Pau de Crépy
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 18 setembre 1544 | |||
| Localització | Crépy (França) | |||
| Estat | França | |||
| Signatari | ||||
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546. La pau seria efímera, ja que el 1551 arrencarien novament les hostilitats entre les dues potències signants.
Antecedents
[modifica]Des de finals del segle xv, a la península italiana s'havien succeït les Guerres Italianes, en què França i Espanya havien lluitat en bàndols oposats gairebé tot el temps. En 1542 les reclamacions sobre la sobirania del ducat de Milà van tornar a desfermar les hostilitats entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya (que des de 1519 era a més emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), donant pas a la guerra d'Itàlia de 1542-1546, un conflicte extraordinàriament costós per als participants en ell.
L'acord
[modifica]Els termes de l'acord incloïen:
- Carlos I i Francesc I cessarien les hostilitats restaurant el statu quo de 1538, any de la signatura de la treva de Niça;
- Carles renunciava als seus drets sobre el ducat de Borgonya;
- Francesc renunciava als seus drets sobre el ducat de Savoia, Regne de Nàpols i els territoris de Flandes i Artés;
- El duc Carles de Valois, duc d'Angulema, fill del rei de França, contrauria matrimoni amb la filla de Carlos Maria d'Habsburg o amb la seva neboda Ana d'Habsburgo -Jagellón. En el primer cas la núvia rebria com dot els Països Baixos i el Franc Comtat; en el segon el ducat de Milà;
- Les dues parts signants es donarien assistència mútua contra els otomans.
Conseqüències
[modifica]La signatura de la pau de Crépy va suposar la retirada de la flota otomana de les costes franceses[1] i la sortida de Carles de la guerra italiana de 1542-1546, però no la fi d'aquesta. El seu aliat Enric VIII d'Anglaterra continuaria la lluita contra França fins a la signatura del tractat d'Ardres en 1546.
La mort de Carles d'Angulema al setembre de 1545, impossibilitant la unió matrimonial entre les dues monarquies, va deixar la pau inconclusa.
Els conflictes a la península italiana entre les dues potències signants no acabarien aquí. En 1551 el fill i successor de Francesc, Enric II de França, va declarar novament la guerra a Carles I, donant inici a la guerra italiana de 1551-1559.
Bibliografia
[modifica]- Antonio Rodríguez Villa, de la Reial Acadèmia de la Història: Crónicas del Gran Capitan Madrid, 1908. És un recull de les següents obres:
- Cartas del Gran Capitan, recopilació de part de la seva correspondència, pàg. XIX - LXII.
- Pérez del Pulgar, Hernán. Coronada dicha de las dos conquistas del reyno de Nápoles (en castellà), 1554 =.
- Diego García de Paredes Breve suma de la vida y hechos de Diego García de Paredes, pàg. 255-259
- Anònim, Cronica manuscrita del Gran Capitan, pàg. 260-470.
- Paolo Giovi, Vita di Consalvo Fernando di Cordova, Dette Il Gran Capitano, Florència, 1550. Traduïda al català per Pedro Blas Torrellas, (Saragossa, 1554), pàg 471-554.
- Hernán Pérez del Pulgar, Breve parte de les gestas del excelente nombrado Gran Capitan, Sevilla, 1527, pàg. 555-590
- Jean d'Auton Chroniques de Louis XII, vol. I, vol. II i vol. III.
- Pandolfo Collenuccio, Història del regne de Nàpols (c. 1504) traduït del toscà per Juan Vázquez del Mármol el 1584
- Francesco Guicciardini: Delle Istoria d'Italia (1540), llibre V (en italià) o The history of Italy written in Italian in twenty books, mateixa obra traduïda al anglès. Les referències s'indiquen per a la versió anglesa.
- Jerónimo Zurita: Història del rei Ferran el Catòlic. De les empreses, i lligues d'Itàlia (1580).
- Juan de Mariana: Història general d'Espanya (1592), vol. XIV.
- Pietro Giannone, Istoria civile del regno di Napoli (1766).
- Frédéric Schoeller, Cours d'histoire des Etats Européens (1831), vol. XVI.
- Jean Charles Leonard de Sismondi, Histoire de la Renaissance de la liberté en Italie, de ses progrès, de sa Decadence, et de sa xut (1832).
- William Hickling Prescott: History of the Reign of Ferdinand and Isabella, the Catholic, of Spain (1838), vol. III.
- Luis Suárez Fernández: Els reis catòlics[Enllaç no actiu] (1990).
- Modesto Lafuente, Historia general de España, vol. V. 400(castellà)
- ↑ Szczepanski, Kallie. «Admiral Hayreddin Barbarossa» (en anglès). ThoughtCo, 21-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].