Vés al contingut

Trenta-sisena esmena de la Constitució Irlandesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de referèndum Trenta-sisena esmena de la Constitució Irlandesa
Permets l'esmena a la Constitució proposada per la llei mencionada?
DataReferèndum: 25 de Maig de 2018 En vigor: 18 de setembre de 2018
Lloc Irlanda
Resultats
 Núm. vots Percentatge
Sí 1.429.981 66,4%
No 723.632 33,6%
Vàlids 2.153.613 99,72%
Invàlids 6.042 0,28%
Total 2.159.655 100,00%
Electorat 3.367.556
Participació 64,13%
Resultats per províncies
  Majoria del «sí»
  Majoria del «no»
Notes
Font: referendum.ie

La Trenta-sisena Esmena de la Constitució d’Irlanda (anteriorment llei número 29 de 2018) és una esmena a la Constitució d’Irlanda que permet a l’Oireachtas legislar a favor de l’avortament. La constitució prohibia l’avortament a excepció que l'embaràs suposara un risc greu per a la vida de la mare.

Aquesta proposta també rep el nom de Derogació de la Huitena esmena, en referència a l'esmena constitucional de 1983 que garantia el dret a la vida al no nascut, il·legalitzant l’avortament a excepció de l'escenari descrit anteriorment. La llei de 2018 substitueix a l’Article 40.3.3 de la Constitució, que va ser afegit l’any 1983 i esmenat l’any 1992.

La llei fou presentada a l’Oireachtas el 9 de març de 2018 pel govern de coalició en minoria de Fine Gael, i completar el seu pas per les dues cambre el 27 de març de 2018. Així doncs, es va celebrar el referèndum de ratificació el 25 de maig de 2018,[1][2] i va ser aprovada amb el 66,4% dels vots. El 18 de setembre entrà en vigor en ser signada pel President.[3]

Antecedents

[modifica]

La llei britànica de delices contra la persona de 1861, que feia crim «la il·legal realització de l’avortament», es va mantenir vigent després de la independència irlandesa l’any 1922. L’any 1983 la huitena esmena de la Constitució, la qual declara «el dret a viure del no nascut...igual [al] dret a viure de la mare», fou impulsada per la campanya per l'esmena pro-vida per por a que la prohibició de 1861 es veiera afeblida per legisladors progressistes o jutges activistes.[4] El cas X de 1992 va determinar que l’avortament estava permès quan l'embaràs suposara una amenaça per a la vida de la mare, incloent-hi risc a suïcidi. Fins a la llei de protecció de vida durant l'embaràs de l’any 2013, el marc jurídic instaurat per la sentència del 1992 estava orfe. Aquesta nova llei derogà la lleig de 1861 i va fer «la destrucció de la vida humana del no nascut» un crim. En tres anys, entre 2014 i 2016, es realitzaren un total de 77 avortaments legals sota la llei de 2013.[5][6]

Els avortaments quirúrgics il·legals a Irlanda van desaparéixer a partir de la llei britànica d’avortament del 1967 que permetia a les dones irlandes anar a la Gran Bretanya i realitzar un avortament legal. Les esmenes tretzena i catorzena a la constitució, aprovades el 1992 després del cas X, garantien el dret a la informació sobre els avortaments a l'estranger i poder viatjar fora a avortar. El nombre de dones en clíniques d’avortament britàniques que donaven una adreça irlandesa va fer pic l’any 2001 amb 6.673,[7] i el 2016 van ser 3.265.[8]La minva va venir causada, en part, per l’ús de les píldores abortives, no regulades, venudes en farmàcies online il·legals.[9]

Mentre que els partits d’esquerra i organitzacions feministes s’oposaren a l'esmena de 1983 i advocaren pel seu rebuig, els dos partits principals, Fianna Fáil i Fine Gael, no li donaren suport oficial per l’aprovació de l'esmena. En en la dècada de 2010, mentre la direcció d’ambdós partits s’oposaven a una liberalització ampla de l’avortament, alguns membres sí que acceptaven permetre l’avortament en casos com abnormalitats fatals del fetus o embarassos resultants d’una violació o incest, supòsits prohibits també per l'esmena de 1983. Aquests temes foren el centre de la capanya després de la llei de 2013. La Campanya pels Drets d’Avortament, una aliança pro-elecció formada el 2012, celebrava la seva «Marxa per la tria» a Dublin,[10] mentre que grups pro-vida celebraven la «Concentració per la Vida».[11] Per les eleccions generals de 2016, un grapat de partits es comprometeren a celebrar un referèdum per rebutjar l’Esmena Huitena (Partit Laborista,[12] Partit Verd,[13] Socialdemòcrates,[14] Sinn Féin,[15] Partit dels Treballadors)[16] i un grup de juristes feministes publicaren un model de legislació per mostrar com es veuria una regulació posterior a la Huitena Esmena[17]

Després de les eleccions de 2016, el govern d'Enda Kenny, del partit Fine Gael, tenia programada la formació d’una assemblea de ciutadans per discutir possibles canvis a l’Esmena Huitena, propostes que serien considerades per un comitè de l’Oireachtas, i on el govern respondria oficialment en el debat de la proposta del comitè en les dues cambres. Leo Varadkar va substituir Enda Kenny com a Taoiseach el 14 de juny de 2017 i va prometre celebrar un referèndum sobre l’avortament l’any 2018.[18] L’assemblea de ciutadans, presidida per la jutgessa de la Cort Suprema, Mary Laffoy,[19] va debatre sobre el tema entre el mes de novembre de 2016 a abril de 2017 amb experts i les diferents parts implicades en el tema. Així, l’assemblea votà recomanar el rebuig del text existent i reemplaçar-lo amb un mandat explícit a l’Oireachtas per a legislar sobre l’avortament.[20] També va fer recomanacions per la legislacióposterior, que va ser més progressista del que els mitjans havien esperat.[21] L’informe de l’assemblea fou analitzat entre setembre i desembre de 2017 per un comitè especial de l’Oireachtas de 21 membres, que també va debatre els diferents temes amb experts convidats, les recomanacions dels quals aprovades per majoria eren molt semblants a les de l’assemblea.[22] En gener de 2018, el ministre de salut, Simon Harris, va obrir el debat al Dáil sobre l’informe del comitè amb el nombre de donesirlandeses que havien viatjat a Gran Bretanya per dur a terme un avortament l’any 2016.[23] El líder de Fianna Fáil, Micheál Martin, declarà que havia canviat la seua visió sobre el tema i que donava suport al rebuig de la Huitena Esmena i a les recomanacions del comité.[24]

També es va qüestionar la situació de l’avortament a partir d’una sentència de l'Alt Tribunal que deia que el fetus era un xiquet dins del significat de l’article 42A de la Constitució, quee garantia els drets dels infants. La Cort Suprema acordà accelerar el recurs del govern sobre aquesta sentència, i el 7 de març de 2018 va revocar la decisió de l’Alt Tribunal sentenciant que el fetus no era un xiquet i no tenia altres drets més enllà del seu dret a la vida nomenat en l’Article 40.3.3.[25]

Canvis al text

[modifica]

El text subsituït per l'esmena,l’Article 40.3.3[26] consistia en:

«L’Estat reconeig el dret a la vida del no nascut i, amb deguda consideració cap al mateix dret de la vida de la mare, garantint en les seues lleis el respecte i, en tot allò practicable, defendre i vindicar aquest dret mitjançant les seues lleis.

Aquesta subsecció no limitarà la llibertat de viatjar entre l’Estat i un altre estat.

Aquesta subsecció no limitarà la llibertat d’obtenir o de fer disponible, en l’Estat, subjecte a les condicions disposades en la llei, informació en relació als serveis legals disponibles en un altre estat.»

Nota: La primera clàusula es va afegir amb la Huitena Esmena aprovada en referèndum l’any 1983. La segona i terceres clàusules s’afegir amb la Tretzena Esmena i la Catorzena Esmena, respectivament, aprovades en referèndum l’any 1992. Llavors, l’aprovació de l'esmena va significar que el nou text seria el següent:

«La llei disposarà per la regulació de la interrupció d’un embaràs»

Legislació posterior

[modifica]

El Departament de Salut publicà una llibre blanc sobre la «Regulació de la Interrupció de l’Embaràs» el 9 de març de 2018.[27] Va proveir d’un esquema de polítiques públiques per una legislació que rebutjara i substituira la llei de 2013 de Protecció de la vida durant l'embaràs si l'esmena a la constitució s’aprovava en referèndum. Sota aquest esquema, l’avortament estaria permès sota les circumstàncies següents:

  • existència de risc en la salut d’una dona, segons l’avaluació de dos doctors diferents, i sense distinció entre la salut mental i la física;
  • existència d’una emergència mèdica, segons l’avaluació d’un únic metge;
  • existència d’una condició fetal que, segurament, el portarà a la mort abans o poc després del naixement, segons l’avaluació de dos metges;
  • abans de les 12 setmana d’embaràs sense cap indicació específica, dintre d’un període temps després de l’avaluació inicial d’un metge i el procés d’interrupció.

El document base també proposava que:

  • els metges tingueren dret a l’objecció de consciència;
  • la interrupció de l'embaràs en altres circumstàncies diferents a les previstes serien un delicte criminal, però una dona que intenta interrompre el seu embaràs pels seus propis medis no entrarà dintre d’aquest delicte.

El 25 de març de 2018, el Tánaiste Simon Coveney anuncià que donaria suport a la legislació que anara en la línia de la proposta, a més va suggerir que s’hauria de consolidar amb l'exigència d’una supermajoria de dos terços per qualsevol reforma posterior.[28] Però aquesta proposta va ser considerada inconstitucional.[28][29] El 27 de març de 2018, el govern va acordar l'esquema general en la proposta de llei per a la interrupció de l'embaràs, que el ministre de salut Simon Harris va resumir al Seanad.[30][31][32] L'endemà es publicava el pla.[32]

Fins i tot amb l’aprovació de la reforma, l’avortament romandria il·legal sota totes les circumstàncies fins que les cambres legislatives aprovaren una nova legislació. En aquest sentit, el ministre de salut Simon Harris va exposar que el govern esperava presentar la llei en la tardor i tindre-la aprovada per finals del 2018.

Debat a l'Oireachtas

[modifica]

La llei de la 36a Esmena de la Constitució va ser introduïda pel ministre Simon Harris, i el debat parlamentari sobre la llei va començar el 9 de març de 2018.[33] a llei va passar tots el procediment parlamentari en el Dáil el 21 de març.[34][35] La reforma va aconseguir 110 vots a favor i 32 en contra en la votació principal.[36] Dels 16 parlamentaris que no votaren en aquesta ocasió, 5 votaren a favor en votacions posteriors. En el debat en comitè, es votà sobre la secció 2 de la llei (98-18) i en el títol breu (96-20).[37] El parlamentaris de Fiánna Fail tenien vot lliure, encara que el líder, Michéal Martin, va declarar indignació per la gran quantitat de companys que van votar en contra.[38] l partit del govern, Fine Gael, també va donar llibertat de vot, incloent-hi els ministres.[39]

TD votant en la 36a esmena de la Constitució[36][37][40][41]
Partit/Grup A favor En Contra Absents Notes
Fine Gael 42 2 6 Seán Barret i Peter Fitzpatrick[36] votaren en contra.
Fianna Fáil 22 21 1 Billy Kelleher no va votar.
Sinn Féin 21 1 1 Carol Nolan va votar en contra, cosa que li va valdre perdre la consigna de partit durant tres mesos.[42]

Més tard dimitiria de la seua posició.

PeadarTóibin no va votar; Gerry Adams va votar en l'escó de Tóibin per error en la segona lectura.

Partit Laborista 7 0 0
Solidaritat-El Poble Abans que els Beneficis 6 0 0
Grup d’Independents pel Canvi 7 0 0
Socialdemòcrates-Partit Verd 5 0 0
Grup d’Independents Rurals 1 6 0 Michael Harty votà a favor.
Independents no alineats 4 2 2
Total 115 32 10

En el Seanad, la segona lectura es va celebrar el 27 de març, amb un resultat de 35 a 10 vots a favor.[30] La resta de lectures es feren l'endemà, amb la llei aprovada amb 39 vots contra 8 en el comitè i amb 40 a 10 en la lectura final.[43][2] Deu dels 13 senadors de Fianna Fáil votaren en contra, així com dos dels 19 de Fine Gael, i l’independent Rónan Mullen.

Campanya

[modifica]

El 9 de març de 2018, el ministre d’Habitatge, Ordenació i Govern Local Eoghan Murphy establí la comissió del referèndum per supervisar la campanya del referèndum, amb la jutgessa Isobel Kennedy de l’Alt Tribunal com a Presidenta.[44]

Tant Fine Gael com Fianna Fáil permeteren als seus parlamentaris llibertat de vot o vot de consciència en el Dáil.[45] Tanmateix, malgrat que Fine Gael «no podia adoptar una posició oficial perquè es va atorgar als membres llibertat de consciència en el vot del referèndum»,[46] el 21 d’abril el líder de Fine Gael i Taoiseach Leo Varadkar encetà la campanya de Fine Gale «Vota Sí» pels membres que donaven suport al sí en el referèndum, junt a altres persones importants com el ministre de salut o la coordinadora del referèndum del partit.[46][47][48]

El 8 de maig de 2018, a causa d’una controvèrsia sobre l’origen, el nombre, el contingut i l’objectiu d’anuncis publicitaris en mitjans socials,[49] Facebook anunciava que bloquejaria tota propaganda col·locada per organitzacions estrangeres, la majoria de les quals eren dels Estats Units, i limitar aquesta propaganda a organitzacions irlandeses.[50] El 9 de maig, Google anuncià que estava bloquejant tota publicitat sobre el referèndum[51] la seua paltaforma i YouTube, adduint preocupacions sobre la integrat del procés[52]

Així mateix, les pàgines web de recaptació de fons de Together for Yes (Junts pel sí), Amnistia Irlanda i Termination for Medical Reasons (Interrupció per raons mèdiques) van ser subjectes d’un atac de denegació de servei.[53]

El 20 de maig, els pares de Savita Halappanavar demanaren el vot a favor, argumentant: «Espere que la gent d’Irlanda vote a favor de l’avortament, per les dones d’Irlanda i la població d’Irlanda. La meua filla, ella va perdre la vida per aquesta llei d’avortament, perquè el diagnosi, i no va poder avortar. Va morir».[54] Després de la victòria del sí, el pare de Halappanavar li ho va agraïr a la població d’Irlanda[55]

El 23 de maig, la CNN va denunciar que grups antiavortament establerts als Estats Units, com Let Them Live (Deixeu-los viure), havien viatjat a Irlanda per tal de convèncer els votants de rebutjar la reforma. Entraren a Irlanda mentint al control de frontera sobre la raó d’haver anat al país, ja que justificaren l'entrada per documentar l'esdeveniment, però van acabar fent treball voluntari (fer campanya) sense obtindre la «Visa de Voluntari».[56]

Suport al Sí

[modifica]

Partits polítics

[modifica]

Altres organitzacions

[modifica]
  • Together for Yes, un grup paraigües que agrupava moltes organitzacions pro-rebuig, incoent-hi el Consell Irlandès per les Llibertats Civils, l’Associació Irlandesa de Planificació Familiar, la Unió d’Estudiants en Irlanda, SIPTU[61] i Inclusió Irlanda, l’associació nacional per la població amb discapacitat intel·lectual.[62]
  • L’Institut d’Obstretics i Ginecòlegs: el comitè executiu de l’institut d’obstretics i ginecòlegs dintre del Real Col·legi de Metges d’Irlanda va votar 18 a 0, i una abstenció, posicionar-se a favor del rebuig.[63]
  • El Congrés Irlandès de Sindicats i els membres constituents Unite, Mandate, el Sindicat de Treballadors de la Comunicació, i SIPTU publicaren un diari amb molts articles demanant el vot afirmatiu en el dia internacional dels treballadors.[64]
  • The Irish Times va donar suport al vot afirmatiu en una editorial argumentant «L'esmena huitena ha passat a ser més perillosa del que els seus crítics mai imaginaren quan es va aprovar», i instà als lectors a «rebutjar la huitena».[65]

Suport al No

[modifica]

Partits polítics

[modifica]

Altres organitzacions

[modifica]
  • La campanya pro-vida amb l'eslògan «Estima ambdues» [69][70]
  • Save the 8th (Salva la 8a), una campanya impulsada per l’Institut de Vida i Defensa Juvenil.[71][70]
  • Abortion Never (Avortament Mai), una campanya amb el suport del Partit nacional, no registrat.[71][68]
  • Cherish all the Children Equally (Preem tots els xiquets d’igual manera), un grup autodescrit com «progressista, repubicà, i d’esquerres», que incloïa seguidors de Sinn Féin desil·lusionats amb la postura del partit.[72]
  • La Conferència de Bisbes Catòlics d’Irlanda va dir que rebutjar la huitena esmena seria un pas impactant i un manifest d’injustícia.[73]
  • L’Església Prebisteriana d’Irlanda.[74]
  • El Centre Cultural Islàmic d’Irlanda.[75][76]
  • L’Ordre Taronja.[77]

Altres posicions i posicions neutrals

[modifica]
  • L’Església d’Irlanda va fer declaracions de donar a l’Oireachtas la responsabilitat de legislar sobre l’avortament, però es va oposar a un avortament sense restriccions fins a la 12 a setmana de gestsació. Conclogué demanant als membres de l'església a pensar cuidadosament sobre el tema i sobre les plegaries.[78]
  • Síndrome de Down d’Irlanda va declarar que depenia de cada individu realitzar una decisió sobre el tema, així com també va criticar l’ús de xiquets amb aquesta síndrome en cartells de la campanya Save the 8th.[79]
  • Fianna Fáil no va prendre cap posició formal sobre el referèndum. {{format ref}} https://www.irishtimes.com/news/ireland/irish-news/sf-unlikely-to-update-abortion-stance-before-referendum-1.3420390 Tanmateix, 31 dels parlamentaris i senadors del partit van participar en una fotografia mostrant el seu rebuig a la reforma, és a dir, la meitat dels escons a l’Oireachtas.[80] Però, el líder, Michéal Martin, va donar suport a la reforma[81] i, fins i tot, va participar juntament amb la líder de Sinn Féin, Mary Lou Mcdonald, en el debat televisat final abans del referèndum, ambdós com a representants a favor de la reforma.[82]
  • Fine Gael no podia adoptar una posició oficial de partit perquè s’havia donat llibertat de vot i consciència als membres sobre el tema.[83][45]Tanmateix, la ministra de Cultura, Herència i Gaèlic va coordinar la campanya a favor de la reforma.[47][48][46]
  • L’Associació Atlètica Gaèlica reiterà la política de neutralitat en temes polítics, en resposta als informes dels mitjans on diversos jugadors adoptaven, públicament, una posició sobre el tema.[84]
  • L’imam en cap del Centre Islàmic Al-Mustafa va donar suport al rebuig de la huitena esmena i als avortaments amb finançament públic en «circumstàncies extraordinàries», però va rebutjar «les crides a que els avortaments estiguen gratuïtament disponibles fins al final del primer trimestre».[85]

Enquestes d'opinió i enquestes a peu d'urna

[modifica]

Les enquestes a peu d’urna mostraren la següent situació:

Data del treball de camp Empresa demoscòpia i client Sample size Sí No Avantatge
25 de maig de 2018 Behaviour & Attitudes/RTÉ (exit poll) 3.800 69,4% 30,6% 38.8%
25 de maig de 2018 Ipsos MRBI/Irish Times (exit poll) >4.500 68% 32% 36%

Les enquestes d’opinió a la població sobre el suport a l'esmena 36 mostrà un gran avantatge a favor de la reforma:

Data del treball de camp Empresa demoscòpia i client Sample size Sí No Indecisos Avantatge
10-16 de maig de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.015 56% 27% 17% 29%
14-15 de maig de 2018 Ipsos MRBI/Irish Times 1.200 44% 32% 24% 12%
3-15 de maig de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 935 52% 24% 19% 28%
18-30 d'abril de 2018 Millward Brown/Sunday Independent 1.003 45% 34% 18% 11%
19-25 d'abril de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.000 53% 26% 19% 27%
5-17 d'abril de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 928 47% 29% 21% 18%
16-17 d'abril de 2018 Ipsos MRBI/Irish Times 1.200 47% 28% 20% 19%
15-22 de març de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.000 56% 26% 18% 30%
6-13 de març de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 900 49% 27% 20% 22%
1-13 de febrer de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 926 49% 30% 21% 19%
25 de gener de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.003 60% 20% 20% 40%
18-25 de gener de 2018 Ipsos MRBI/Irish Times N/A 56% 29% 15% 27%
4-5 de desembre de Ipsos MRBI/Irish Times 1.200 62% 26% 13% 36%

Així mateixa, durant la campanya del referèndum, es dugueren a terme algunes enquestes d’opinió preguntaren a la població la seua posició sobre la legislació proposada de permetre la interrupció voluntària abans de les 12 setmanes d’embaràs.

Data del treball de camp Empresa demoscòpia i client Sample size Sí No Indecisos Avantatge
10-16 de maig de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.015 52% 34% 13% 18%
3-15 de maig de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 935 44% 34% 22% 10%
18-30 d'abril de 2018 Millward Brown/Sunday Independent 1.003 53% 32% 15% 21%
19-25 d'abril de 2018 Red C/Sunday Business Post 1.000 47% 32% 21% 15%
4-18 d'abril de 2018 Ireland Thinks/Irish Daily Mail 1.026 46% 31% 16% 15%
5-17 d'abril de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 928 43% 36% 21% 7%
6-13 de març de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 900 43% 35% 22% 8%
1-13 de febrer de 2018 Behaviour & Attitudes/The Sunday Times 926 43% 35% 22% 8%
14-22 de desembre de 2017 Ireland Thinks/Irish Daily Mail 1.144 53% 27% 20% 26%

Resultats

[modifica]

Els col·legis obriren a les 7:00 IST (UTC+1) i tancaren a les 22:00 IST el 25 de maig de 2018. Dotze illes d’alta mar havient votat el dia d’abans, per evitar possibles retards en l'entrega de les urnes en els centres de recompte.[86] El recompte va començar el 26 de maig a les 9:00.Tots els ciutadans irlandesos registrats podien votar, és a dir, 3.229.672 persones registrades pel 15 de febrer de 2018, el registre anual electoral, a les que cal sumar 118.389 electors que es registraren en un període extraordinari fins al 8 de maig de 2018,[87] un nombre inusual pel registre extraordinari d’electors. S’utilitzaren el districtes electorals del Dáil per organitzar el procés amb l'escrutador dels resultats nomenat per l’ajuntament de la ciutat o comtat, i els resultats s’enviaven a l’oficina central d’escrutini a Dublín. Encara que s’esperava un resultat igualat entre les opcions,[88][89] l'enquesta a peu d’urna encarregada per The Irish Times va preveure un vot a favor de la reforma d’un 68%,[90] al mateix temps que l'encarregada per RTÉ donava una victòria al vot afirmatiu, a favor de la reforma, del 69,4%.[91] El dia després del referèndum, la campanya de «Salvem la 8a» va reconéixer la derrota.[92]

Trenta-sisena esmena de la Constitució[93]
Opcions Vots %
Sí 1.429.981 66,40%
No 723.632 33,60%
Vots vàlids 2.153.613 99,72%
Vots invàlids 6.042 0,28%
Total de vots 2.159.655 100%
Votants registrats i participació 3.367.556 64,13%
Resultats per districte electoral[93]
Districte electoral Electorat Participació (%) Vots Proporció de vots
Sí No Sí No
Carlow–Kilkenny 112.704 61,99% 44.211 25.418 63,50% 36,50%
Cavan–Monaghan 91.602 63,39% 32.115 25.789 55,46% 44,54%
Clare 83.225 64,37% 34.328 19.079 64,28% 35,72%
Cork East 85.643 63,80% 34.941 19.550 64,12% 35,88%
Cork North-Central 84.412 62,45% 33.639 18.908 64,02% 35,98%
Cork North-West 68.830 65,93% 27.194 18.054 60,10% 39,90%
Cork South-Central 87.524 66,73% 40.071 18.138 68,84% 31,16%
Cork South-West 60.356 67,35% 26.147 14.387 64,51% 35,49%
Donegal 118.901 57,06% 32.559 35.091 48,13% 51,87%
Dublin Bay North 108.209 71,60% 57.754 19.573 74,69% 25,31%
Dublin Bay South 78.892 54,94% 33.919 9.928 78,49% 21,51%
Dublin Central 48.002 51,52% 18.863 5.790 76,51% 23,49%
Dublin Fingal 95.926 70,39% 51.840 15.523 76,96% 23,04%
Dublin Mid-West 71.558 67,30% 35.192 12.838 73,27% 26,73%
Dublin North-West 62.270 62,76% 28.477 10.489 73,08% 26,92%
Dublin Rathdown 64.887 70,11% 34.529 10.845 76,10% 23,90%
Dublin South-Central 76.914 59,60% 34.201 11.530 74,79% 25,21%
Dublin South-West 106.588 68,58% 54.642 18.301 74,91% 25,09%
Dublin West 67.138 67,77% 33.595 11.794 74,02% 25,98%
Dún Laoghaire 95.372 68,52% 50.243 14.953 77,06% 22,94%
Galway East 69.631 63,47% 26.525 17.546 60,19% 39,81%
Galway West 107.726 59,90% 42.422 21.906 65,95% 34,05%
Kerry 111.108 62,41% 40.285 28.851 58,27% 41,73%
Kildare North 85.587 63,76% 40.058 14.399 73,56% 26,44%
Kildare South 63.190 61,34% 27.307 11.339 70,66% 29,34%
Laois 63.860 62,01% 24.232 15.264 61,35% 38,65%
Limerick City 77.836 62,01% 32.169 15.941 66,87% 33,13%
Limerick County 67.592 62,45% 24.448 17.644 58,08% 41,92%
Longford–Westmeath 89.665 59,30% 30.876 22.113 58,27% 41,73%
Louth 106.184 65,89% 46.429 23.333 66,55% 33,45%
Mayo 91.377 62,09% 32.287 24.287 57,07% 42,93%
Meath East 67.755 65,61% 30.686 13.652 69,21% 30,79%
Meath West 65.651 62,94% 26.343 14.850 63,95% 36,05%
Offaly 66.120 64,71% 24.781 17.908 58,05% 41,95%
Roscommon–Galway 63.158 65,70% 23.677 17.709 57,21% 42,79%
Sligo–Leitrim 95.954 61,08% 34.685 23.730 59,38% 40,62%
Tipperary 113.546 63,84% 42.731 29.516 59,15% 40,85%
Waterford 83.107 64,30% 3.016 16.296 69,43% 30,57%
Wexford 110.494 66,27% 49.934 23.069 68,40% 31,60%
Wicklow 99.062 74,48% 54.629 18.931 74,26% 25,74%
Total 3.367.556 64,13% 1.429.981 723.632 66,40% 33,60%

Reaccions al resultat

[modifica]

Irlanda

[modifica]

A favor de la reforma

[modifica]

El Taoiseach Leo Varadkar va afirmar: «Pense que allò vist avui és realment la culminació d’una revolució silenciosa ocorreguda a Irlanda en els últims 10 o 20 anys. Ha sigut un gran exercisi de democràcia, i el poble ha parlat. El poble ha dit que volem una constitució modera per un país modern, que podem confiar en les dones i respectem el seu dret a decidir les tries correctes per a la seua pròpia salut».[94]

El Tánaiste Simon Coveney declarà: «Per mi, el margede victòria és important, però igualment important és el fet que no hi ha un Dublín contra la resta del país o no hi ha una divisió entre el món urbà i rural – en pràcticament tot el país, el poble ha votat en grans nombres a favor de permetre al govern i l’Oireachtas a canviar Irlanda cap a millor»[94]

Orla O’Connor, directora del Consell Nacional de Dones i codirectora de Together for Yes, va agrair a qui votà a favor dient: «Açò és fenomenal. Açò ha sigut una campanya popular, de base, i pense el que mostrarà el dia de hui és que és un referèndum del poble. Assumint que les enquestes a peu d’urna són correctes, el públic no ha parlat, només, sinó que és un rotund bramit del poble irlandés sobre elshorros de la huitena esmena i com les dones no podien continuar sent tractades com ciutadanes de segona en les nostres societats».[94]

En contra de la reforma

[modifica]

Cora Sherlok, de la campanya LoveBoth, declarà: «Hui és un dia trist per Irlanda, que la gent haja votat a favor de l’avortament. Necessitem recordar què han guanyat ells. Tot el que s’ha oferit era l’avortament. No hi ha hagut propostes sobre els viatges de les dones irlandes, quines opcions podien estar sobre la taula.»[95]

Declan Galney va tuitejar: «He estat pensant sobre l’objecció de consciència. No pagaré per la matança dels no nascuts d’Irlanda, no puc ser part d’això. Caldrà una forma d’evitar que els impostos dels objectors de consciència vagen a finançar per l’avortament».[96]

El bisbe catòlic Kevin Doran declarà: «Mentre que l’Església Catòlica és família, i ningú és exclòs, el que diria a un Catòlic que ha votat Sí és que, si tu votes Sí sabent i pretenent que l’avortament és el resultat, aleshores hauries d’estar considerant anar a confessar-te».[97]

Regne Unit

[modifica]

La Primera Ministra Theresa May va contacar amb el Taoiseach Leo Varadkar, i va publicar a Twitter un tuit que deia: «El referèndum irlandès d’ahir va ser un impressionant demostració de democràcia que va oferir un resultat clar i inequívoc. Jo felicite al poble irlandés en la seva decisió i a #Together4Yes en la seua exitosa campanya».[98] Tanmateix, reiterà més tard que la seua posició en l’avortament és un tema del governa autònom d'Irlanda del Nord, així doncs, el govern britànic no intervindria en aquest tema.[99] Li va seguir una declaració d’Arlene Foster, líder del partit nord-irlandés i antiavortament DUP, els escons del qual eren necessaris per la majoria de May a la Cambra dels Comuns, que la qüestió hauria de ser decidida en l'Assemblea d’Irlanda del Nord.[99]

Irlanda del Nord

[modifica]

El resultat va reobrir el debat sobre la legalitat de l’avortament a Irlanda del Nord. En totes les nacions constituents del Regne Unit excepte Irlanda, l’avortament és lega en moltes circumstàncies sota l’acta d’avortament de 1967. L’avortament en Irlanda del Nord s’ha considerat, històricament, un tema a decidir per l’Assemblea d’Irlanda del Nord.[100]

A Belfast, hi hagué una manifestació que advocava per la liberalització de l’avortament al territori,[101] on hi hagueren crides a la intervinció del govern britànic per regular la qüestió.[102] Una intervenció a la que s’oposa el partit majoritari, DUP, i sustent del govern de Theresa May.[103]

Impugnaments als resultats

[modifica]

El certificat provisional del referèndum fou signat per Barry Ryan, el responsable de l'escrutini del referèndum, el 28 de maig de 2018, i publicant en Iris Oifigiúil el 29 de maig.[104][105] Els impuctaments dels resultats del referèndum han de presentar-se en els següents set dies de la publicació.[105][106]

Hi arribaren tres peticions d’impugnació dels resultats.[107] Aquestes al·legaven que el manual informatiu de la Comissió del referèndum estava esbiaixat i que el registre electoral era poc fiable, amb supressió inexplicada dels votants més majors i la incapacitat d’esborrar les dades del emigrants que pogueren tornar al país a votar malgrat no poder participar, legalment.[107]

Les sol·licituds que buscaven la revisió judicial van ser llegides per l’alt tribunal entre el 26 i el 29 de juny.[108][109][109] Una de les denunciants va retirar la impugnació,[109] i el 20 de juliol es va sentenciar en contra de les altre dues denúncies perquè no havien aconseguit proves prima facie de hagueren canviat els resultats de les eleccions,[110] però els permeté acudir al jutjat d’apel·lació.[111] Aquest dret va acabar excercint-lo només un dels dos interessats, i va acceptar fer l’apel·lació el 17 d’agost.

El 27 d’agost, el tribunal va desestimar l’apel·lació, i el Tribunal Suprem va rebutjar la sol·licitud d'apel·lació.[112] Així doncs, el President Higgings va signar l'esmena el 18 de setembre de 2018.[3]

Implementació de la legislació

[modifica]

Malgrat la celebració del referèndum, calia que l'Oireachtas aprovara legislació per legalitzar l’avortament. El govern esperava començar a la tardor, i aprovar-la al final de 2018[113] però després hi hagué crides a accelerar el procés,[114] i el ministre Simon Harris va sdir que la llei s’introduïria abans del descans de l'estiu i esdevindria llei a la tardor.[115] The Irish Times va informar que la segona lectura de la llei començaria l’11 de juliol, possiblement estenent el termini del Dáil i que la resta del procés seria en setembre i octubre.[116] La introducció de la legislació es va mantindre aturada fins a després de les impugnacions dels resultats dels referèndums.

Els mitjans havien especulat abans del referèndum, que un estret marge de victòria del Sí donaria ànims als parlamentaris en contra de la reforma a obstruir o afeblir les provisions legislatives en comparació a l'esborrany presentat en març.[117] En canvi, els mitjans de comunicació van considerar que la gran victòria del Sí faria aquests moviments poc probables,[118] en particular, els oponents de Fianna Fáil no es posarien en el camí de la voluntat del poble.[119]

El 10 de juliol, el departament de salut va publicar una actualització de l'esquema general de la llei de salut de 2018.[120] El text final va ser acordat pel gabinet en reunió el dia 27 de setembre i es va publicar el mateix dia. {{format ref}} https://www.rte.ie/news/ireland/2018/0927/998329-eighth-amendment/ La segona lectura al Dáil es va fer pel ministre Simon Harris el 4 d’octubre.

El 5 de desembre, la llei va acabar el procés amb 90 vots a favor, 15 en contra i 12 abstencions. El 13 de desembre el Seanad va aprovar la llei amb 27 vots a favor i 5 en contra.

El 20 de desembre de 2018, el President Michael D. Higgins va signar la llei, i oficialment es va legalitzar l’avortament a Irlanda per primera vegada en situacions on no hi havia risc per la vida.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Clarke, Vivienne. «Government can meet timeline to hold abortion referendum - Donohoe» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Finn, Christina. «Referendum on repealing the Eighth Amendment to be held on Friday 25 May» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Eighth Amendment repealed after bill signed into law» (en anglès). , 18-09-2018.
  4. ↑ Quinlan, John A. (Setembre 1984). "The Right to Life of the Unborn--An Assessment of the Eighth Amendment to the Irish Constitution". BYU L. Rev. (3): 371. Accedit 31 de Gener de 2021.
  5. ↑ «Fifth Annual Report on the Protection of Life During Pregnancy Act 2013» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  6. ↑ O'Sullivan, Catherine; Schweppe, Jennifer; Spain, Eimear A. «Article 40.3.3 and the Protection of Life During Pregnancy Bill 2013: The Impetus for, and Process of, Legislative Change» (en anglès). [Rochester, NY], 20-07-2013.
  7. ↑ language. «New figures show that 6,625 Irish women had abortions in Britain in 2001» (en anglès britànic). [Consulta: 31 gener 2021].
  8. ↑ language. «Abortion statistics show 3,265 women abandoned by the Irish state» (en anglès britànic). [Consulta: 31 gener 2021].
  9. ↑ Aodha, Gráinne Ní. «How many women in Ireland request abortion pills? How safe are they? Are they illegal?» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  10. ↑ Aodha, Gráinne Ní. «How Dublin's March for Choice was reported around the world» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  11. ↑ «Tens of thousands march in support of Eighth Amendment» (en anglès). , 01-07-2017.
  12. ↑ Sitemap; Feeds, R. S. S.; Policy, Cookie. «Labour Party Manifesto 2020» (en anglès), 25-01-2016. [Consulta: 31 gener 2021].
  13. ↑ «Green Manifesto 2016» (en anglès). Partit Verd. [Consulta: 31 gener 2021].
  14. ↑ «Building a Better Future 2016-2026» (en anglès). Socialdemòcrates. [Consulta: 31 gener 2021].
  15. ↑ "Sinn Féin support the Amnesty Ireland Repeal the 8th Campaign- Lynn Boylan MEP". Sinn Féin. Consulta 31 Gener 2021. Sinn Féin MEP Lynn Boylan joined Amnesty Ireland campaigners and her Sinn Féin colleagues outside Leinster House today calling for a referendum to repeal the 8th amendment.
  16. ↑ admin. «Workers’ Party Manifesto Offers a Real Recovery and Steps Towards a Socialist Future» (en anglès americà). [Consulta: 31 gener 2021].
  17. ↑ Enright, Mairead; Conway, Vicky; Londras (de), Fiona; Donnelly, Mary; Fletcher, Ruth; McDonell, Natalie; McGuinness, Sheelagh; Murray, Claire; Ring, Sinead; ui Chonnachtaigh, Sorcha. (en anglès) General Scheme of Access to Abortion Bill 2015, 2015. DOI: {{format ref}} https://doi.org/10.22024/UniKent/03/fal.174.
  18. ↑ «Ireland's new leader announces abortion referendum despite Pope visit» (en anglès), 15-06-2017. [Consulta: 31 gener 2021].
  19. ↑ «Government appoints Chairperson to Citizens' Assembly» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  20. ↑ «Final Report on the Eighth Amendment of the Constitution - The Citizens' Assembly». Arxivat de l'original el 2021-02-05. [Consulta: 31 gener 2021].
  21. ↑ McGreevy, Ronan. «Why did Citizens’ Assembly take liberal view on abortion?» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  22. ↑ Oireachtas, Houses of the. «Houses of the Oireachtas website» (en anglès), 29-01-2021. [Consulta: 31 gener 2021].
  23. ↑ «Speech by Mr Simon Harris TD, Minister for Health – Report of the Joint Committee on the Eighth Amendment of the Constitution – Dáil Éireann» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  24. ↑ «Fianna Fáil leader Micheál Martin backs repeal of the Eighth Amendment» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  25. ↑ "M (Immigration - Rights of Unborn) -v- Minister for Justice and Equality & ors: Judgements & Determinations: Courts Service of Ireland". Courts Service of Ireland. Consulta 31 Gener 2021.; "Statement re. M & ors -v- Minister for Justice and Equality & ors [2018] IESC 14: Judgements & Determinations: Courts Service of Ireland". Courts Service of Ireland. Consulta 31 Gener 2021.; O'Donnell, Orla (7 March 2018). "Unborn 'does not have' inherent constitutional rights". RTE.ie. Retrieved 22 May 2018.
  26. ↑ Oireachtas, Houses of the. «Thirty-sixth Amendment of the Constitution Act 2018 – No. C36 of 2018 – Houses of the Oireachtas» (en anglès), 07-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  27. ↑ «Policy Paper on Regulation of Termination of Pregnancy» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  28. ↑ 28,0 28,1 Bardon, Sarah; Clarke, Vivienne; O'Halloran, Marie. «Varadkar rules out Coveney’s two-third majority plan on abortion» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  29. ↑ Cionnaith, Fiachra Ó. «Simon Coveney's plan for ‘legal lock’ on abortion law in tatters» (en anglès), 28-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  30. ↑ 30,0 30,1 «An Bille um an Séú...: 27 Mar 2018: Seanad debates (KildareStreet.com)». [Consulta: 31 gener 2021].
  31. ↑ «Six things to know about the abortion Bill» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  32. ↑ 32,0 32,1 «General Scheme of a Bill to Regulate Termination of Pregnancy» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  33. ↑ Oireachtas, Houses of the. «Dáil Éireann debate - Friday, 9 Mar 2018» (en anglès), 09-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  34. ↑ Oireachtas, Houses of the. «Dáil Éireann debate - Wednesday, 21 Mar 2018» (en anglès), 21-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  35. ↑ Bardon, Sarah; O'Halloran, Marie; O'Regan, Michael. «Abortion referendum to go ahead following Dáil vote» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «An Bille um an Séú...: 21 Mar 2018: Dáil debates (KildareStreet.com)». [Consulta: 31 gener 2021].
  37. ↑ 37,0 37,1 «An Bille um an Séú...: 21 Mar 2018: Dáil debates (KildareStreet.com)». [Consulta: 31 gener 2021].
  38. ↑ McEnroe, Elaine Loughlin and Juno. «Micheál Martin 'furious' after 'five or six' TDs lead Fianna Fáil rejection of 8th Amendment vote» (en anglès), 23-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  39. ↑ Cionnaith, Fiachra Ó. «Ministers to have freedom on Eighth Amendment vote» (en anglès), 15-01-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  40. ↑ «An Bille um an Séú...: 21 Mar 2018: Dáil debates (KildareStreet.com)». [Consulta: 31 gener 2021].
  41. ↑ Wed; Mar, 21; 2018 - 21:20. «Latest: Abortion Referendum Bill passes all stages in the Dáil» (en anglès), 21-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  42. ↑ «Sinn Féin TD suspended after defying party line on abortion» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  43. ↑ Oireachtas, Houses of the. «Seanad Éireann debate - Wednesday, 28 Mar 2018» (en anglès), 28-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  44. ↑ «Department of Housing, Local Government and Heritage» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  45. ↑ 45,0 45,1 Kelly, Fiach. «SF unlikely to update abortion stance before referendum» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Bardon, Sarah. «Taoiseach to launch campaign for pro-repeal FG members» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  47. ↑ 47,0 47,1 Connor, Dyane «Taoiseach launches Fine Gael's Vote Yes campaign» (en anglès). , 21-04-2018.
  48. ↑ 48,0 48,1 Russell, Cliodhna. «'We still wrong women in Ireland today': Fine Gael launch referendum campaign» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  49. ↑ Mullally, Una. «The poisonous online campaign to defeat the abortion referendum» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  50. ↑ O'Halloran, Marie. «Taoiseach welcomes move by Google, Facebook on referendum ads» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  51. ↑ «En Banc Eleventh Circuit Dismisses Equal-Protection Challenge to Alabama Minimum-Wage Law» (en anglès americà), 13-12-2019. [Consulta: 31 gener 2021].
  52. ↑ Goodbody, Will «Google to ban ads related to 8th Amendment referendum» (en anglès). , 09-05-2018.
  53. ↑ Conneely, Ailbhe «Investigation over shutdown on Yes campaign webpage» (en anglès). , 10-05-2018.
  54. ↑ Holl, Kitty; Correspondent, Social Affairs; Flaherty, Rachel. «Savita’s father calls for repeal as campaigns target undecided» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  55. ↑ «Savita Halappanavar's father thanks Irish voters for 'historic' abortion vote» (en anglès), 26-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  56. ↑ CNN, Kara Fox. «The Americans trying to stop Ireland from voting Yes to abortion». [Consulta: 31 gener 2021].
  57. ↑ «Communist Party of Ireland». [Consulta: 31 gener 2021].
  58. ↑ «Éirígí Welcomes Advances On Same Sex Marriage And Abortion Rights In Six Counties» (en anglès americà). [Consulta: 31 gener 2021].
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 59,3 59,4 O'Regan, Michael. «Majority Fine Gael view on abortion referendum expected» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  60. ↑ «Women's Rights» (en anglès americà). [Consulta: 31 gener 2021].
  61. ↑ «Our Campaign Platform» (en anglès americà). [Consulta: 31 gener 2021].
  62. ↑ Newstalk. «Disability group Inclusion Ireland to join campaign to repeal Eighth Amendment». [Consulta: 31 gener 2021].
  63. ↑ «Statement from the Institute of Obstetricians and Gynaecologists» (en anglès britànic). [Consulta: 31 gener 2021].
  64. ↑ Connor, Dyane «Save the 8th distances itself from graphic posters» (en anglès). , 01-05-2018.
  65. ↑ «The Irish Times view on abortion: end the secrecy and the shame» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  66. ↑ «Renua Ireland». [Consulta: 31 gener 2021].
  67. ↑ «Renua Ireland». [Consulta: 31 gener 2021].
  68. ↑ 68,0 68,1 McGee, Harry. «Yes and No campaigners register as ‘third parties’ with watchdog» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  69. ↑ «Is the US meddling in Ireland’s referendum on abortion?» (en anglès), 03-04-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  70. ↑ 70,0 70,1 Kelly, Fiach. «Abortion referendum: Phoney war prevails until legislation is clear» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  71. ↑ 71,0 71,1 «Register of third parties» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 31 gener 2021].
  72. ↑ Duffy, Rónán. «'Sinn Féin is an absolute disgrace' - We spoke to the republican pro-lifers at the GPO today» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  73. ↑ McGarry, Patsy. «Catholic bishops: Repeal of Eighth would be ‘manifest injustice’» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  74. ↑ McGarry, Patsy. «Presbyterian Church urges ‘No’ vote in abortion referendum» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  75. ↑ «Press Release Concerning the...». [Consulta: 31 gener 2021].
  76. ↑ McGarry, Patsy. «Islamic spokesman calls for No vote in abortion referendum» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  77. ↑ McGreevy, Ronan; Am; Ferguson, a. «Orange Order member goes against institution and calls for Yes vote» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  78. ↑ «Statement on the proposal to repeal the 8th Amendment to the Irish Constitution from the Archbishop of Armagh and the Archbishop of Dublin». [Consulta: 31 gener 2021].
  79. ↑ «Down Syndrome Ireland». [Consulta: 31 gener 2021].
  80. ↑ «Irish abortion referendum - live: Ireland celebrates crushing win for Yes vote as PM promises swift abortion reform» (en anglès), 29-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  81. ↑ Finn, Christina. «Micheál Martin says making up his mind on abortion has been a 'long and challenging process'» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  82. ↑ Bardon, Sarah. «Maria Steen will take part in TV3 debate having previously pulled out» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  83. ↑ Brandon, Sarah. «Taoiseach to launch campaign for pro-repeal FG members» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  84. ↑ Burke, John «GAA to write to counties over involvement in referendum» (en anglès). , 22-04-2018.
  85. ↑ Al-Qadri, Shayk Dr Umar. «Muslim view: Repeal Eighth Amendment to relieve burden on women» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  86. ↑ McGrath, Pat «Islands vote in referendum on Eighth Amendment» (en anglès). , 24-05-2018.
  87. ↑ Tue; May, 08; 2018 - 07:48. «Today last day to register to vote ahead of referendum» (en anglès), 08-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  88. ↑ «Ireland abortion referendum: close result expected in historic vote» (en anglès), 25-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  89. ↑ «Ireland heads to the polls in landmark abortion referendum» (en anglès), 25-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  90. ↑ Editor, Pat Leahy Political. «Irish Times exit poll projects Ireland has voted by landslide to repeal Eighth» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  91. ↑ McCullagh, David «Exit poll: Large majority vote to change abortion laws» (en anglès). , 26-05-2018.
  92. ↑ «Anti-abortion campaign concedes defeat in Irish referendum» (en anglès), 26-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  93. ↑ 93,0 93,1 "Referendum Results 1937–2018[Enllaç no actiu]" (PDF). Department of Housing, Planning and Local Government. September 2018. p. 96. Consultat 31 de gener de 2021.
  94. ↑ 94,0 94,1 94,2 Reporters, Irish Times. «Reaction: ‘The country has listened. Women have spoken’» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  95. ↑ «Ireland's abortion referendum result in five charts» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  96. ↑ "Declan Galney a Twitter" Consulta: 31 de gener de 2021
  97. ↑ «Catholics who voted Yes in abortion referendum sinned» (en anglès), 28-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  98. ↑ «Theresa May congratulates Irish people as pressure grows to liberalise abortion laws in Northern Ireland» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  99. ↑ 99,0 99,1 «Theresa May will not intervene to help legalise abortion in Northern Ireland, Downing Street says» (en anglès), 29-05-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  100. ↑ «Abortion: Theresa May urged to act on NI's strict law» (en anglès). BBC News, 28-05-2018.
  101. ↑ «Abortion: Pro-choice protesters rally for NI law change» (en anglès). BBC News, 28-05-2018.
  102. ↑ «NI abortion law: Reform 'a feminist test for May'» (en anglès). BBC News, 29-05-2018.
  103. ↑ «Arlene Foster: Irish abortion vote has no impact on NI law» (en anglès). BBC News, 28-05-2018.
  104. ↑ Ryan, Barry (29 May 2018). "Referendum Act 1994 — Constitutional Referendum" (PDF). Iris Oifigiúil (43): 768–770. Consulta 31 de gener de 2021.
  105. ↑ 105,0 105,1 «Referendum – what happens next? | What's New». Arxivat de l'original el 2021-02-13. [Consulta: 31 gener 2021].
  106. ↑ Book (eISB), electronic Irish Statute. «electronic Irish Statute Book (eISB)» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  107. ↑ 107,0 107,1 «Three court applications to challenge referendum result» (en anglès). , 05-06-2018.
  108. ↑ Traynor, Vivienne «Applications sought to challenge referendum result» (en anglès). , 11-06-2018.
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 Tue; Jun, 26; 2018 - 18:02. «Man makes claim of 'electoral fraud' in High Court case against abortion referendum result» (en anglès), 26-06-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  110. ↑ Hurley, Sandra «High Court refuses challenge to referendum result» (en anglès). , 20-07-2018.
  111. ↑ Murray, Sean. «'It is not a tool for a disappointed voter': Court dismisses bid to challenge abortion referendum» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  112. ↑ Carolan, Mary; Leahy, Pat. «Supreme Court clears way for abortion law» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  113. ↑ Bardon, Sarah; Leahy, Pat. «Harris aims for Bill on abortion to pass before end of year» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  114. ↑ Duffy, Rónán. «Harris to bring abortion legislation to Dáil before summer recess» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  115. ↑ Kelly, Fiach. «Abortion law reform to be much sooner than expected» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  116. ↑ Kelly, Fiach; Carolan, Mary. «Eighth Amendment challenges ‘will not delay legislation’» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  117. ↑ «Half of FF TDs vote against Eighth referendum» (en anglès), 22-03-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  118. ↑ Leahy, Pat. «A landslide victory for Yes, far beyond any expectation» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  119. ↑ «Fianna Fail TDs on No side will allow abortion legislation through Dail - Martin» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  120. ↑ «Updated General Scheme of the Health (Regulation of Termination of Pregnancy Bill) 2018» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trenta-sisena_esmena_de_la_Constitució_Irlandesa&oldid=33524716»