UNIÓ
| Lema | Una veu |
|---|---|
| Dades | |
| Ideologia | valencianisme, blaverisme regionalisme |
| Història | |
| Separat de | Unió Valenciana |
| Creació | 2011 |
| Fusionat a | Accio Nacionalista Valenciana i Coalició per Albal (2016) |
| Reemplaçat per | Avant |
| Lloc web | http://www.unaveu.com |
UNIÓ, sovint escrit UNIO sense accent segons les normes del Puig,[1] també dit Unió-Una Veu[2] i oficialment Unió Comunitat Valenciana-Unió Valenciana,[3] és un partit polític d'àmbit valencià originat a partir de la coalició electoral que formaren Unió Valenciana, Els Verds Ecopacifistes i Unió de Centre Liberal amb motiu de les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.[4]
No obstant això, el partit es va consolidar l'any 2011 impulsat per militants i ex-militants d'Unió Valenciana arran de l'anunci del president d'aquesta formació, José Manuel Miralles i Piqueres, de no presentar candidaturas en les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 i de demanar en elles el vot per al Partit Popular de la Comunitat Valenciana, en el transcurs d'un acte conjunt amb Francesc Camps i Ortiz.[5] Com a contrapartida, José Manuel Miralles va ser nomenat, poc temps després dels comicis, Director General de Coordinació del Desplegament Estatutari, adscrit a la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana.[6]
L'any 2016 es va integrar en un nou partit, Avant, sorgit de la unió amb Accio Nacionalista Valenciana i Coalició per Albal.
Ideologia
[modifica]UNIÓ continua amb l'estela secessionista del blaverisme i defensa que la «llengua valenciana» i la llengua catalana són dos idiomes diferents.[7] En línies generals, doncs, emmarca el seu discurs dins del d'Avant, coalició electoral primer i partit polític després dins del qual està integrada a hores d'ara.
Tanmateix, el seu president, Raül Cerdà, ha dut a terme manifestacions nacionalistes, com ara l'abandonament de l'ofrena floral a Jaume I al Parterre de València el 9 d'octubre de 2013 en començar a sonar l'himne nacional espanyol en senyal de protesta,[8] a diferència d'altres faccions d'Avant, d'orientació marcadament regionalista.
Resultats electorals
[modifica]- Eleccions generals espanyoles de 2016: No es va presentar.[9]
- Eleccions generals espanyoles de 2015: 1.001 vots = 0 diputats (dins de la coalició Avant).[10]
- Eleccions a les Corts Valencianes de 2015: 1.307 vots = 0 diputats (dins de la coalició Avant).[11]
- Eleccions al Parlament Europeu de 2014: 11.427 vots = 0 diputats (en coalició amb Renovació Política, Accio Nacionalista Valenciana, Bloque Aragonés Regionalista i Partido Regionalista por Andalucía Oriental).[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Presentació de la coalició Avant en Burjassot». Acció Nacionalista Valenciana, 2015. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Avant, coalició valenciana». Las Provincias, 01-05-2015. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Convenció impulsa un partido y Unió liderará un ´Compromís´ secesionista» (en castellà). Levante-EMV, 15-06-2013. [Consulta: 20 juliol 2013].
- ↑ «UV, Unió de Centre Liberal i Verds Ecopacifistes es coalitzen per a tractar d'arribar al 5 per cent del llistó electoral». Vilaweb, 05-04-2007. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Miralles, ¿el peor presidente de UV?» (en castellà). El Mundo, 12-04-2011. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Diari Oficial de la Comunitat Valenciana». Generalitat Valenciana, 27-06-2011. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Convenció impulsa un partido y Unió liderará un ´Compromís´ secesionista» (en castellà). Levante-EMV, 15-06-2013. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «El president d'UNIO, Raül Cerdà abandona el Parterre al sonar l'himne d'Espanya». València Lliure, 10-10-2013. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «El Pucherazo a Avant». Avant, 30-05-2016. [Consulta: 20 juliol 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Resultado elecciones generales 2015» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 2015. Arxivat de l'original el 2016-05-16. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Resultat eleccions al País Valencià». Ara.cat, 24-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 20 juliol 2016].
- ↑ «Resultados elecciones europeas 2014» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 2014. [Consulta: 20 juliol 2016].