Tractat de Gant

Tractat de Gant
	51° 03′ 06″ N, 3° 43′ 18″ E / 51.0517°N,3.7217°E
Tipus	tractat de pau
Epònim	Gant
Data	1815 ; 24 desembre 1814
Localització	Hotel d'Hane-Steenhuyse (Bèlgica) (en) , Gant (Bèlgica)
Estat	Bèlgica

El Tractat de Gant , signat el 24 de desembre de 1814 a Gant (en Bèlgica, en l'actualitat), va ser la pau que va donar fi a la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815 entre els Estats Units i el Regne Unit. El tractat va restaurar en major part les relacions entre els dos països a l'statu quo ante bellum. A causa de la poca velocitat de les comunicacions de l'època, va prendre diverses setmanes perquè les notícies de la pau arribessin a Amèrica, després que va acabar la batalla de Nova Orleans.^[1]

Antecedents

La delegació britànica estava composta pels diplomàtics William Adams, James Lord Gambier i Henry Goulburn. Les reunions entre les parts van ser endarrerides una setmana o més perquè els diplomàtics britànics no tenien el poder necessari per realitzar negociacions directes i van haver d'esperar ordres de Londres, mentre que la delegació nord-americana, composta per John Quincy Adams, James A. Bayard, Henry Clay, Albert Gallatin i el subaltern Jonathan Russell, tenien completa autoritat per negociar.

Els Estats Units no havien tingut èxit en les seves invasions del Baix i Alt Canadà, mentre que la Gran Bretanya tampoc havia tingut cap victòria significativa, llevat de l'incendi de Washington DC, amb les seves incursions en sòl nord-americà. L'objectiu que s'havien traçat els membres de la Cambra de Representants dels Estats Units era conquerir Canadà i Florida.^[2]

L'acord

El Tractat establia l'alliberament de tots els presoners i la restauració de totes les terres i pots en disputa, això va significar el retorn als americans d'aproximadament 40.000 km² de territoris propers als llacs Superior i Michigan, de Maine i de la costa del Pacífic.^[3] El tractat no va imposar grans canvis a la situació prèvia a la guerra, però sí que va implicar unes quantes promeses. Així, Gran Bretanya va prometre tornar els esclaus capturats, però en canvi, uns anys més tard, va pagar per ells £250,000 als Estats Units. La proposta britànica de crear una zona índia amortidora a Ohio i Michigan es va col·lapsar després que la coalició índia s'enfonsés.^[4] Les febles garanties de l'article IX, pel que fa al tracte dels indis nord-americans van ser ignorades.

Conseqüències

Es van detenir les lluites immediatament quan les notícies del tractat finalment van arribar als Estats Units, després de la victòria nord-americana a la batalla de Nova Orleans i la victòria britànica en la Batalla de Fort Bowyer, però abans de l'assalt britànic a Mobile (Alabama).

El Senat dels Estats Units va aprovar de manera unànime el tractat el 16 de febrer de 1815 i el president James Madison intercanviar els documents de ratificació amb un diplomàtic britànic a Washington DC el 17 de febrer d'aquest mateix any, sent proclamat el tractat el 18 de febrer de 1815. Onze dies més tard, l'1 de març de 1815, Napoleó Bonaparte escapava de la seva presó a l'illa d'Elba, començant novament la guerra a Europa i forçant als britànics a concentrar-se en l'amenaça que ell suposava.

Referències

↑ Tucker, Spencer C. The Encyclopedia Of the War Of 1812 (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 526. ISBN 1851099573.
↑ -pg/books/amh/amh-06.htm fitxer d'Història Militar Americana, Sèrie d'història militar, Ch 6, p. 123 "Mentre els" war Hawks "[membres del Congrés] occidentals urgia a la guerra amb l'esperança de conquerir Canadà, el poble de Geòrgia, Tennessee i el territori de Mississipi tenien designis similars contra Florida, una possessió espanyola".
↑ WG Dean et al.. Concise Historical Atlas of Canada, 1998.
↑ «Summer 1814: Americans and British open peace negotiations at Ghent» (en anglès). National Park Service, 24-05-2016. [Consulta: 1r setembre 2021].

Bibliografia

American Military History: Army Historical Series. Chapter 6: The War of 1812. Center of Military History, US Army, Washington, DC, 1989. Official US Army history, disponible en línia.
Bemis, Samuel Flagg. John Quincy Adams and the Foundations of American Foreign Policy (1950).
A. L. Burt. The United States, Great Britain and British North America from the Revolution to the Establishment of Peace after the War of 1812 , 1940 (Edició en línia.
Engelman, Fred L. The Peace of Christmas Eve (1962), popular account; línia Excerpta from American Heritage Magazine (desembre de 1960) vol. 12, 1 Arxivat 2007-11-02 a Wayback Machine..
Donald R. Hickey. The War of 1812: A Forgotten Conflict (1990) pp. 281-98.
Perkins, Bradford. Castelereagh and Adams: England and the United States, 1812-1823 , 1964.
Robert Vincent Remini. Henry Clay: Statesman for the Union (1991) pp. 94-122.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de Gant

Vegeu texts en català sobre Tractat de Gant a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Text complet del Tractat de Gant en línia.
Text del Tractat de Gant pel Projecte Avalon Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.
Tractat de Gant i recursos relacionats a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units
de la Guerra Anglo-nord-americana de 1912 de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units

[1] Tucker, Spencer C. The Encyclopedia Of the War Of 1812 (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 526. ISBN 1851099573.

[2] -pg/books/amh/amh-06.htm fitxer d'Història Militar Americana, Sèrie d'història militar, Ch 6, p. 123 "Mentre els" war Hawks "[membres del Congrés] occidentals urgia a la guerra amb l'esperança de conquerir Canadà, el poble de Geòrgia, Tennessee i el territori de Mississipi tenien designis similars contra Florida, una possessió espanyola".

[3] WG Dean et al.. Concise Historical Atlas of Canada, 1998.

[4] «Summer 1814: Americans and British open peace negotiations at Ghent» (en anglès). National Park Service, 24-05-2016. [Consulta: 1r setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]