Vés al contingut

Tristan Corbière

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTristan Corbière

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Édouard-Joachim Corbière Modifica el valor a Wikidata
18 juliol 1845 Modifica el valor a Wikidata
Morlaix (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1875 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Morlaix (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMorlaix Modifica el valor a Wikidata
Formaciólycée Georges-Clemenceau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
MovimentSimbolisme Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÉdouard Corbière Modifica el valor a Wikidata
ParentsJules E. Chenantais, cosí germà Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 6b6dde4a-30cd-4fbb-ac16-255e6e37cb71 Discogs: 826515 Project Gutenberg: 6993 Modifica el valor a Wikidata

Édouard-Joachim Corbière, anomenat Tristan Corbière, nascut a Coat-Congar de la comuna francesa Morlaix (Finisterre), el 18 de juliol del 1845 i mort l'1 de març del 1875, on va viure la major part de la seua vida i on moriria de tuberculosi a l'edat de 29 anys. Tancat, lligat a l'oceà i a les seves arrels bretones, i tenyit de menyspreu pel sentimentalisme romàntic,[1] la seva obra també es caracteritza pel seu joc idiomàtic i una modernitat excepcional. Va ser elogiat tant per Ezra Pound com per T. S. Eliot (l'obra del qual va tenir una gran influència).[2]

Va ser un poeta, el treball del qual va ser poc conegut fins que Paul Verlaine el va incloure en la seua prosa poètica d'Els poetes maleïts (Poètes maudits); la recomanació de Verlaine va ser suficient per a dur el seu treball a la llum pública i establir-lo com un dels mestres reconeguts del simbolisme i posteriorment va ser redescobert i tractat com a predecessor pels surrealistes.[3]

El seu únic treball publicat en vida va aparèixer en Les amours jaunes, 1873. És un llibre de poemes en el qual el lirisme descriptiu, el reflex de l'atracció que van despertar en l'autor l'oceà i la terra i la gent de Bretanya s'uneixen a originals troballes formals, presidits pel sarcasme, la crítica irònica i l'esperit de rebel·lia.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Geoffrey Brereton, A Short History of French Literature (1954) p. 299
  2. Corbière, Tristan. Selected poems and prose : the centenary Corbière. Nova York: Routledge, 2003. ISBN 0-415-96939-5. 
  3. Wallace Fowlie, Poem and Symbol (2010) p. 94

Enllaços externs

[modifica]