i tot nosaltres mateixos". Tot i així, a partir de la influència comentada freqüentment d'A la recerca del temps perdut de Proust i del treball de Pinter en "El guió de Proust" sobre Traïció de 1977, són possibles interpretacions més complexes emocionalment basades en l'accent en els moviments duals, un cap endavant en el temps calendari cap a la desil·lusió i un altre cap enrere. cap a la recuperació redemptora del temps, en cada obra.

Representacions destacades

[modifica]
  • Théâtre Montparnasse, París, 1982. (Trahisons).
    • Direcció: Raymond Gérôme.
    • Intèrprets: Caroline Cellier (Emma), André Dussollier (Jerry), Sami Frey (Robert).
  • Théâtre de l'Atelier, París, 2000.
    • Direcció: David Leveaux.
    • Intèrprets: Marianne Basler (Emma), Bernard Yerlès (Jerry), Philippe Volter (Robert).
  • Moma Teatre, València, 2002. (En català, Traïció)[7]
    • Direcció: Xavier Albertí
    • Intèrprets: Lina Lambert (Emma), Jordi Collet (Jerry), Pep Tosar (Robert).
  • Comedy Theatre, Londres, 2011.
    • Direcció: Ian Rickson.
    • Intèrprets: Kristin Scott Thomas (Emma), Douglas Henshall (Jerry), Ben Miles (Robert).
  • Piccolo Eliseo, Roma, 2011. (Tradimenti).
    • Direcció: Andrea Renzi.
    • Intèrprets: Nicoletta Braschi (Emma), Enrico Ianniello (Jerry), Tony Laudadio (Robert).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Billington 257–67; cf. performance review by Bryden 204–06 and review essay by Merritt 192–99; see also film reviews by Canby and Ebert.
  2. ↑ Traïció Arxivat 2021-11-16 a Wayback Machine. al web de la Librería Yorick
  3. ↑ Billington 257–58, 264–67; cf. the memoir by Bakewell, which includes two chapters on her relationship and affair with Pinter.
  4. ↑ Veure Quigley 230–31.
  5. ↑ «Ficha». Haroldpinter.org.
  6. ↑ «Ficha» (en anglès). Ibdb.
  7. ↑ Xavier Albertí dirigeix "Traïció", de Harold Pinter, a la Sala Muntaner de Barcelona, ccma.cat, 11 de desembre de 2002
  8. ↑ «Traidores de Harold Pinter, por Asamblea de Traidores». Madrid Teatro, 01-09-2011.

Bibliografia

[modifica]

Quigley, Austin E.. "Pinter: Betrayal". Chapter 11 of The Modern Stage and Other Worlds. New York: Methuen, 1985. 221–52. ISBN 0-416-39320-9 (10). ISBN 978-0-416-39320-0 (13). Print. Chapter 11: "Pinter: Betrayal" in Limited preview at Google Books (omits some pages). Web. 11 March 2009.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traïció
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Traïció_(obra_de_teatre)&oldid=34294473»