Vés al contingut

Una mujer invisible

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUna mujer invisible
Fitxa
DireccióGerardo Herrero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBelén Gopegui Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Godoy Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfredo F. Mayo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBerta Frías
VestuariMarta Anta
ProductoraTornasol Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 maig 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 durades Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGalícia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0896951 FilmAffinity: 220306 Rottentomatoes: m/una_mujer_invisible Letterboxd: una-mujer-invisible TCM: 684987 TMDB.org: 340832 Modifica el valor a Wikidata

Una mujer invisible és una pel·lícula dramàtica espanyola del 2007 dirigida per Gerardo Herrero basada en un guió de Belén Gopegui.[1]

Argument

[modifica]

Luisa és una dona de 44 anys que l'ha deixat el seu marit Javier per una altra noia, més jove i la seva única filla està estudiant fora. Se sent invisible respecte a la resta de la gent i creu que la seva vida no val res. En una festa de la seva empresa retroba un vell amic, Jorge, que conviu amb Marina, una noia més jove. Com que Jorge la ignora, es decideix seduir-lo. Per tal d'aconseguir-ho fins i tot contractarà un entrenador personal i demanarà consell a una actriu.

Repartiment

[modifica]

Recepció i premis

[modifica]

Rodada a la Corunya i doblada al gallec, en la 6a edició dels Premis Mestre Mateo va obtenir el premi a la millor actriu per María Bouzas.[2][3] Per contra, Gerardo Herrero va rebre el premi a la pitjor direcció als Premis YoGa 2008.[4]

Crítiques

[modifica]
« Podria ser un manifest feminista disfressat d'intriga llibertina, però es queda en cinema sense encant al servei d'una idea. »
— Jordi Costa, El País.[5]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]