Jan Hřímalý
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 abril 1844  Plzeň (Txèquia) | ||
| Mort | 11 gener 1915 (Julià) (70 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | Cementiri Vedénskoie | ||
| Formació | Conservatori de Praga | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Amsterdam | ||
| Ocupació | violinista, compositor, professor, concertino, pedagog musical, professor d'universitat, músic | ||
| Ocupador | Conservatori de Moscou | ||
| Alumnes | Reinhold Glière | ||
| Instrument | Violí | ||
| Família | |||
| Pare | Vojtěch Hřímalý | ||
| Germans | Marie Stanek-Hrimaly Anna Hřímalá Bohuslav Hřímalý Jaromír Hřímalý Adalbert Hřimalý | ||
| Parents | Otakar Hřímalý, nebot | ||
  
 | |||
Jan Hřímalý (Plzeň, 13 d'abril de 1844 - Moscou, 11 de gener de 1915 (Julià)),[1][2][3]rus: Иван (Ян) Войтехович Гржимали Ivan (Ian) Voitékhovitx Hrjimali fou un violinista i professor de música txec-rus. Era fill de l'organista Vojtěch Hřímalý, germà del compositor Vojtěch Hřímalý, del director Bohuslav Hřímalý i de la cantant Marie Hřímalá.
Biografia
[modifica]Provenia de la família musical Hřímalý.[4] Va rebre la seva educació musical bàsica del seu pare Vojtěch i el seu germà gran del mateix nom. Va estudiar violí amb Moritz Mildner al Conservatori de Praga (1855–1861) i va arribar a ser líder de l'Orquestra Simfònica d'Amsterdam (1862–1868).[1]El 1869 va ser nomenat professor de violí al Conservatori de Moscou. Després de la mort de Laub el 1875, Hřímalý va ocupar el seu lloc i va romandre professor al conservatori durant 40 anys fins a la seva mort; és considerat un dels fundadors de l'escola russa de violí.[5] Va ser líder de l'Orquestra de la Societat Musical Russa a Moscou des de 1874 fins a 1906.[1]
Coneixia Piotr Ilitx Txaikovski, que el tenia en alta estima. Va coestrenar els quartets de corda núms 2 (1874) i 3 (1876) de Txaikovski. El març de 1882 va aparèixer a la primera actuació (privada) del Trio per a piano en la menor de Txaikovski i potser també va aparèixer a l'estrena pública a l'octubre, tot i que això no és segur.
Va fer un enregistrament molt primerenc sobre cilindres de cera del Trio de piano núm. 1 en re menor d'Anton Arenski, amb el compositor al piano i el violoncel·lista Anatoli Brandukov. Aquest enregistrament es va fer poc després de la seva composició i gairebé segur que és el seu primer enregistrament, tot i que no està complet.[6][7]
Va ser considerat un professor destacat.[8]Entre els seus alumnes hi havia Ióssif Kotek, Reinhold Glière,[4]que va dedicar el seu Octet per a cordes, op. 5, al seu mestre;[9] Paul Juon;[10]Vladímir Bakaléinikov; Arcady Dubensky;[11]Stanisław Barcewicz, Piotr Stoliarski (futur professor de David Óistrakh, Nathan Milstein i molts altres);[12] Nikolai Róslavets;[13]Konstantín Saràdjev;[14]Aleksandr Petxnikov,[15] Mikhaïl Press, Alexander Schmuller;[16] i possiblement Mitrofan Vassíliev el primer professor de violí de Jean Sibelius.[17]
A més de la seva activitat concertística i docent, també va publicar diversos estudis tècnics de violí, alguns dels quals van ser valorats per Jascha Heifetz.[18]Va morir a Moscou el 1915.
Tots els seus germans tenien talent musical. Juntament amb els seus germans, Vojtěch (1842–1908), Jan Bartulomeus Čestmír (1844–1915) i Bohuslav Ferdinand Wenzl (1848–1894), van fundar el primer quartet de corda a Bohèmia. Les seves germanes, Maria Regina (1839–1924) i Anna Jana (1840–1897) eren cantants de renom a Salzburg, Àustria.[19]
Andrei Beli va escriure al poema «Первое свидание» ("Primera cita"):
| « | (rus) Мои мистические дали |
(català) Els meus espais místics |
» |
| — Andrei Beli, Первое свидание (1921) | |||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tchaikovsky Research» (en anglès). Tchaikovsky Research. [Consulta: 21 juny 2015].
- ↑ «Index des Trios» (en anglès). Altenbergtrio.at. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ La data de defunció de l'1 de març de 1915 també apareix a la literatura, p. Grove's Dictionary, 5a ed., 1954
- ↑ 4,0 4,1 Greene, David Mason; Green, Constance. David Mason Greene, Greene's Biographical Encyclopedia of Composers (en anglès), 25 de setembre 2007. ISBN 9780385142786.
- ↑ «Violinist composers». Users.globalnet.co.uk, 06-02-2000. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Wakin, Daniel J. «Classical Ghosts, Audible Once Again» (en anglès). New York Times. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «The Dawn of Recording» (en anglès). Marstonrecords.com. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5a ed., 1954
- ↑ «Reinhold Gliere» (en anglès). Edition Silvertrust. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ «Swiss Violin Concertos» (en anglès). Swissinfo.ch, 19-06-2003. Arxivat de l'original el 2012-09-10. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ The New York Public Library. «The New York Public Library» (en anglès). Nypl.org, 27-12-2011. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Tarr, Edward H. Edward H. Tarr, East Meets West (en anglès), 2003. ISBN 9781576470282.
- ↑ «Описание CD» (en anglès). Mymusicbase.ru. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ «(True) Synesthete Composers and Musicians» (en anglès). Home.comcast.net. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2005. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Lahee, Henry Charles. Famous Violinists of To-day and Yesterday (en anglès). L.C. Page, 1906, p. 296.
- ↑ «Famous Musicians of a Wandering Race» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Jean Sibelius. «The Wegelius Institute» (en anglès). Johnkinsella.net. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ «Chicago School of Violin Making» (en anglès). Maestronet.com. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Genealogia per Åke Backström, Sydney, www.genealogia.fi
