Ubayd Allah ben Qasim
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle X  | ||||||||||
| Mort | segle X | ||||||||||
| Arquebisbe de Toledo | |||||||||||
| ca. 962? – ca. 973? | |||||||||||
← L'últim conegut és Joan I El següent conegut és Pasqual → | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Residència | Toledo | ||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | religiós cristià | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Ubayd Allah ben Qasim o Abd Allah ibn Kasim[1] va ser un religiós cristià mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo vers ca. 962[2] i ca. 973,[3] durant la dominació musulmana de la península Ibèrica.
És destacable que és l'únic bisbe conegut entre Joan, mort el 926, i Pasqual, consagrat el 1058, tot i que és ben segur que per la importància de la seu de Toledo, van continuar havent-hi arquebisbes.[4] Com a mossàrab, és a dir, cristià en terres musulmanes, l'ús d'un nom àrab no ha de resultar estrany, doncs va ser habitual utilitzar dos noms, un d'àrab i un de llatí o romanç, el primer per a la vida pública i el segon reservat a l'àmbit familiar,[5] raó per la qual no és conegut el nom que emprava l'arquebisbe. És conegut per haver actuat com a conseller i intèrpret del califa Hixam II durant la recepció que aquest va donar al destronat rei lleonès Ordoni IV al seu palau de Medina Azahara,[2] juntament amb el jutge dels cristians, Walid ben Jayzuran, de fet ambdós són citats com dues de les principals personalitats cristianes d'Al-Àndalus.[6] També va treballar com a traductor al costat d'Asbagh ben Nabil i altres cristians cordovesos per les ambaixades del regnes cristians del nord.[7]
Se l'anomena, sense més dades, com a arquebisbe de Sevilla,[4] on Ibn Hayyan l'esmenta el 971.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Codera Zaidín, 1888, p. 459-460.
- ↑ 2,0 2,1 González, 2002, p. 29.
- ↑ Córdoba Bravo, 1985, p. 49.
- ↑ 4,0 4,1 Christys, 2013, p. 27.
- ↑ Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 78.
- ↑ «Textos sobre al-Àndalus» (en castellà). Universitat Autònoma de Madrid. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2013. [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ Penelas, 2001, p. 4.
Bibliografia
[modifica]- Christys, Ann Rosemary. Christians in Al-Andalus 711-1000 (en anglès). Londres i Nova York: Routledge, 2002.
- Codera Zaidín, Francisco «Embajadas de príncipes cristianos en Córdoba en los últimos años de Alhaquem II» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, núm. 13, 1888, pàg. 453-464. ISSN: 0034-0626.
- González, Julián «Mozarabía versus Islam: ¿convivencia o intransigencia?» (en castellà). Cuadernos del CEMyR, núm. 10, 2002, pàg. 27-42. Arxivat de l'original el 2016-05-08 [Consulta: 7 maig 2016]. Arxivat 2016-05-08 a Wayback Machine.
- Gonzálvez Ruiz, Ramón «El nacimiento del mundo mozárabe toledano (711-807). Un ensayo de historia comparada» (en castellà). Antigüedad y cristianismo, vol. XXVIII, 2011, pàg. 67-98. ISSN: 0214-7165.
- Penelas, Mayte «A Possible Author of the Arabic Translation of Orosius' Historiae» (en anglès). Al-Masaq. Islam and the Medieval Mediterranean, núm. 13, 2001, pàg. 113-135.
- Córdoba Bravo, Francisco de Sales. Los mozárabes de Toledo (en castellà). Toledo: Diputació Provincial de Toledo, 1985.