Tractament Integrat de Llengües
El Tractament Integrat de Llengües o TIL (conegut popularment com el decret del trilingüisme)[1] és un marc jurídic pel qual es regula la llengua a usar als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquest marc força aquests centres educatius a fer aproximadament un terç de les matèries en castellà i un terç de les matèries en anglès i es defensa per part del Govern Balear tot dient que el model d'immersió lingüística és la causa de les altes taxes de fracàs escolar que hi ha a la Comunitat Autònoma,[2][3] encara que no s'ha aportat cap estudi que verifiqui aquesta correlació.[4]
La metodologia d'aquest projecte es basa en l'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres.[5] El model segueix la línia del projecte del Govern del País Valencià i del PAI impulsada pel Govern de Navarra[6][7] encara que, en aquest cas, la implantació del projecte era molt més progressiva.[8]
Història
[modifica]Fou proposat pel conseller Rafael Bosch després de, per dos cursos consecutius, demanar als pares la llengua en la qual preferien que els seus fills fessin l'aprenentatge de la lectoescriptura. El primer any (curs 2011-2012), en què es podia elegir català, castellà o simplement decantar-se pel model lingüístic aprovat pel centre els resultats foren de 62%, 8% i 28% respectivament. El segon any, en què s'enviaren correus als pares per informar-los del projecte,[9] en que també podien triar la llengua els alumnes no escolaritzats i en què només es podia escollir català i castellà, els percentatges foren d'un 70% i un 30%, respectivament.[10][11][12] Per al curs 2013-2014, ja no es demanà als pares en quina llengua volien que els seus fills fessin l'aprenentatge de la lectoescriptura.[13] Després de demanar aquesta opinió als pares dos cursos consecutius, el govern canvià d'opinió, i decidí proposar un model únic per a cada centre, que s'hauria d'adaptar a les directrius del nou decret que preparava el Govern.
El primer decret fou publicat pel Govern de les Illes Balears al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 53, de 20 d'abril de 2013, on es publicà el Decret 15/2013 de 19 d'abril.[14] Les instruccions de desplegament d'aquest decret foren remeses als centres educatius el 9 de maig del mateix any. Abans, el 2 de maig, el conseller fou rellevat del seu càrrec pel president Bauzà i el substituí Joana Maria Camps Bosch.[15] L'annex del decret i aquestes instruccions foren suspeses cautelarment per la interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de data 6 de setembre de 2013.[14] El mateix dia, el govern aprovà el decret llei 5/2013, que feia efectiva la implantació d'aquest projecte pel curs 2013-2014.[16]
El 9 de maig de 2014 es presentà l'ordre que regulava el TIL pels cursos següents.[17] En aquesta ordre s'especificava que els centres educatius havien d'aprovar un projectes TIL (PTIL) per tal d'adaptar el seu projecte lingüístic a la nova normativa. El 31 de juliol del 2014, arran de la no aprovació per part de molts dels claustres de professors dels projectes TIL que complien amb la nova normativa, el Govern feu un nou decret que obligava als centres a aplicar el PTIL encara que fos sense l'aprovació del claustre.[18]
El 22 de setembre de 2014, els sindicats STEI,[19] FETE-UGT i FE-CCOO guanyaren tres contenciosos administratius contra el Govern i el TSJIB declarà nul el Decret 15/2013 [20][21] (Decret TIL) perquè el Govern no havia consultat la Universitat de les Illes Balears tot i tractar-se d'un tema que afectava a la llengua catalana, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia[22] i perquè no estava justificada la necessitat d'elaborar el Decret esmentat. Dia 24 de setembre, el TSJIB dictà quatre interlocutòries que demanaven la suspensió cautelar de l'execució de l'ordre de la Conselleria del 9 de maig 2014 que regulava el TIL.[23][24] Davant aquestes sentències judicials, el president substituí la consellera Joana Maria Camps per Núria Riera i es reafirmà en seguir aplicant el projecte malgrat les sentències.[25]
El 3 de juliol de 2015, el nou executiu autonòmic sorgit arran de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2015 (integrat per PSIB-PSOE, MÉS i MpM) desisteix dels recursos plantejats al Tribunal Suprem per l'anterior equip de govern. Al mateix Consell de Govern també s'iniciaven els tràmits per derogar la també controvertida Llei de Símbols.[26]
Crítiques
[modifica]El projecte rebé molt de rebuig per part dels sindicats de professors, de sindicats d'alumnes i de la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Mallorca. Aquest fet, juntament amb altres demandes de millores laborals i dels recursos educatius, dugué a la creació d'una assemblea de docents, que feu una vaga que durà tres setmanes a principis de curs.[27] El moviment fou notícia d'àmbit internacional i s'estengué altres sectors de la societat de les Illes Balears.[28]
Entre d'altres, des de gairebé tots els sectors educatius, es va criticar el poc diàleg del Govern amb la comunitat educativa i la precipitació en la introducció d'aquest decret inclosos la Universitat de les Illes Balears,[29] els inspectors d'educació,[30] les associacions de pares i des de l'església catòlica.[31][32] També ha rebut el rebuig de la majoria dels ajuntaments de Mallorca.[33][34] Així, el 29 de setembre de 2013 es dugué a terme la manifestació més nombrosa i important de la història de les Balears, en què 110.000 persones protestaren contra la política educativa del govern Bauzà.[35][36] Pel 7 de gener de 2014, l'Assemblea de Docents va tornar a convocar una vaga per l'obertura d'un expedient disciplinari al director de l'IES Marratxí.[37] S'ha criticat aquest decret també per incomplir el programa electoral del Partit Popular per a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011.[38]
El projecte també rebé crítiques des del PP de Balears per la manca de consens i per intentar arraconar la llengua catalana als centres educatius. Entre els crítics, destaquen Joan Huguet[39] i Cristòfol Soler, que finalment decidí deixar la militància d'aquest partit el 2014.[40] En les mocions de reprovació de la norma presentades als ajuntaments entre el juny[41][42] i el setembre de 2013, alguns regidors i batlles del PP hi votaren a favor i d'altres s'abstingueren, facilitant així l'aprovació de la moció.[43]
Referències
[modifica]- ↑ «Debat al Parlament Balear pel decret del trilingüisme». 324.cat, 25-09-2013 [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Torres, Quim «El president de les Balears atribueix el fracàs escolar a la immersió lingüística». Diari Ara [Palma], 28-05-2013 [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Goñi, Marisa «Inici calent a les Balears». Periódico de Catalunya, 13-09-2013 [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ March Cerdà, Martí X. «"La solució no està en el conflicte"». Ara Balears, 29-05-2013 [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Gomila, Antoni «Aprendre anglès com a llengua estrangera: el problema del primer pas». Bloko.info [Palma], 23-09-2013 [Consulta: 26 setembre 2013]. Arxivat 26 de setembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ Manresa, Andreu «La polémica del trilingüismo tiene en vilo a 36.000 alumnos baleares». El País, 06-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Iribas asegura que el PAI supone "un cambio cultural" en Navarra». Diario de Navarra, 26-02-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Centros con el programa PAI - CentrosconelprogramaPAI.pdf». navarra.es [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «La Conselleria d'Educació envia milers de cartes insistint en la possibilitat d'elegir la llengua». VilaWeb, 01-06-2012 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «1751500.pdf». Govern de les Illes Balears [Consulta: 13 octubre 2013]. Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ «1755270.pdf». Govern de les Illes Balears [Consulta: 13 octubre 2013]. Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ EFE/Ara Balears «Un 70% dels pares de les Balears tria el català com a primera llengua d'escolarització». Ara Balears. EFE/Ara Balears [Palma], 30-05-2013 [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Agüera, Antoni «Educació publica els llistats d'escolarització sense la tria de llengua». Diari de Balears, 06-06-2013 [Consulta: 13 octubre 2013]. Arxivat 2013-06-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-29. [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ 14,0 14,1 «BOIB-7-9-13.pdf». Govern de les Illes Balears, 07-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Bauzá canvia mig govern balear just abans de complir els dos anys». diari ARA.
- ↑ Agències/dB «El Govern salva l'aplicació del TIL per la via del decret». Diari de Balears. Agències/dB, 06-09-2013 [Consulta: 26 setembre 2013]. Arxivat 10 de setembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-10. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ M. Ferragut «Los padres piden a los jueces que obliguen a Educación a parar el TIL» (en castellà). Diario de Mallorca [Palma], 27-09-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ Q. Torres; M. Bonnin «Decretada per aplicar el TIL i vaga a l'inici de curs, de moment». Ara Balears [Palma/Santa Maria], 01-08-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Sentència 444/2014, de 22 de setembre, de la Sala del contenciós administratiu del TSJIB» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ diariodemallorca.es/Efe «El TSJIB declara nulo el decreto TIL» (en castellà). Diario de Mallorca. diariodemallorca.es/Efe, 23-09-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Sentències d'anul·lació del TIL» (en castellà). [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ Artigues, Antònia «El TSJIB fa empegueir el Govern per aplicar el TIL fent el sord a la UIB». Ara Balears [Palma], 23-09-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ Artigues, Antònia «El TSJIB suspèn l'ordre del TIL perquè deriva del decret declarat nul». Ara Balears, 24-09-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Autos de la suspensió cautelar del TIL» (en castellá). [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ Q. T. «Bauzá manté l'aplicació del TIL tot i el canvi de consellera». Ara Balears, 26-09-2014 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «El Govern deroga la Llei de Símbols i anul·la els recursos en defensa del TIL». AraBalears, 04-07-2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ Manresa, Andreu «La escuela balear irá a la huelga por el conflicto del catalán y los recortes». El País, 05-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ Z., A. «La vaga posa les Illes al mapa i pot marcar el camí a l'Estat». Ara (diari) [Palma], 28-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Declaració sobre el sistema de Tractament Integrat de Llengües (TIL)». UIB [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Els directors d'escola balears i els inspectors demanen la mediació de la universitat». VilaWeb, 19-06-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «El bisbe Salinas demana "diàleg" a Bauzá». Diari de Balears, 24-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013]. Arxivat 2013-09-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-26. [Consulta: 25 setembre 2013].
- ↑ Borràs Abelló, Enric «El bisbe, la UIB, Isern i altres batles del PP reclamen al Govern que dialogui». Ara Balears [Palma], 24-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «El 70% de consistoris de Mallorca rebutgen el TIL». Ara Balears [Palma], 27-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ Pol, A. «Siete de cada diez municipios de Mallorca se oponen al TIL». Ultima Hora [Palma], 28-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013]. Arxivat 2013-10-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-03. [Consulta: 29 setembre 2013].
- ↑ «Les Illes s'omplen de samarretes verdes». Vila Web, 29-09-2013 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ dBalears «Històric no al TIL». Diari de Balears, 30-09-2013 [Consulta: 30 setembre 2014]. Arxivat 1 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-01. [Consulta: 24 setembre 2014].
- ↑ Pinya, Mercè «Mallorca reprendrà el curs amb una vaga de professors». Ara, 25-26 desembre 2013.
- ↑ Planas, Lluís «El PP incompleix tot el seu programa electoral d'educació». Ara Balears [Palma], 22-09-2013 [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ «Articles» (en catalan). [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ Torres, Quim. «L'expresident balear Cristòfol Soler deixa el PP per la deriva de Bauzá», 02-09-2014. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ http://dbalears.cat/actualitat/balears/prepara-escomesa-contra-del-decret-llengues.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Pinya, Mercè. «El 77% del PP municipal, contra el TIL», 03-11-2013. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ http://dbalears.cat/actualitat/balears/reuneix-els-seus-batles-per-donar-ordres-sobre-decret-llengues.html Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.