Triple cruïlla de la Reina Charlotte
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Cascadia_Subduction_Zone.svg/300px-Cascadia_Subduction_Zone.svg.png)
La triple cruïlla de la Reina Charlotte és una triple cruïlla on es troben tres plaques tectòniques: la placa pacífica, la placa nord-americana i la placa de l'Explorador.[1]
A la intersecció dels seus límits es produeix:
- la falla de la Reina Charlotte, s'estén a més de 1.200 quilòmetres des de la costa de l'illa de Vancouver (Canadà), fins a la serralada Fairweather, al sud-est d'Alaska. Té una forta sismicitat i separa la placa del Pacífic de la placa Nord-americana.[2]
- la zona de subducció de Cascadia, discorre gairebé paral·lela a la costa, on es produeix la subducció de l'escorça oceànica sota la continental.[3]
- la dorsal de l'Explorador és una dorsal oceànica i límit divergent de plaques tectòniques situada 241 km a l'oest de l'Illa de Vancouver, manté una activitat hidrotermal constant i és sísmicament activa.[4]
Localització
[modifica]La triple cruïlla de la Reina Charlotte s'ubica actualment al costat de la fossa-badia de Queen Charlotte i dels monts marins de Dellwood, davant de la costa oest de l'illa de Vancouver. Abans (10 Ma a 1,5 Ma), es localitzava al sud-oest de l'illa.[5][6] Els moviments de la triple cruïlla s'han caracteritzat pels canvis tectònics importants de les plaques terciàries Pacífic-Nord-amèrica.[7]
La regió està marcada per la tectònica de micro-plaques que evolucionen ràpidament i on s'hi produeixen abundants fenòmens sísmics.[8]
Referències
[modifica]- ↑ C. M. R. Fowler. The Solid Earth: An Introduction to Global Geophysics (en anglès). il·lustrada, reimpresa. Cambridge University Press, 1990, p. 23. ISBN 0521385903, 9780521385909.
- ↑ «Mapping the Entire Queen Charlotte-Fairweather Fault System» (en anglès). USGS, 2022. [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ «Part 3: Queen Charlotte-Fairweather Fault» (en anglès). Surviving Cascadia, Pacific Northwest Earthquakes and Tsunamis, 2018. [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ «Explorer Ridge» (en anglès). NOAA, 2002. [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ «Queen Charlotte Sound» (en anglès). Britannica, 2025. [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ R. P. Riddihough, R. G. Currie, and R. D. Hyndman. 1980. The Dellwood knolls and their role in triple junction tectonics off northern Vancouver Island. Canadian Journal of Earth Sciences. 17(5): 577-593. https://doi.org/10.1139/e80-057
- ↑ Spence, G. D., & Long, D. T. (1995) Transition from oceanic to continental crustal structure: Seismic and gravity models at the queen charlotte transform margin. Canadian Journal of Earth Sciences, 32(6), 699–717.
- ↑ G. F. Littel; M. G. Bostock: A. Schaeffer; S. Roecker «Microplate Evolution in the Queen Charlotte Triple Junction & Explorer Region: New Insights From Microseismicity». AGU, 30-05-2023, pàg. abstract. DOI: 10.1029/2022TC007494.