Calconatronita
 Calconatronita | |
|---|---|
 Calconatronita de la mina Bastenberg, a Ramsbeck (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya) | |
| Fórmula química | Na₂Cu(CO₃)₂·3H₂O |
| Epònim | coure, sodi i composició química  |
| Localitat tipus | Egipte |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.02 |
| Dana | 15.2.3.1 |
| Heys | 11.2.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,7Å; b = 6,09Å; c = 13,82Å; β = 91,92° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de blau-verdós a blau clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,27(3) g/cm³ (mesurada); 2,31 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,483 nβ = 1,530 nγ = 1,576 |
| Birefringència | δ = 0,093 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1955 |
| Símbol | Chna |
| Referències | [1] |
La calconatronita és un mineral de la classe dels carbonats. El seu nom prové del grec chalcos, pel coure, i natró, el nom modern de la forma natural en què es troba el carbonat de sodi.[2]
Característiques
[modifica]La calconatronita és un carbonat hidratat de coure i sodi de fórmula química Na₂Cu(CO₃)₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de crostes de gra fi de plaques pseudohexagonals o en forma de llistons; també de manera massiva, en forma de butllofes i pel·lícules.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calconatronita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, baylissita i tuliokita.
Formació i jaciments
[modifica]La calconitrita es forma com un component de la pàtina en artefactes de bronze, i pel que sembla és característica d'entorns de corrosió àrids; també es pot formar com a mineral secundari poc comú a la zona d'oxidació de dipòsits polimetàl·lics.[2]
Va ser descoberta l'any 1955 a Egipte. També ha estat trobada a diferents indrets d'Alemanya, la mina de níquel Carr Boyd Rocks, a la Comarca de Menzies (Austràlia Occidental, Austràlia); a Zunderwand, a Erlacher Bock (Caríntia, Àustria); a la pedrera Poudrette, al Mont Saint-Hilaire (Quebec, Canadà); als estats estatunidencs de Colorado, Michigan i Virgínia; a diferents indrets de la Bohèmia (República Txeca); a una mina de sal de Bex (Vaud, Suïssa); a la mina Santa Rosa, al Districte de Santa Rosa-Huantajaya (Regió de Tarapacá, Xile).[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, atacamita, paratacamita, guix, brochantita, malaquita, atzurita, epsomita, magnesita niquèlica, glaucosferita, takovita, georgeïta, carrboydita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Chalconatronite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Chalconatronite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ «Chalconatronite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
