Vés al contingut

Trastorn gastrointestinal funcional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn gastrointestinal funcional
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Recursos externs
MeSHD005767 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0559031 Modifica el valor a Wikidata

Els trastorns gastrointestinals funcionals (TGIF), també coneguts com a trastorns de la interacció intestí-cervell, inclouen una sèrie de trastorns idiopàtics separats que afecten diferents parts del tracte gastrointestinal i impliquen hipersensibilitat visceral i alteracions de la motilitat.[1]

Classificació

[modifica]

Termes com ara malaltia colònica funcional (o trastorn funcional intestinal ) es refereixen en medicina a un grup de trastorns intestinals que es caracteritzen per queixes abdominals cròniques sense una causa estructural o bioquímica que pugui explicar els símptomes. Altres trastorns funcionals es relacionen amb altres aspectes del procés de la digestió.[1]

El procés de revisió consensuada de reunions i publicacions organitzades per la Fundació Roma, conegut com el procés de Roma, ha ajudat a definir els trastorns gastrointestinals funcionals.[2] Successivament, Roma I, Roma II, Roma III i Roma IV van proposar un sistema de classificació i una terminologia consensuades, tal com va recomanar el Comitè de Coordinació de Roma. Ara inclouen classificacions adequades per a adults, nens i nounats/lactants.[1]

La classificació actual de ROMA IV, publicada el 2016, és la següent:[1]

A. Trastorns esofàgics

B. Trastorns gastroduodenals

  • B1. Dispèpsia funcional
    • B1a. Síndrome de destret postprandial
    • B1b. Síndrome de dolor epigàstric
  • B2. Trastorns per eructes
    • B2a. Eructes supragàstrics excessius
    • B2b. Eructes gàstrics excessius
  • B3. Trastorns de nàusees i vòmits
    • B3a. Síndrome de vòmits per nàusees cròniques
    • B3b. Síndrome de vòmits cíclics
    • B3c. Síndrome d'hiperemesi cannabinoide
  • B4. Síndrome de rumiació

C. Trastorns intestinals

  • C1. Síndrome de l'intestí irritable (SII)
    • SII amb restrenyiment predominant
    • SII amb diarrea predominant
    • SII amb hàbits intestinals mixts
    • IBS no classificat
  • C2. Restrenyiment funcional
  • C3. Diarrea funcional
  • C4. Inflor/distensió abdominal funcional
  • C5. Trastorn funcional intestinal no especificat
  • C6. Restrenyiment induït per opioides

D. Trastorns centralitzats del dolor gastrointestinal

  • D1. Síndrome de dolor abdominal mediat centralment
  • D2. Síndrome intestinal narcòtic / Hiperalgèsia gastrointestinal induïda per opioides

E. Vesícula biliar i esfínter dels trastorns d'Oddi

  • E1. Dolor biliar
    • E1a. Trastorn funcional de la vesícula biliar
    • E1b. Trastorn funcional biliar de l'esfínter d'Oddi
  • E2. Trastorn funcional pancreàtic de l'esfínter d'Oddi

F. Trastorns anorrectals

G. Trastorns gastrointestinals funcionals infantils: nounats/lactants

  • G1. Regurgitació infantil
  • G2. Síndrome de rumiació
  • G3. Síndrome de vòmits cíclics
  • G4. Còlic infantil
  • G5. Diarrea funcional
  • G6. Disquèzia infantil
  • G7. Restrenyiment funcional

H. Trastorns gastrointestinals funcionals infantils: nens/adolescents

  • H1. Trastorns funcionals de nàusees i vòmits
    • H1a. Síndrome de vòmits cíclics
    • H1b. Nàusees funcionals i vòmits funcionals
      • H1b1. Nàusees funcionals
      • H1b2. Vòmits funcionals
    • H1c. Síndrome de rumiació
    • H1d. Aerofàgia
  • H2. Trastorns amb dolor abdominal funcional
    • H2a. Dispèpsia funcional
      • H2a1. Síndrome de destret postprandial
      • H2a2. Síndrome de dolor epigàstric
    • H2b. Síndrome de l'intestí irritable (SII)
    • H2c. Migranya abdominal
    • H2d. Dolor abdominal funcional [no classificat anteriorment]
  • H3. Trastorns funcionals de la defecació
    • H3a. Restrenyiment funcional
    • H3b. Incontinència fecal no retentiva

Epidemiologia

[modifica]

Els trastorns gastrointestinals funcionals són molt freqüents. A nivell mundial, només la síndrome de l'intestí irritable i la dispèpsia funcional poden afectar entre el 16 i el 26% de la població.[1][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Drossman DA Gastroenterology, 150, 6, 2016, pàg. 1262–1279. DOI: 10.1053/j.gastro.2016.02.032. PMID: 27144617.
  2. «Rome Foundation // Scoring Rome III Questionnaire using SAS».
  3. «The global perspective on irritable bowel syndrome: a Rome Foundation-World Gastroenterology Organisation symposium». Am. J. Gastroenterol., 107, 11, 2012, pàg. 1602–9. DOI: 10.1038/ajg.2012.106. PMID: 23160283.