Vés al contingut

Trio per a piano núm. 1 (Arenski)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 1
Títol originalPiano Trio No.1, Op.32 (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalTrio per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorAnton Arenski Modifica el valor a Wikidata
Creació1894 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. Op. 32 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aKarl Davídov Modifica el valor a Wikidata
Opus32 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f64fe7d6-b3bd-47fa-a707-75caea8aa655 Allmusic: mc0002403658 Modifica el valor a Wikidata

Trio per a piano núm. 1 en re menor, op. 32, per a violí, violoncel i piano, és una composició de cambra romàntica del compositor rus Anton Arenski. El trio, escrit el 1894, està dedicat a la memòria del reconegut violoncel·lista rus, Karl Davídov. Probablement es va estrenar el desembre de 1894 a Moscou o Sant Petersburg amb el compositor al piano, el violí del txec Jan Hřímalý i el violoncel d'Anatoli Brandukov.[1]

Moviments

[modifica]

Consta de quatre moviments amb una durada aproximada de 32 minuts:

  1. Allegro moderato
  2. Scherzo: Allegro molto
  3. Elegia: Adagio
  4. Finale: Allegro non troppo

Origen i context

[modifica]
El violoncel·lista Anatoli Brandukov, que probablement va estrenar el trio, amb Txaikovski

És l'obra més àmpliament coneguda d'Arenski. Hi és evident la presència de Mendelssohn, sobretot el seu Trio per a piano en re menor. El trio mostra la seva facilitat melòdica i la seva fluida tècnica compositiva. Va ser composta en memòria del violoncel·lista Davídov -la vena elegíaca era característica d'Arenski-, i el seu propòsit commemoratiu és particularment evident en el tercer moviment. Tot i ser alumne de Rimski-Kórsakov, sembla haver rebut més influència de Txaikovski.[2][3][4]

Enregistraments

[modifica]

El compositor va fer una gravació primerenca del trio sobre cilindres de cera, amb el violinista Jan Hřímalý, el violoncel·lista Anatoli Brandukov i ell mateix al piano. Aquest enregistrament es va fer poc després de la seva composició i és gairebé segur que és el primer enregistrament, tot i que no està complet.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ James Keller. Chamber Music: A Listener's Guide. Oxford University Press, 3 desembre 2010, p. 1. ISBN 978-0-19-970008-0. 
  2. ↑ «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 15 març 2021].
  3. ↑ MacDonald, Calum. «Ressenya del disc» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 15 març 2021].
  4. ↑ Brown, David. «Arensky, Anton [Antony Stepanovich]» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 15 març 2021].
  5. ↑ Wakin, Daniel J. «Classical Ghosts, Audible Once Again» (en anglès). New York Times. [Consulta: 15 març 2021].

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trio_per_a_piano_núm._1_(Arenski)&oldid=32132579»