Fianna Fáil
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FF |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | Nacionalisme irlandès, Republicanisme irlandès, Liberalisme, Populisme |
| Alineació política | centrisme centredreta |
| Història | |
| Creació | 23 de març de 1926, Capitol Cinema (en)  |
| Fundador | Éamonn de Valera |
| Activitat | |
| Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (2009–) Unió per l'Europa de les Nacions (–2009) |
| Membres | 21.600 (2015) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Micheál Martin |
| Persona rellevant | Micheál Martin, TD |
| Afiliació internacional | Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | fiannafail.ie |
| |
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fou fundat el 1926 per Éamonn de Valera. Els seus seguidors foren un nombrós grup de militants del Sinn Féin que s'oposaven totalment al Tractat Angloirlandès del 1921, en el qual es preveia la independència de pràcticament tota l'illa d'Irlanda, menys l'Ulster.
A les eleccions de 1932 assolí el poder, que ha mantingut de manera quasi ininterrompuda fins als nostres dies, un total de 61 anys des d'aquella data. Tots els seus dirigents han ocupat alguna vegada el càrrec de Taoiseach (Primer Ministre). Malgrat que diverses coalicions formades pel Fine Gael i pel Partit Laborista l'apartaren del govern, el Fianna Fáil pot presumir d'haver guanyat totes les eleccions generals des de 1932, essent sempre el grup més nombrós al Dáil Éireann.
Compta amb les joventuts del partit, Ógra Fianna Fáil, formada a mitjans dels 70 molt actives. Al Parlament Europeu ha format part del grup parlamentari Unió per l'Europa de les Nacions, amb l'Alleanza Nazionale italiana i el grup letó Pàtria i Llibertat, però des del 2004 és membre de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.
Després de la greu crisi econòmica dels anys 2008-2011, el govern presidit per Brian Cowen va perdre el suport de la majoria parlamentària i es veié obligat a avançar les eleccions legislatives al 25 de febrer, després d'haver aplicat una sèrie de retallades en despesa social i reformes impopulars manades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Aquests fets van dur el partit a passar a ser la tercera força politica i que el seu gran contrincant, el Fine Gael, guanyés per primera vegada unes eleccions generals.
Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.[1] Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022.[2]
A les eleccions al Dáil Éireann de 2024, Fianna Fáil es mantingués com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48,[3] i el seu soci de govern Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta.[4]
Resultats electorals
[modifica]Dáil Éireann
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | ± | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1927 (I) | Éamon de Valera | 299,486 | 26.2 (#2) | 44 / 153 |
 44
|
Oposició |
| 1927 (II) | 411,777 | 35.2 (#2) | 57 / 153 |
13
|
Oposició | |
| 1932 | 566,498 | 44.5 (#1) | 72 / 153 |
15
|
Minoria | |
| 1933 | 689,054 | 49.7 (#1) | 77 / 153 |
5
|
Minoria | |
| 1937 | 599,040 | 45.2 (#1) | 69 / 138 |
 8
|
Minoria | |
| 1938 | 667,996 | 51.9 (#1) | 77 / 138 |
8
|
Majoria | |
| 1943 | 557,525 | 41.9 (#1) | 67 / 138 |
10
|
Minoria | |
| 1944 | 595,259 | 48.9 (#1) | 76 / 138 |
9
|
Majoria | |
| 1948 | 553,914 | 41.9 (#1) | 68 / 147 |
8
|
Oposició | |
| 1951 | 616,212 | 46.3 (#1) | 69 / 147 |
1
|
Minoria | |
| 1954 | 578,960 | 43.4 (#1) | 65 / 147 |
4
|
Oposició | |
| 1957 | 592,994 | 48.3 (#1) | 78 / 147 |
13
|
Majoria | |
| 1961 | Seán Lemass | 512,073 | 43.8 (#1) | 70 / 144 |
8
|
Minoria |
| 1965 | 597,414 | 47.7 (#1) | 72 / 144 |
2
|
Majoria | |
| 1969 | Jack Lynch | 602,234 | 45.7 (#1) | 75 / 144 |
3
|
Majoria |
| 1973 | 624,528 | 46.2 (#1) | 69 / 144 |
6
|
Oposició | |
| 1977 | 811,615 | 50.6 (#1) | 84 / 148 |
15
|
Majoria | |
| 1981 | Charles Haughey | 777,616 | 45.3 (#1) | 78 / 166 |
6
|
Oposició |
| 1982 (I) | 786,951 | 47.3 (#1) | 81 / 166 |
3
|
Minoria | |
| 1982 (II) | 763,313 | 45.2 (#1) | 75 / 166 |
6
|
Oposició | |
| 1987 | 784,547 | 44.1 (#1) | 81 / 166 |
6
|
Minoria | |
| 1989 | 731,472 | 44.1 (#1) | 77 / 166 |
4
|
Coalició | |
| 1992 | Albert Reynolds | 674,650 | 39.1 (#1) | 68 / 166 |
9
|
Coalició (1992–94) |
| Oposició (1994–97) | ||||||
| 1997 | Bertie Ahern | 703,682 | 39.3 (#1) | 77 / 166 |
9
|
Coalició |
| 2002 | 770,748 | 41.5 (#1) | 81 / 166 |
4
|
Coalició | |
| 2007 | 858,565 | 41.6 (#1) | 77 / 166 |
4
|
Coalició | |
| 2011 | Micheál Martin | 387,358 | 17.5 (#3) | 20 / 166 |
57
|
Oposició |
| 2016 | 519,356 | 24.3 (#2) | 44 / 158 |
23
|
Suport extern | |
| 2020 | 484,315 | 22.2 (#1) | 38 / 160 |
6
|
Coalició | |
| 2024 | 481,417 | 21.8 (#1) | 48 / 174 |
10
|
Per determinar |
Presidencials
[modifica]| Any | Candidat | Vots | % | +/– | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1938 | Van donar suport a Douglas Hyde com independent | ||||
| 1945 | Seán T. O'Kelly | 537,965 | 49.5% | — | Victòria |
| 1952 | Van donar suport a Seán T. O'Kelly com independent | ||||
| 1959 | Éamon de Valera | 538,003 | 56.3% | — | Victòria |
| 1966 | 558,861 | 50.5% | 5.8
|
Victòria | |
| 1973 | Erskine H. Childers | 635,867 | 52% | 1.5
|
Victòria |
| 1974 | Cearbhall Ó Dálaigh | Sense oposició | N/A | N/A | Victòria |
| 1976 | Patrick Hillery | Sense oposició | N/A | N/A | Victòria |
| 1983 | Van donar suport a Patrick Hillery com independent | ||||
| 1990 | Brian Lenihan | 694,484 | 44.1% | — | Derrota |
| 1997 | Mary McAleese | 574,424 | 45.2% | 1.1
|
Victòria |
| 2004 | Van donar suport a Mary McAleese com independent | ||||
| 2018 | Van donar suport a Michael D. Higgins com independent | ||||
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup PE |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | Jack Lynch | 464,451 | 34.68 (#1) | 5 / 15 |
Nou | EPD |
| 1984 | Charles Haughey | 438,946 | 39.18 (#1) | 8 / 15 |
3
|
EDA |
| 1989 | 514,537 | 31.51 (#1) | 6 / 15 |
2
| ||
| 1994 | Albert Reynolds | 398,066 | 35.00 (#1) | 7 / 15 |
1
|
UFE |
| 1999 | Bertie Ahern | 537,757 | 38.64 (#1) | 6 / 15 |
1
|
UEN |
| 2004 | 524,504 | 29.45 (#2) | 4 / 13 |
2
| ||
| 2009 | Brian Cowen | 440,562 | 24.08 (#2) | 3 / 12 |
1
|
ALDE |
| 2014 | Micheál Martin | 369,545 | 22.31 (#1) | 1 / 11 |
2
| |
| 2019 | 277,705 | 16.55 (#2) | 2 / 13 |
1
|
RE | |
| 2024 | 356,794 | 20.44 (#2) | 4 / 14 |
2
|
Líders i caps Fianna Fáil
[modifica]- Éamonn de Valera (1926-1959)
- Seán Lemass (1959-1966)
- Jack Lynch (1966-1979)
- Charles Haughey (1979-1992)
- Albert Reynolds (1992-1994)
- Bertie Ahern (1994-2008)
- Brian Cowen (2008-2011)
- Micheál Martin (2011–present)
Referències
[modifica]
- Arnold, Bruce. Jack Lynch: Hero in Crisis. ISBN 1903582067.
- Coogan, Tim Pat. Eamon de Valera. ISBN 009175030X.
- Dwyer, Thomas Ryle. Nice Fellow: A Biography of Jack Lynch. ISBN 1856353680.
- Dwyer, Thomas Ryle. Short Fellow: A Biography of Charles J. Haughey. ISBN 1860231004.
- Dwyer, Thomas Ryle. Fallen Idol: Haughey's Controversial Career. ISBN 1856352021.
- Joyce, Joe; Murtagh, Peter. The Boss: Charles J. Haughey in Government. ISBN 0905169697.
- Lyons, Francis Steward Leland. Ireland Since the Famine.
- McCardle, Dorothy. The Irish Republic.
- Ryan, Tim. Albert Reynolds - The Longford Leader: The Unauthorised Biography. ISBN 0861215494.
- Smith, Raymond. Haughey and O'Malley: The Quest for Power. ISBN 1870138007.
- Walsh, Dick. The Party. ISBN 0717114465.
Web
[modifica]| Partits representats al Dáil Éireann (160) |
|   |
|---|---|---|
| Partits representats al Seanad Éireann (60) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (13) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
- ↑ Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Fianna Fáil emerges as largest party in Irish election» (en anglès). BBC, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ Balcells, Anna. «El Fianna Fáil i el Fine Gael, més a prop de tornar a governar junts a Irlanda». El Punt Avui, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].