Corball de roca
No s'ha de confondre amb Corball de fang. |
Sciaena umbra | |
---|---|
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 198707 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Sciaenidae |
Gènere | Sciaena |
Espècie | Sciaena umbra Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El corball de roca (Sciaena umbra) és una espècie de peix pertanyent a la família dels esciènids. També es coneix com o corball negre, corball, corb, corba[1] o erròniament com a corbina.[2] Segons Josep Pla és «el millor peix del litoral i del Mediterrani».[3]
Morfologia
[modifica]- Ateny els 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 28) i els 4 kg de pes.
- Cos més arrodonit, més curt i alt que el corball de sorra (Umbrina cirrosa).
- Cap robust amb la part frontal de color negre amb reflexos liles, conferint un aspecte de vellut.
- Ventre pla.
- Musell arrodonit amb la boca gran sense barbilló en el mentó i en posició inferior, horitzontal, que li arriba fins a la vora posterior de l'ull, tot i que la mandíbula inferior és més curta que la superior.
- Dors incurvat i negre, com les aletes ventrals i l'anal, mentre que els flancs són grisencs o blavosos, de vegades bruns. Radis carnosos de l'anal i les pelvianes blancs. Cua d'un to groguenc i amb el marge inferior negre i la vora recta. Els joves presenten una coloració bruna uniforme.
- Dues aletes dorsals diferenciades però unides per una fina membrana (la primera amb aspecte triangular).
- L'aleta dorsal té onze espines i 23-25 radis tous, i l'anal amb dues espines i 7-8 radis tous.
- Opercle amb dues espines.[4][5]
Reproducció
[modifica]Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 30 cm aproximadament i es reprodueix entre el març i l'agost a la mar Mediterrània. És ovípar, la posta és pelàgica i, durant la fresa, el mascle emet sons amb la bufeta natatòria, els quals ressonen mitjançant els músculs emparellats units al peritoneu i a la musculatura caudal.[6]
Alimentació
[modifica]Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs. Ocasionalment també pot menjar poliquets, equinoderms i, fins i tot, algues.[7][8][9]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, demersal i de clima subtropical (53°N-13°N, 19°W-42°E), el qual viu en fons rocallosos i sorrencs costaners, a poca fondària (fins als 200 m) i, sovint, dins les coves i les escletxes de les roques. També és present a les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) i als estuaris.[8][10][5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la mar Mediterrània (incloent-hi la mar Negra)[11] i l'Atlàntic oriental (des del Canal de la Mànega fins a Mauritània i, de vegades també, el Senegal).[12]
Costums
[modifica]És gregari i viu formant petits grups sedentaris de 5 a 30 individus. És més actiu de nit, mentre que de dia se'l pot trobar als encontorns del seu refugi o en les praderies de posidònia on es posen bellugant només llurs cues.[8]
Longevitat
[modifica]La seua esperança de vida és de 21 anys.[13]
Confusió amb altres espècies
[modifica]Es podria confondre amb el corball de fang (Umbrina canariensis), però aquest darrer té un barbilló sensorial en el mentó mentre que el corball de roca no en té. A més, el corball de fang no té la vora blanca tan característica en les aletes pelvianes i anals.[8]
Ús comercial
[modifica]La seua carn és bona i apreciada, i es comercialitza fresca i congelada. A Turquia, els seus otòlits són polvoritzats fins a obtenir-ne una pols que és emprada com a remei per a les infeccions del tracte urinari.[14]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «TERMCAT». Arxivat de l'original el 2010-09-18. [Consulta: 22 setembre 2010].
- ↑ Corbera-Pou, Jaume. «Llobina i corbina, dos falsos ictiònims catalans. L'origen de corball» (pdf). 9e Congrès international de linguistique et de philologie romanes, 01-07-2019. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Corball amb suc: Gros, escàs i deliciós». Regió 7 Manresa, 03-07-2014. [Consulta: 13 desembre 2021]. «Josep Pla va escriure que el corball és «el millor peix del litoral i del Mediterrani»»
- ↑ «Corball de roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 100.
- ↑ Froglia, C. i M.E. Gramitto, 1998. Osservazioni sull' alimentazione di Sciena umbra ed Umbrina cirrosa (Pisces, Sciaenidae) in prossimita di barriere artificiali in Adriatico. Biol. Mar. Mediterr. 5, 100-108.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Club d'Immersió Biologia (català)
- ↑ Chao, L.N., 1986. Sciaenidae. p. 865-874. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. Unesco, París.
- ↑ Chauvet, C., 1991. Le corb ou brown meagre (Sciaena umbra - Linnaeus, 1758) quelques éléments de sa biologie. p. 229-235. A: C.F. Boudouresque, M. Avon i V. Gravez (eds.). Les espèces marines à protéger en Méditerranée. GIS Posidonie publ. Fr.
- ↑ Alegre, Montserrat. «corball de fang». A: Espècies pesqueres d'interès comercial : nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992. ISBN 84-393-2027-2.
- ↑ Chao, L.N. i E. Trewavas, 1981. Sciaenidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (Fishing Areas 34, 47 (in part). Vol. 3. FAO, Roma.
- ↑ Chauvet, C., 1991. Le corb ou brown meagre (Sciaena umbra - Linnaeus, 1758) quelques éléments de sa biologie. p. 229-235.
- ↑ Frimodt, C., 1995.