Vés al contingut

Un berenar a Ginebra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUn berenar a Ginebra
Fitxa
DireccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVentura Pons i Sala i Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlbert Guinovart i Mingacho Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soNatxo Ortuzar
FotografiaSergi Gallardo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarc Matons
VestuariIrantzu Campos
MaquillatgeManu Errando
ProductoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de drama biogràfic i pel·lícula basada en un llibre Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt2374004 FilmAffinity: 679831 Letterboxd: an-afternoon-in-geneva TMDB.org: 242451 Modifica el valor a Wikidata

Un berenar a Ginebra és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons basada en el capítol Els escenaris de la memòria del crític i editor Josep Maria Castellet i en entrevistes i declaracions de Mercè Rodoreda, produïda per Els Films de la Rambla i Televisió de Catalunya.[1] Rodada en català, fou emesa per primer cop per TV3 el 18 de desembre de 2013.[2] Prèviament el 16 de desembre fou preestrenada al Cine Aribau de Barcelona amb l'assistència dels protagonistes.[3]

Sinopsi

[modifica]

L'any 1973, en els darrers anys del franquisme, Mercè Rodoreda, una de les autores catalanes més importants del segle xx, coincideix a Ginebra, on vivia, amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet, qui hi havia anat amb la seva esposa Isabel Mirete per participar en els Jocs Florals, i el convida a berenar a la seva casa. Habitualment Rodoreda era un personatge força reservat i guardava en secret totes les seves coses. Aquella tarda, però, es va obrir i va compartir amb Castellet molts dels seus secrets i vivències: la seva infància a Barcelona, el seu matrimoni amb el seu oncle, el seu primer exili a París després de l'esclat de la Guerra Civil (creia que seria per dos mesos i va deixar al seu fill a càrrec de la seva mare), la seva tortuosa i dramàtica fugida a peu després de la invasió nazi, la seva difícil relació amb el crític Armand Obiols i la seva última etapa a Ginebra.

Repartiment

[modifica]

Recepció i nominacions

[modifica]

Fou exhibida al Festival de Màlaga, als de Mèxic D.F., Alexandria, Bogotà i Zoom Festival Internacional de Ficció Televisiva.[4][5] Vicky Peña fou nominada al Gaudí a la millor actriu.[6]

Referències

[modifica]
  1. Rodoreda desnuda, El País, 11 de setembre de 2014
  2. Un berenar a Ginebra a esadir.cat
  3. Apunta’t a la preestrena del film ‘Un berenar a Ginebra’, ara.cat, 10 de desembre de 2013
  4. Ventura Pons estrena el filme 'Un berenar a Ginebra' sobre Mercè Rodoreda, Europa Press, 17 de desembre de 2013
  5. 'Zoom' estrena 'Un berenar a Ginebra' de Ventura Pons, Vilaweb, 28 de novembre de 2013
  6. Un berenar a Ginebra al web dels Premis Gaudí

Enllaços externs

[modifica]