Transglutaminasa tissular
|
Per a altres significats, vegeu «TTG». |
La transglutaminasa tissular (abreujada com TG2 o TTG ) és un enzim (nombre EC: 2.3.2.13) de la família de les transglutaminases. Igual que d'altres transglutaminases uneix proteïnes mitjançant la unió entre un grup ε-amino d'un residu de lisina i un grup γ-carboxamida d'un residu de glutamina. Aquesta reacció crea un enllaç inter- o intramolecular altament resistent a la proteòlisi. La TTG és particularment notable per ser l'autoantígen de la celiaquia, però també és important en altres processos com l'apoptosi, la diferenciació cel·lular, l'estabilització de la matriu extracel·lular i la reparació de ferides.[5] El gen de la TTG humà es troba en la regió 20q11.2-Q12 del cromosoma 20.
Fisiologia
[modifica]La TTG s'expressa de forma ubiqua i requereix ions calci com a cofactor. La seva transcripció està regulada de forma positiva per l'àcid retinoic.
La TTG també presenta activitat GTPasa: en presència de GTP funciona com una proteïna G i participaria en processos de senyalització cel·lular.[6] A més de la seva activitat transglutaminasa, la TTG també pot actuar com a cinasa,[7] proteïna disúlfido-isomerasa,[8] i desamidasa.[9] Aquesta última activitat és important en la deamidació de pèptids gliadins en la patologia de la malaltia celíaca.
Paper en la malaltia
[modifica]La transglutaminasa tissular és coneguda sobretot pel seu paper en la celiaquia. En els pacients amb aquesta malaltia, es produeixen anticossos anti-transglutaminasa (ATA),[10] que acaben per provocar una sensibilització al gluten. El gluten unit a TTG és capaç d'estimular respostes específiques contra la transglutaminasa per part dels limfòcits B, la qual cosa desencadena la producció d'anticossos ATA IgA i IgG.[11]
Estudis recents suggereixen que la TTG exerceix també un paper en la inflamació, les malalties degeneratives i la biologia dels tumors.[5]
Ús terapèutic
[modifica]L'ús de la TTG com a forma de cola quirúrgica encara es troba en fase experimental. També s'estudia com a possible atenuador de la metàstasi de certs tumors.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000198959 - Ensembl, May 2017
- ↑ 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000037820 – Ensembl, May 2017
- ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Griffin M, Casadio R, Bergamini CM. Transglutaminases: nature s biological glues. Biochem J 2002; 368:377-96. PMID: 12366374
- ↑ Fesus L, Piacentini M. Transglutaminase 2: an Enigmàtic enzyme with diverse functions. Trends Biochem Sci 2002; 27:534-9. PMID: 12368090
- ↑ Mishra S, Murphy LJ. Tissue transglutaminase has Intrinsic kinase activity: identification of transglutaminase 2 es abans insulin-like growth factor-binding protein-3 kinase. J Biol Chem 2004; 279:23863-8. PMID: 15069073
- ↑ Hasegawa G, Suwa M, Ichikawa I, Ohtsuka T, Kumagai S, Kikuchi M, Sato I, Saito I. A novell function of tissue-type transglutaminase: protein disulphide isomerase. Biochem J 2003; 373:793-803. PMID: 12737632
- ↑ Sakly W, Thomas V, Quash G and El Alaoui S. A role for tissue transglutaminase in alpha-gliadin peptide cytotoxicity. Clin Exp Immunol 2006; 146:550-8. PMID: 17100777
- ↑ GOTTELAND R, Martin, Verbeke P, Sandra, CRUCHET M, Sylvia et al. Anticossos anti-transglutaminasa tissular: una millor prova per detectar transgressions menors de la dieta en pacients celíacs?. Rev metges. Xile. [En línia]. gen. 2003, vol.131, no.1 [citat 19 febrer 2008], p.25-29. Disponible a la World Wide Web: [1]. ISSN 0034-9887.
- ↑ Dieterich W, Ehnis T, Bauer M, Donner P, Volta U, Riecken EO, Schuppan D. Identification of tissue transglutaminase es the autoantigen of celiac disease. Nature Med 1997; 3:797-801. PMID: 9212111