Vés al contingut

Tribuna internacional dels compositors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTribuna internacional dels compositors
IRC Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en) International Rostrum of Composers
(fr) Tribune internationale des compositeurs Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment recurrent Modifica el valor a Wikidata
Part deConsell internacional de la música Modifica el valor a Wikidata
Vigència1955 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants39 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrostrumplus.net… Modifica el valor a Wikidata

La Tribuna internacional dels compositors (IRC segons els sigles en anglès) és un fòrum anual organitzat pel Consell internacional de la música (IMC). És un trampolí per a compositors nous que ofereix alhora a les empreses de radiodifusió l'oportunitat d'intercanviar i promoure obres de música contemporània. Es finança amb les contribucions de les ràdios nacionals que hi participen.[1] El 2022, uns quatre-cents compositors van aprofitar de la iniciativa. Els concerts són disponibles per tots els membres de la Unió Europea de Radiodifusió.[2]

A la primeria dels anys 1950 l'aleshores jove organisme assessor de la UNESCO, el Consell internacional de la música organitzava a París a la seu de la UNESCO concerts de música contemporània. Els compositors solien participar-hi. El concert i les xerrades eren difusos per la ràdio pública de França.[1] A poc a poc va madurar la idea d'internacionalitzar l'esdeveniment i de donar-li un caràcter recurrent. Així, el 1954, les ràdios públiques de Bèlgica, França, Suïssa i Alemany van organitzar la primera Tribuna.

Cada any els delegats de les ràdios participants escoltar una cinquantena de composicions i trien dos laureats: un en la categoria general i un en la categoria dels menys de trenta anys. A més recomanen deu obres més.[3]

Premiats

[modifica]

Els premiats en la categoria general segueixen en negreta, el de menys de trenta anys en rodona fina. Sol haver-hi sengles premiats per categoria, però hi ha anys quan n’hi ha més.

  • 2021 a San Carlos de Bariloche, Argentina.
    • Ivana Ognjanović (1971, Sèrbia): Lonesome Skyscraper per a orquestra i electrònica (2019)
    • Krists Auznieks (1992, Letònia): Are one per a veu, orquestra de cambra i electrònica (2021)
  • 2019 a San Carlos de Bariloche, Argentina.
    • Petra Strahovnik (1986, Eslovènia): Prana per a orquestra (2018)
    • Jēkabs Jančevskis (1992, Letònia): When per a cor i cello (2016)
  • 2018 a Budapest, Hungria.
    • Páll Ragnar Pálsson (1977, Islàndia): Quake per a cello i orquestra (2018)
    • Jan-Peter de Graaff (1992, Països Baixos): Le café de nuit per a orquestra (2017)
  • 2017 a Palermo, Itàlia.
    • Artur Zagajewski (1978, Polònia): Brut per a cello i ensemble (2014)[4]
    • Sebastian Hilli (1990, Finlàndia): Reachings per a orquestra (2014) [5]
  • 2016 a Wroclaw, Polònia.
    • Oscar Bianchi (1975, Suïssa): Partendo per a countertenor i ensemble (2015)[6]
    • Maria Kõrvits (1987, Estònia): Langedes ülespoole, taeva kaarjasse kaussi per a orquestra (2015)
  • 2015 a Tallinn, Estònia.
    • Jan Erik Mikalsen (1979, Noruega): Cançons per a Orchestra (2014)[7]
    • Matej Bonin (1986, Slovènia): Cancro per a orquestra sinfònica (2015)
  • 2014 a Helsinki, Finlàndia.
  • 2013 a Praga, Txèquia.
    • Agata Zubel (1978, Polònia): Not I, per a veu, chamber ensemble i electrònica (2010)
    • Úlfur Hansson (1988, Iceland): So very strange, obra electroacústica (2011)
  • 2012 a Estocolm, Suècia.
    • Pedro Ochoa (1968, Argentina): Tierra Viva, per a piano i tape (2011)
    • Peter Kerkelov (1984, Bulgaria): Attempt at Screaming, per a conjunt (2011)
  • 2011 a Viena, Àustria.
    • Françasco Filidei (1973, Itàlia): Macchina per scoppiare Pagliacci, per a orquestra doble (2005)
    • Juan Pablo Nicoletti (1983, Argentina): Abismo al Abismo, obra electroacústica (2011)
  • 2010 a Lisboa, Portugal.
    • Simon Steen-Andersen (1976, Dinamarca): Ouvertures (Part 1), per a guzheng, sampler i orquestra (2008)
    • Kristaps Pētersons (1982, Letònia): Twilight Chants, per a mixed cor, double bass i glasses (2009)
  • 2009 a París, França.
    • Martijn Padding (1956, Països Baixos): First Harmonium Concerto, per a harmònium i orquestra (2008)
    • Justė Janulytė (1982, Lituània): Aquarelle, per a cor mixt (2007)
  • 2008
    • Misato Mochizuki (1969, Japó): L'Heure Bleue, per a orquestra (2007)
    • Florent Motsch (1980, França): Memoire du Vent, per a orquestra (2006)
  • 2007
    • Erin Gee (1974, Estats Units): Mouth Piece IX, per a veu i orquestra (2006)
    • Ülo Krigul (1978, Estònia): Jenzeits, per a orquestra (2005)
  • 2006
    • Arnulf Herrmann (1968, Alemanya): Terzenseele, per a conjunt (2005–06)
    • Ēriks Ešenvalds (1977, Letònia): Légende de la femme emmurée, per a cor mixt (2005)
  • 2005
    • Mārtiņš Viļums (1974, Letònia): Le temps scintille..., per a cor mixt (2003)
    • Luke Bedford (1978, Regne Unit): Rode with darkness, per a orquestra gros (2003)
  • 2003 (la 50a edició)
    • Hanna Kulenty (1961, Polònia): Trumpet Concerto, per a trompeta i orquestra simfònica (2002)
    • Johannes Maria Staud (1974, Àustria): Polygon per a piano i orquestra (2002)
  • 2002
    • Anders Hillborg (1954, Suècia): Dreaming River, per a orquestra (1999)
    • Daniel Vacs (1972, Argentina): Viento negro, per a violí (2002)
  • 2001
    • Uljas Pulkkis (1975, Finlàndia): Enchanted Garden, per a violí i orquestra (2000)
    • Brian Current (1972, Canadà): For the time being, per a orquestra (1999)
  • 1999
    • Brett Dean (1961, Austràlia): Ariel's Music, per a clarinet i orquestra (1995)
    • Rolf Wallin (1957, Noruega): Ground, per a cello i string orquestra (1997)
    • Maja Ratkje (1973, Noruega): Waves II B, per a orquestra de cambra (1997-78)
  • 1998
    • Pascal Dusapin (1955, França): Watt, per a trombone i orquestra (1994)
    • Tommi Kärkkäinen (1969, Finlàndia): Seven miniatures, per a orquestra (1996)
  • 1997
    • Marc-André Dalbavie (1961, França): Concerto per a violí, per a violí i orquestra (1997)
    • Thomas Heinisch (1968, Àustria): Abglanz und Schweigen, per a chamber ensemble (1996)
  • 1996
    • Pär Lindgren (1952, Suècia): Oaijé, per a orquestra (1993)
    • Mari Vihmand (1967, Estònia): Floreo, per a orquestra (1995–96)
  • 1994
    • Eero Hämeenniemi (1951, Finlàndia): Nattuvanar, per a chamber ensemble (1993)
    • Thomas Adès (1971, Regne Unit): Living Toys, per a orquestra de cambra (1993)[8]
  • 1993
    • Kimmo Hakola (1958, Finlàndia): Capriole, per a baix i cello (1991)
    • Gisle Kverndokk (1967, Noruega): Initiation, per a violí i orquestra (1992)
  • 1992
    • Esa-Pekka Salonen (1955, Finlàndia): Floof, per a soprano i orquestra de cambra (1982)
    • Jesper Koch (1967, Dinamarca): Icebreaking, per a dos acordions i percussió (1991)
  • 1988
    • Jukka Tiensuu (1948, Finlàndia): Tokko, per a cor masculi i cinta magnètica (1987)
    • Srđan Dedić (1965, Croatia): Snake Charmer, per a clarinet baix (1986)
  • 1987
    • Roger Smalley (1943, Austràlia): Piano Concerto, per a piano i orquestra (1985)
    • Kimmo Hakola (1958, Finlàndia): Quartet de cordes, (1986)
  • 1986
    • Magnus Lindberg (1958, Finlàndia): Kraft, per a clarinet, cello, piano, dues percussions, orquestra i cinta (1983–85)
    • Luc Brewaeys (1959, Bèlgica): E poi c'era, per a orquestra (1985)
  • 1985
    • Alejandro Iglesias Rossi (1960, Argentina): Ancestral Rites of a Forgotten Culture, mezzo soprano i 6 percussions (1983)
    • George Benjamin (1960, Regne Unit): At first light, oboe i orquestra (1982)
  • 1983
    • György Kurtág (1926, Hungria): Messages de feu demoiselle R.V. Troussova, soprano i orquestra de cambra (1976–80)
    • Detlev Müller-Siemens (1957, Alemanya): Passacaglia, per a orquestra (1978)
  • 1982
    • Yoshihisa Taira (1938, França): Meditations, per a orquestra (1982)
    • Magnus Lindberg (1958, Finlàndia): ... de Tartuffe, je crois, per a quintet de piano (1981)
  • 1981
    • Frédéric van Rossum (1939, Bèlgica): Réquisitoire, per a brass band i percussió (1973)
    • Jouni Kaipainen (1956, Finlàndia): Trois morceaux de l’aube, per a cello i piano (1980–81)
  • 1980
    • Aleksander Lasoń (1951, Polònia): Symphony No. 1, per a metall, percussió i dos pianos (1975)
    • Akira Nishimura (1953, Japan): Ketiak, per a sis percussions (1979)
  • 1979
    • Charles Chaynes (1925, França): Pour un monde noir, 4 poemes per a soprano i orquestra (1976)
  • 1977
    • Louis Andriessen (1932, Països Baixos): De Staat, per a solites feminines i 27 instruments (1972–76)
  • 1976
    • Tomás Marco (1942, Spain): Autodafé, per a piano, orgue, tres grups instrumentals, i violins in echo (1975)
    • Dimitar Tapkov (1929, Bulgaria): Cantate pour la paix, per a soprano, cor i orquestra (1975)
  • 1975
    • Zsolt Durkó (1934, Hungary): Burial prayer, oratoris per a tenor, bariton, cor i orquestra (1967–72)
  • 1974
    • Hans Ko (1930, Països Baixos): L 'Allegri, soprano i orchestra, (1967)
  • 1973
    • Henryk Górecki (1933, Polònia): Ad Matrem, per a soprano, cor i orquestra (1971)
  • 1972
    • Sándor Balassa (1935, Hungria): Requiem per a Lajos reserve, per a cor i orquestra (1968–69)
  • 1971
    • George Crumb (1929, Estats Units): Ancient Veus of Children, soprano i octet (1970)
  • 1970
  • 1969
    • György Ligeti (1923, Hungria/Àustria): Lontano, per a orquestra (1967)
  • 1968
    • Jan Kapr (1914, Txecoslovàquia): Exercises pour Gydli, per a soprano, flauta i arpa (1967)
    • Witold Lutosławski (1913, Polònia): Symphony No. 2, per a orquestra (1966-7)
    • John Tavener (1944, Regne Unit): The Whale, cantata dramàtica (1966)
  • 1967
    • Franco Donatoni (1927, Itàlia): Puppenspiel No, per a flauta i orquestra (1965)
    • Luboš Fišer (1935, Txecoslovàquia): Fifteen Prints after Dürer’s Apocalypse, per a orquestra (1965)
  • 1966
    • Tadeusz Baird (1928, Polònia): Four Dialogues, per a oboe i orquestra de cambra (1965)
  • 1965
    • Angelo Paccagnini (1930, Itàlia): Wind in the Wind, per a mezzo-soprano i orquestra (1964)
    • Tōru Takemitsu (1930, Japó): Textures from the Arc, per a piano i orquestra (1964)
  • 1964
    • Witold Lutosławski (1913, Polònia): Three poems by Henri Michaux, per a 20 veus, cor i orquestra (1963)
  • 1963
    • Tadeusz Baird (1928, Polònia): Variations without a theme, per a orquestra (1962)
  • 1961
  • 1956
    • Frank Martin (1890, Suïssa): Cembalo Concerto, per a harpsichord i orquestra (1951–52)
    • Hans Werner Henze (1926, Alemanya): Simfonia núm. 3 (1949–50)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Dix Ans de Tribune Internationale des Compositeurs». The World of Music, 7, 3, 1965, pàg. 60–63. ISSN: 0043-8774.
  2. ↑ «About» (en anglès). International Rostrum of Composers (IRC), 15-03-2017. [Consulta: 15 març 2022].
  3. ↑ Grout, Marie; Lavallard, Valérie. «Nuit de la Tribune Internationale des Compositeurs et Compositrices 2019 (4/4)» (en francès). France Musique, 16-12-2021. [Consulta: 15 març 2022].
  4. ↑ Artur Zagajewski [http://www.thenews.pl/1/11/Artykul/307949,Success-for-Poles-at-Composers%E2%80%99-Rostrum, Radio Polònia,
  5. ↑ Niemi. «Sebastian Hillin orkesteriteos voitti nuorten sarjan kansainvälisessä nykymusiikin katselmuksessa», 23-05-2017.
  6. ↑ «Oscar Bianchi». Music Noruega.
  7. ↑ Lauvland Pettersen, Tomas "Jan Erik Mikalsen wins International Rostrum of Composers"[Enllaç no actiu], Music Noruega, 18 May 2015.
  8. ↑ «IRC Results over the past years». International Music Council.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tribuna_internacional_dels_compositors&oldid=33410342»