Corball de fang
No s'ha de confondre amb Corball de roca. |
Umbrina canariensis | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 198708 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Sciaenidae |
Gènere | Umbrina |
Espècie | Umbrina canariensis Valenciennes, 1843 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El corball de fang, el corball o el reig ratllat (Umbrina canariensis) és una espècie de peix marí de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.[1][2][3] És inofensiu per als humans.[4]
Els adults poden assolir fins a 50 cm de longitud total.[5] És un peix teleosti de cos robust, amb barbes petites a la mandíbula, cos recobert totalment d'escates i línia lateral que arriba a la fi de l'aleta caudal.[5] Presenta una aleta dorsal, dividida en dues, amb els primers radis endurits, característica que també es dona en els dos primers radis de l'anal.[5] La part tova de la dorsal presenta de 26 a 31 radis i és més llarga que l'anal. L'inici de les aletes ventrals coincideix amb el mateix nivell que la base de les pectorals. El seu color és gris verdós,[6] puntejat de negre i viu en fons de fang, entre 50 i 200 m de fondària.[5]
Alimentació
[modifica]Menja gambes, cucs i d'altres invertebrats bentònics.[7]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, de clima subtropical (14 °C-15 °C) i és de distribució més atlàntica i d’aigües profundes.[6] Es troba des de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica i la costa oriental d'Àfrica, incloent-hi la Mediterrània occidental.[4]
Ús comercial
[modifica]És venut fresc i en salaó.[8] Tot i que s'hi assembla i és apreciat, no se l'ha de confondre amb el corball de roca, aquell peix que Josep Pla trobava «el millor peix del litoral i del Mediterrani».[9]
Referències
[modifica]- ↑ de Sostoa, Adolf. «Els esciènids: corballs i reigs». Història natural dels Països Catalans. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ Alegre, Montserrat. «corball de fang». A: Espècies pesqueres d'interès comercial : nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992. ISBN 84-393-2027-2.
- ↑ Corbera-Pou, Jaume. «Llobina i corbina, dos falsos ictiònims catalans. L'origen de corball» (pdf). 9e Congrès international de linguistique et de philologie romanes, 01-07-2019. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Luna, Susan M.; Bailly, Nicolas. «Umbrina canariensis Valenciennes, 1843 Canary drum» (en anglès). FishBase.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Castelló-Escandell, Josep. «Corball». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (pdf). vol.3. Consell Insular d'Eivissa i Formentera, p. 302-303 [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Corball de fang». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Chao, L.N., 1986. Sciaenidae. p. 865-874. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 2. Unesco, París.
- ↑ Lal Mohan, R.S., 1984. Sciaenidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. FAO, Roma. pag. var.
- ↑ «Corball amb suc: Gros, escàs i deliciós». Regió 7 Manresa, 03-07-2014. [Consulta: 13 desembre 2021]. «Josep Pla va escriure que el corball és «el millor peix del litoral i del Mediterrani»»