Vés al contingut

Tricobacteriosi axil·lar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaTricobacteriosi axil·lar
Una aixella amb pèls afectats de manera variable modifica
Tipusmalaltia del pèl Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènesi
Causat perCorinebacteri Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A48.8 i L08.8 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9039.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine1054088 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0040930 Modifica el valor a Wikidata

La tricobacteriosi axil·lar és una colonització bacteriana superficial de les tiges capil·lars a les zones amb glàndules sudorípares, com les aixelles i l'engonal. És una malaltia trivial de l'extensió mundial que es creu que és causada pel gènere Corynebacteria.[1] La condició s'ha anomenat extensivament tricomicosi axil·lar en la literatura, però a causa que és una infecció bacteriana i no una infecció per fongs, s'ha de denominar tricobacteriosi.[2]

Presentació

[modifica]

Es caracteritza per la presència de concrecions al llarg de les tiges del cabell, de color groguenc, i rarament en forma de nòduls vermells o negres. Aquestes concrecions es deriven de la colonització bacteriana al llarg de la tija del cabell que conté la suor apocrina seca amb una substància de cimentació generada pels bacteris.[2]

Causa

[modifica]

És causada per diverses espècies de Corynebacterium.[2]

L'obesitat, la hiperhidrosi, una pobra higiene local i els ambients càlids i humits són factors predisposats comuns.[3]

Diagnòstic

[modifica]

La infecció es diagnostica mitjançant un examen detallat de la tija del pèl on es veu unes concrecions d'un material marró a groc. Normalment hi ha una olor ranci associada. Un examen microscòpic pot confirmar el diagnòstic, però això rarament és necessari.[4]

Alguns pacients amb sudoració excessiva presenten l'anomenada tríada corinebacterial, és a dir, la presència simultània de tricobacteriosi axil·lar, eritrasma i queratòlisi foveolar.[5]

Tractament

[modifica]

No hi ha estudis terapèutics específics disponibles sobre tricobacteriosi.[6]

Molts autors consideren que el tractament més eficaç consisteix en l'afaitat de l'àrea afectada durant un període de 2-3 setmanes.[4][7] També es recomana l'ús d'un tractament concomitant, com ara sabons de sofre o peròxid de benzoïl.[8] Fregar-se durant el rentat pot ajudar a alterar el biofilm, d'aquesta manera s'augmenta l'accessibilitat dels antisèptics als bacteris.[6]

Les infeccions de Corynebacterium estan relacionades amb la sudoració excessiva; per aquest motiu, els desodorants que contenen una solució de clorur d'alumini es poden utilitzar per al tractament i la prevenció.[7]

Es recomana mantenir una bona higiene local.[7]

Referències

[modifica]
  1. Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007, p. 1089. ISBN 1-4160-2999-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Trichomycosis (trichobacteriosis): clinical and microbiological experience with 56 cases». International Journal of Trichology, 5, 1, 1-2013, pàg. 12–6. DOI: 10.4103/0974-7753.114704. PMC: 3746219. PMID: 23960390.
  3. «Images in clinical medicine. Trichomycosis axillaris» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 369, 18, 10-2013, pàg. 1735. DOI: 10.1056/nejmicm1300241. PMID: 24171519.
  4. 4,0 4,1 Huang, Ching-Fu; Liaw, Fang-Yih; Liu, Ying-Chun; Wang, Wei-Ming «Answer: Can you identify this condition?». Can Fam Physician, 59, 6, 2013 Jun, pàg. 648. PMC: 3681455.
  5. «A corynebacterial triad: Prevalence of erythrasma and trichomycosis axillaris in soldiers with pitted keratolysis». Journal of the American Academy of Dermatology, 58, 2 Suppl, 2-2008, pàg. S57–8. DOI: 10.1016/j.jaad.2006.05.054. PMID: 18191714.
  6. 6,0 6,1 «Corynebacterium-associated skin infections». International Journal of Dermatology, 47, 9, 9-2008, pàg. 884–90. DOI: 10.1111/j.1365-4632.2008.03773.x. PMID: 18937649.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Creamy Yellow Concretions in Axillary Hair». JAMA Dermatology, 151, 9, 9-2015, pàg. 1023–4. DOI: 10.1001/jamadermatol.2015.0989. PMID: 25970422.
  8. Swart MN, Weinberg AN. Bacterial diseases with cutaneous involvement. In: Fitzpatrick’s Dermatology in General Medicine, 6th edn. New York: McGraw-Hill, 2003: 1843–1878.

Enllaços externs

[modifica]