Tuliokita
 Tuliokita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₆BaTh(CO₃)₆·6H₂O |
| Epònim | Tuliok river head, East slope (en)  |
| Localitat tipus | mina d'apatita de Kirovskii, Kukisvumchorr Mt, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.50 |
| Dana | 15.4.6.1 |
| Heys | 11.9.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,17Å; c = 8,6Å; |
| Color | incolor, blanc |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,574 nε = 1,587 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Impureses comunes | ORG |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-041 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Tli |
| Referències | [1] |
La tuliokita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del riu Tuliok, a Rússia, molt a prop del lloc on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La tuliokita és un carbonat de fórmula química Na₆BaTh(CO₃)₆·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics o romboèdrics, de fins a 4 mil·límetres, dominats per {1010} i {1011}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tuliokita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita i baylissita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1988 a la mina d'apatita de Kirovskii, al mont Kukisvumchorr, al Massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. Es troba als filons hidrotermals en pegmatites de sienita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sidorenkita, vinogradovita, vil·liaumita, microclina, pirssonita, shortita, trona, termonatrita, natró, natrolita i aegirina.[2]
Referències
[modifica]