Traumatisme per aixafament
| Tipus | traumatisme contús  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-9 | 925 i 929 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 000024 |
| MeSH | D000071576 |
Un traumatisme per aixafament o trauma per aixafament (o una lesió per aixafament) és una lesió per un objecte que causa compressió del cos.[1][2] Aquesta forma de lesió és rara en la pràctica civil normal, però és comú després d'una catàstrofe natural.[3] Altres causes inclouen alguns accidents industrials, xocs de trànsit amb atrapament, col·lapse d'edificis, aixafament per caiguda al damunt d'una planta pesada o d'una paret, alguns incidents terroristes.[4]
Presentació
[modifica]Complicacions locals o regionals
[modifica]- Síndrome compartimental. És una complicació comuna de la lesió per aixafament a conseqüència d'edema del teixit lesionat, redistribució de líquid al compartiment intracel·lular i sagnat. La síndrome compartimental establerta pot provocar un empitjorament de la síndrome d'aixafament i la mort cel·lular irreversible del múscul.[4]
Complicacions sistèmiques
[modifica]- Xoc hipovolèmic. La pèrdua de volum plasmàtic a través de les membranes cel·lulars danyades i les parets capil·lars pot conduir directament a una hipovolèmia severa.[4] A més, es pot desenvolupar un xoc cardiogènic a partir de la depressió del miocardi després de l'alliberament d'electròlits intracel·lulars. A més, com a conseqüència del mecanisme de lesió, també pot coexistir la pèrdua de sang en fractures pelvianes o d'ossos llargs.
- Hiperpotassèmia i altres trastorns electrolítics. La ruptura de les membranes cel·lulars pot provocar un alliberament important de potassi, que és el catió intracel·lular majoritari i que pot precipitar una aturada cardíaca. El segrest de calci plasmàtic al teixit lesionat pot conduir a una hipocalcèmia relativa, que pot empitjorar la interrupció de la capacitat de coagulació i xoc. L'acidosi metabòlica pot ser el resultat de la lesió per reperfusió i la hipoperfusió relacionada amb el xoc.
- Lesió renal aguda. L'alliberament de mioglobina pel múscul lesionat condueix a la rabdomiòlisi i juntament amb el xoc augmenten la possibilitat de lesió renal aguda, estimada en un 15%.[5] La lesió renal aguda comporta a una mortalitat significativament més alta.
Referències
[modifica]- ↑ crush injury, Chicago: Encyclopædia Britannica, 2010, <https://www.britannica.com/science/crush-injury>
- ↑ Ron Walls. Rosen's Emergency Medicine: Expert Consult Premium Edition - Enhanced Online Features and Print (Rosen's Emergency Medicine: Concepts & Clinical Practice (2 vol.)). St. Louis: Mosby, 2009, p. 2482–3. ISBN 978-0-323-05472-0.
- ↑ «Crush injuries and crush syndrome—A review». Injury Extra, vol. 42, 9, 7-2011, pàg. 154–5. DOI: 10.1016/j.injury.2011.06.368.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Consensus Statement On The Early Management Of Crush Injury And Prevention Of Crush Syndrome». Faculty of Prehospital Care, Royal College of Surgeons of Edinburgh, vol. 149, 4, 8-2003, pàg. 255–259. DOI: 10.1016/S1479-666X(03)80073-2. PMID: 15015795.
- ↑ «Medical Complications Associated With Earthquakes». The Lancet, vol. 379, 9817, 2012, pàg. 748–57. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60887-8. PMID: 22056246.