Vés al contingut

Juliette Binoche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuliette Binoche
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del jurat del Festival de Berlin

← Tom Tykwer – Jeremy Irons → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaParís Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,68 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, poetessa, autora, actriu de veu, ballarina Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeSantiago Amigorena (2006–2009) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBenoît Magimel (1999–2003)
Olivier Martinez (1994–1998)
Leos Carax (1986–1991) Modifica el valor a Wikidata
FillsHana Magimel
 () Benoît Magimel Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Marie Binoche Modifica el valor a Wikidata  i Monique Stalens Modifica el valor a Wikidata
GermansMarion Stalens Modifica el valor a Wikidata
ParentsLéon Binoche, besoncle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjuliettebinoche.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000300 Allocine: 1002 Rottentomatoes: celebrity/juliette_binoche Allmovie: p6261 Metacritic: person/juliette-binoche TV.com: people/juliette-binoche IBDB: 75895 TMDB.org: 1137
Facebook: juliette.binoche.3910 X: JulietteBinoche Instagram: juliettebinoche Musicbrainz: 7ce71f92-714f-4089-aa43-817a1cfc6456 Discogs: 1333906 Modifica el valor a Wikidata

Juliette Binoche (12è districte de París, 9 de març de 1964) és una actriu francesa de cinema i de teatre. Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi Donostia al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 2022 i el Goya Internacional el 2023.[1]

Biografia

[modifica]
Juliette Binoche i Jean Reno al Festival de Canes, el 2002

Nascuda d'una mare mestra i d'un pare titellaire, s'inicià molt aviat als cursos d'art dramàtic de la seva mare.[cal citació]

Trajectòria professional

[modifica]

Després d'haver interpretat algunes obres teatrals, debutà en el cinema amb grans directors: Jean-Luc Godard, Jacques Doillon o André Téchiné. El 1986, en el rodatge de Mauvais sang, conegué el realitzador Leos Carax i es convertí en la seva parella. Se separaren durant el rodatge de Les amants du Pont-Neuf, estrenada el 1991.

La seva interpretació amb Daniel Day-Lewis a La insostenible lleugeresa del ser (1987) o a Ferida (1992) amb Jeremy Irons la propulsà a nivell internacional. Sol·licitada per Steven Spielberg per a Parc Juràssic, preferí rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres colors: Blau (1993), i obtingué així el César a la millor actriu. Havia estat ja nomenada quatre vegades i seguiran tres altres nomenaments.

El 1993 donà a llum a Raphaël fruit de la seva relació amb André Hallé. Interpretà papers d'heroïna romàntica a Le Hussard sur le toit (1995) o El pacient anglès (1997) per al qual rebé l'Oscar a la millor actriu secundària i fou igualment nominada per l'Oscar a la millor actriu el 2000 per a la seva participació en la comèdia romàntica Chocolat amb Johnny Depp. El 18 de desembre de 1999 donà a llum a Hannah, el pare de la qual és l'actor Benoît Magimel (se separaren el 2003) amb qui rodà Children of the Century (1999), en la qual interpretà George Sand. El 2002 interpretà a una esteticista xerraire atrapada en un aeroport a Jet lag i el 2005 rodà el thriller Caché de Michael Haneke i el drama Mary d'Abel Ferrara.

El 2007, preparà una gira mundial de ball contemporani amb el coreògraf anglès d'origen bangladeshi Akram Khan per a 2008 i com a publicitat s'oferí per a la portada de Playboy. Binoche ho explica així: «He estat convençuda per un jove equip que vol canviar Playboy, com es voldria canviar el món, parlant del cos de forma diferent, tornant-li la seva ànima».[2]

El 2023 va obtenir el Premi Goya Internacional.[3]

Filmografia i premis

[modifica]
Any Títol Paper Notes
1983 Dorothée, danseuse de corde Televisió
Liberty Belle La noia del rallye
1985 Le Meilleur de la vie Una amiga de Véronique al bar
Rendez-vous Nina/Anne Larrieux Nominada − César a la millor actriu
Adieu Blaireau Brigitte B.
La Vie de Famille Natacha
Les Nanas Antoinette
Je vous salue, Marie Juliette
Fort bloqué Nicole Televisió
1986 Mauvais Sang Anna Nominada – César a la millor actriu
Mon beau-frère a tué ma soeur Esther Bouloire
1988 La insostenible lleugeresa del ser (The Unbearable Lightness of Being) Tereza
1989 Un tour de manège Elsa
1991 Les Amants du Pont-Neuf Michèle Stalens Nominada – César a la millor actriu
Women & Men 2 Mara Televisió
1992 Ferida (Damage) Anna Barton Nominada − César a la millor actriu
Cims borrascosos (Wuthering Heights) Cathy Linton / Catherine Earnshaw
1993 Tres colors: Blau (Trois Couleurs: Bleu) Julie Vignon (de Courcy) Copa Volpi per la millor interpretació femenina
César a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1994 Tres colors: Blanc Julie Vignon (de Courcy)
Tres colors: Vermell Julie Vignon (de Courcy)
1995 Le hussard sur le toit Pauline de Théus Nominada − César a la millor actriu
1996 El pacient anglès (The English Patient) Hana Oscar a la millor actriu secundària
Os de Plata a la millor interpretació femenina
BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
Un divan a Nova York (Un divan à New York) Beatrice Saulnier
1998 Alice et Martin Alice
1999 Children of the Century George Sand/Baronessa Aurore Dudevant
2000 Chocolat Vianne Rocher Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Nominada – BAFTA a la millor actriu
Code Unknown Anne Laurent
La viuda de Saint Pierre (La Veuve de Saint-Pierre) Pauline (Madame La) Nominada − César a la millor actriu
2002 Jet lag (Décalage horaire) Rose Nominada − César a la millor actriu
2004 Un país a l'Àfrica (In My Country) Anna Malan
2005 Mary Marie Palesi / Mary Magdalene
Bee Season Miriam
Caché Anne Laurent
2006 Breaking and Entering Amira
Uns quants dies de setembre (Quelques Jours en Septembre) Irène Montano
Paris, je t'aime Suzanne segment "Place des Victoires"
2007 Dan in Real Life Marie
Désengagement
Le Voyage du Ballon Rouge Suzanne
2008 Paris Elise
L'Heure d'été Adrienne
Shirin Juliette Binoche
2010 Còpia certificada Elle Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes)
2011 The Son of No One Loren Bridges
Mademoiselle Julie Mademoiselle Julie Televisió
2012 Elles Anne
La vie d'une autre Marie Speranski
Cosmopolis Didi Fancher
À coeur ouvert Mila
2013 Camille Claudel 1915 Camille Claudel
Mil vegades bona nit (A Thousand Times Good Night)[4] Rebecca
Words and Pictures Dina Delsanto
2014 Godzilla Sandra Brody
Els núvols de Sils Maria (Clouds of Sils Maria) Maria Enders Nominada − César a la millor actriu
2015 Ningú no vol la nit Josephine Nominada − Goya a la millor actriu
7 Letters Elle
The 33 María Segovia
L'attesa Anna
2016 L'alta societat (Ma Loute) Aude Van Peteghem
Polina, danser sa vie Liria Elsaj
2017 A tal mare, tal filla (Telle mère, telle fille) Mado
Un beau soleil intérieur Isabelle

Teatre

[modifica]
Binoche al Festival de Toronto (2007)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «"As bestas" devoren uns Goya que ignoren "Alcarràs": consulta tots els guanyadors». CCMA, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  2. ↑ «Vegeu el bloc de Playboy». Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 5 maig 2021].
  3. ↑ «Juliette Binoche rebrà el Goya internacional - À Punt». À Punt, 01-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
  4. ↑ «Mil vegades bona nit». Filmin.cat. [Consulta: 12 gener 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliette Binoche
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juliette_Binoche&oldid=34013910»